Diferència entre les revisions de "Boldo"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|<center>Boldo</center> El '''boldo''' (Peumus boldus ) és un arbre originari de les zones costares de Chile. == Etim...».) |
m (→Ecologia) |
||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Ecologia == | == Ecologia == | ||
| − | + | Creix espontàneament en zones seques i solejades de [[Chile]], en les regions andines de Sur-[[Amèrica]], i també es cultiva en Itàlia i en el nort d'[[Àfrica]] . | |
| − | + | El boldo és una planta endèmica de Chile, creix entre els 5-1000 m d'altitut. En sols profunts, generalment pedregosos, i en clima en tendència mediterrànea. | |
| − | |||
Recolecció: s´han de recolectar les fulles verdes i secar-les a l´ombra a una temperatura inferior a 40 º C. | Recolecció: s´han de recolectar les fulles verdes i secar-les a l´ombra a una temperatura inferior a 40 º C. | ||
Revisió de 10:00 8 ago 2016
El boldo (Peumus boldus ) és un arbre originari de les zones costares de Chile.
Etimologia
El nom Peumus boldus prové de la llatínisació del seu nom tradicional a Chile i boldus està dedicat a D. Boldo, botànic espanyol.
Descripció
El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot conseguir més de 30 m d’alçada. El tipo d’arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònees. El tipo de brot és llenyos, d’un diàmetro superior a 1m.
Les fulles són simples, en el marge sancer, de disposició oposta, forma d’ovalada a elíptica, de color vert intens, sèssils o en un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llarc i 3.4 d’ample. La seua textura a l’anvers és coriariàcea, presenta numeroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadiç; i el revers és glauc, presenta tricomes estrelats, i una nervadura notòria. El tipo de vellositat és pubescent.
Al ser un arbre dioic presenta les flors masculines en un individu, i les femenines en un atre. Les flors es disponen en forma de cimes dioiques terminals i poc denses, en una agrupació que oscila fins a una dotzena. Són de color blanquinós o rosats, i naixen d'un pedúncul esvelts i vellosos. La corola presenta set pétals de color groc clar.
Ecologia
Creix espontàneament en zones seques i solejades de Chile, en les regions andines de Sur-Amèrica, i també es cultiva en Itàlia i en el nort d'Àfrica . El boldo és una planta endèmica de Chile, creix entre els 5-1000 m d'altitut. En sols profunts, generalment pedregosos, i en clima en tendència mediterrànea. Recolecció: s´han de recolectar les fulles verdes i secar-les a l´ombra a una temperatura inferior a 40 º C.
Usos
Les seues fulles que tenen un aroma fort es fan servir culinàriament principalment a Amèrica llatina. Les fulles es fan servir igualment en forma d'infusió principalment a l'Argentina i Chile. Les fulles de boldo contenen un alcaloide : la boldina. Són colagoguesi ajuden la digestió, hepatòniques i sedants. Estan contraindicades en cas de hipersensibilitat a la substància activa.
Farmacologia
La part utilisada com a droga són les fulles que contenen: Olis essencials, alcaloides com la boldina , boldoglucina , i atres 15 alcaloides més i Glicòsits flavonics com els tanins i atres substàncies aromàtiques.
Usos medicinals
Té propietats colagogues o colerètiques, i protectores hepàtiques, aperitiva, antihelmíntica, digestiva, fungicida, i diürètica. A dosis elevades, és anestèsic, sedant i hipnòtic.
Toxicitat
A dosis elevades, o sense diluir, l’oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vòmits, diarrees, i síntomes d’epilèpsia. Es recomana utilisar-lo en tractaments discontinus.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/All de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.