Diferència entre les revisions de "Vicente Traver Tomás"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 32: Llínea 32:
 
En el temps que estigué com a alcalde de la ciutat feu una reordenació de les bases econòmiques de l'ajuntament de bon éxit final apart de resoldre problemes greus d'aigüeral i pavimentació. També dotà a la ciutat del nou mercat, el matador i atres servicis bàsics, ademés de començar la reconstrucció de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria]].
 
En el temps que estigué com a alcalde de la ciutat feu una reordenació de les bases econòmiques de l'ajuntament de bon éxit final apart de resoldre problemes greus d'aigüeral i pavimentació. També dotà a la ciutat del nou mercat, el matador i atres servicis bàsics, ademés de començar la reconstrucció de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria]].
  
En la ciutat de Castelló apart de les obres de la Concatedral de Santa Maria, de l'Iglésia de la Puríssima Sanc, el Palau de la Diputació de Castelló, el Colege de les Germanes Carmelites de la Caritat i l'Edifici de la Delegació de Facenda en la Plaça de l'Hort dels Corders, també realisà atres obres privades com la Casa Ferran (carrer d'Amunt, 110), Casa Fabregat (carrer Cavallers, 5), la Casa dels Quatre Cantons (carrer d'Enmig, 59 i Colón, 40). L'edifici dels Quatre Cantons està inspirat en l'Exposició Hispano-Americana de Sevilla. També realisà atres construccions en la Plaça de l'Indepència (La Farola) pero foren derribades. També colaborà en l'arquitecte [[Francisco Maristany Casajuana]].  
+
En la ciutat de Castelló apart de les obres de la Concatedral de Santa Maria, de l'Iglésia de la Puríssima Sanc, el Palau de la Diputació de Castelló, el Colege de les Germanes Carmelites de la Caritat i l'Edifici de la Delegació de Facenda en la Plaça de l'Hort dels Corders, també realisà atres obres privades com la Casa Ferran (carrer d'Amunt, 110), Casa Fabregat (carrer Cavallers, 5), la Casa dels Quatre Cantons (carrer d'Enmig, 59 i Colón, 40). L'edifici dels Quatre Cantons està inspirat en l'Exposició Hispano-Americana de Sevilla. També realisà atres construccions en la Plaça de l'Indepència (La Farola) pero foren derribades. És autor de la Villa Elisa i la Villa Victòria en [[Benicàssim]]. També colaborà en l'arquitecte [[Francisco Maristany Casajuana]].  
  
 
En l'any [[1958]] fallí la seua dòna, cosa que l'afectaria molt i permaneixeria sempre de dol.  
 
En l'any [[1958]] fallí la seua dòna, cosa que l'afectaria molt i permaneixeria sempre de dol.  

Revisió de 11:26 20 oct 2019

Vicente Traver Tomás
Palau arquebisbal de València, País Valencià.JPG
Palau arquebisbal de Valéncia
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Arquitecte
Naiximent: 23 de setembre de 1888
Lloc de naiximent: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 15 de novembre de 1966
Lloc de defunció: Alacant, Regne de Valéncia, Espanya

Vicente Traver Tomás (Castelló de la Plana, 23 de setembre de 1888 - Alacant, 15 de novembre de 1966)​ fon un arquitecte, escritor i polític valencià.

Biografia

Estudià bachillerat en l'Institut de Santa Clara, ya desaparegut, de la seua ciutat natal i va obtindre el títul d'arquitecte en l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrit en l'any 1912, als 24 anys.

En l'últim any de carrera per mig del seu amic l'ingenier Carlos González-Espresati, que despuix seria el seu cunyat, conegué al Marqués de la Vega-Inclán, qui li obrí els camins de màxim nivell arquitectònic en Espanya. Els seus esbossos i proyectes adquiriren gran notorietat.

A partir de l'any 1915 comença un periple per la geografia espanyola en calitat d'arquitecte de la Comissaria Regia de Turisme. La majoria de les seues obres d'eixa época se centren en l'àrea andalusa, i concretament en Sevilla.

El 27 de novembre de 1919 va contraure matrimoni en Elena González-Espresati Sánchez, filla de Carlos González-Espresati Chaparro. El matrimoni tingué quatre fills: Elena, Vicente, María Francisca i Mercedes. El matrimoni tingué que traslladar-se a Sevilla per a que Vicent Traver realisara l'encàrrec de dirigir la restauració de l'Alcàsser de Sevilla. En Sevilla, Vicent, formarà una família i desenrollarà la seua activitat professional fins a l'any 1933.

En l'any 1926 fon nomenat director artístic de l'Exposició Iberoamericana de Sevilla, conseguint premis i guardons que se succeïren en Sevilla i ad atres llocs d'Andalusia, Valéncia i Castelló.

En acabar els seus estudis, va desenrollar la seua activitat professional en Sevilla, a on va permanéixer fins a 1933, data en que es va assentar de forma definitiva en Castelló. En abril de 1939, en finalisar la Guerra Civil, fon nomenat alcalde de Castelló, permaneixent en el càrrec fins a novembre de 1942.

Un deber de obediencia me trae a ocupar este lugar en el Ayuntamiento de Castellón y he de pronuciar con gratitud el nombre de quien me ha colocado en ese puesto, el excelentísimo señor Ministro de Gobernación don Ramón Serrano Suñer, un castellonense más.
Seres Humanos de Castellón - Vicente Traver Tomás. Alcalde, arquitecto y humanista. Salvador Bellés (Mediterráneo, 3.11.2002)

Sent l'alcalde de Castelló, Vicent Traver coloca la primera pedra per a la reconstrucció de l'Iglésia de Santa Maria, hui Concatedral.

En el temps que estigué com a alcalde de la ciutat feu una reordenació de les bases econòmiques de l'ajuntament de bon éxit final apart de resoldre problemes greus d'aigüeral i pavimentació. També dotà a la ciutat del nou mercat, el matador i atres servicis bàsics, ademés de començar la reconstrucció de Santa Maria.

En la ciutat de Castelló apart de les obres de la Concatedral de Santa Maria, de l'Iglésia de la Puríssima Sanc, el Palau de la Diputació de Castelló, el Colege de les Germanes Carmelites de la Caritat i l'Edifici de la Delegació de Facenda en la Plaça de l'Hort dels Corders, també realisà atres obres privades com la Casa Ferran (carrer d'Amunt, 110), Casa Fabregat (carrer Cavallers, 5), la Casa dels Quatre Cantons (carrer d'Enmig, 59 i Colón, 40). L'edifici dels Quatre Cantons està inspirat en l'Exposició Hispano-Americana de Sevilla. També realisà atres construccions en la Plaça de l'Indepència (La Farola) pero foren derribades. És autor de la Villa Elisa i la Villa Victòria en Benicàssim. També colaborà en l'arquitecte Francisco Maristany Casajuana.

En l'any 1958 fallí la seua dòna, cosa que l'afectaria molt i permaneixeria sempre de dol.

La reconstrucció de Santa Maria seria una mampresa de tota la família, en l'ajuda del seu fill Vicent, arquitecte provincial i que continuaria la llabor el seu net, Juan Ignacio, també arquitecte diocesà. Lo que se coneix com la "saga dels Traver".

Vicente Traver Tomás fon membre de la Comissió Provincial de Monuments, encarregada de velar per la salvaguarda del patrimoni.

Faltà en la ciutat d'Alacant el 15 de novembre de 1966. Eixe dia varen sonar totes les campanes de totes les iglésies i catedrals de les quals la construcció o restauració havia dirigit.

Reconeiximents

  • 1914 - Cavaller de la Real Orde d'Isabel la Catòlica
  • 1915 - Comanador de la Real Orde d'Isabel la Catòlica

Obra

Arquitectura

Concatedral de Santa Maria de Castelló junt al Fadrí, el campanar de Castelló

Vicente Traver realisà restauracions en diferents monuments arquitectònics, com:

Lliteratura

  • El marqués de la Vega-Inclán
  • Don Ramón de Campoamor
  • Antigüedades de Castellón de la Plana

Enllaços externs