Vicente Ramos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Vicente Ramos Pérez
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Filòsof, historiador i polític.
Naiximent: 17 de setembre de 1919
Lloc de naiximent: Guardamar del Segura, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 2 de juny de 2011
Lloc de defunció: Alacant, Regne de Valéncia, Espanya

Vicente Ramos Pérez (Guardamar del Segura, (Vega Baixa del Segura), 7 de setembre de 1919 - Alacant, 2 de juny de 2011) fon un filòsof, historiador i polític valencià.

Biografia[editar]

Estudià Magisteri i Dret en l'Universitat de Valéncia i es llicencià en Filosofia i Lletres en l'Universitat Central de Madrit en l'any 1943. Va treballar en la Caixa d'Aforros del Mediterràneu (CAM) i fon director honorari de la Biblioteca Gabriel Miró d'Alacant des de 1952 fins a 1983, aixina com de la Casa Museu d'Azorín.

Va crear les revistes Verbo i Sigüenza.

En l'any 1957 va impartir classes de llengua i lliteratura espanyola en Estocolm.

Ha segut membre de l'Institut d'Estudis Alacantins, de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua, de la Real Acadèmia d'Història, i de l'Aula Gabriel Miró.

Fon guanyador del Premi Valencià de Poesia, i croniste oficial de la província de Valéncia, també fon fill adoptiu d'Alacant i de Guadalest.

Vicente Ramos fon Director Honorari Vitalici de la Biblioteca Gabriel Miró de la CAM, entitat que va dirigir des de la seua fundació fins a la seua jubilació en 1983. Dirigí també la Casa Museu Azorín de Monóvar depenent de la mateixa entitat. Fon ademés professor de l'Universitat d'Estocolm.

Va dirigir durant anys la revista Idealidad de la Caixa d'Aforros, sent impulsor o creador de revistes com Verbo o Sigüenza. Fon membre de l'Institut d'Estudis Alacantins Juan Gil Albert, dependent de la Diputació Provincial.

Va destacar com a membre de les acadèmies:

També fon Membre Honorari de l'Associació Nacional de Bibliotecaris, de la d'Archivers i Arqueòlecs d'Espanya. Fon també Croniste Oficial de la Província d'Alacant i de Guadalest, Fill Adoptiu de la mateixa i d'Alacant sent Cavaller de l'Orde de la Dama d'Elig i de la de Sant Antón d'Oriola, estant en possessió ademés de la Creu d'Orde Civil d'Alfons X el Sabi.

Vicente Ramos en el valencianisme[editar]

Durant la Transició Espanyola va destacar per ser un dels pensadors valencianistes més destacats en Alacant. En 1978 publica un llibre que obté certa repercussió Pancatalanismo entre valencianos. En l'any 1980 va formar part de l'Associacio Defensora dels Interessos Alacantins (ADIA) en la que militaven atres coneguts valencianistes d'Alacant, com l'escritor alcoyà Josep Boronat. Va intentar crear el partit Unió Provincial Alacantina, pero degut al seu fracàs electoral va ingressar en Unió Valenciana del quan arribà a ser president nacional. Dins de la Coalició Popular, fon triat diputat per la província d'Alacant en les Eleccions generals d'Espanya de 1982. En 1983 va abandonar Unió Valenciana i es va integrar dins del Grup Mixt fins a l'any 1986. També era membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

El 19 de setembre de 1982, la Consellera de Cultura i Educació, Ampar Cabanes, va oficialisar l'ortografia general de la Llengua Valenciana, per a aplicar-la al món de l'ensenyança. Se tractava de la normativa científica, pensada i ajustada per al poble valencià, feta pels filòlecs valencians de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en aquells temps Centre de Cultura Valenciana, fundat per la Diputació de Valéncia l'any 1915. La Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educació edità una publicació titulada Normes Ortografiques de l'Idioma Valencia, l'any 1982, a on s'explicaven les normes ortogràfiques (Normes d'El Puig) per a l'escritura de la llengua valenciana.

Se convoquen eleccions locals i autonòmiques (8 de maig 1983) i el govern de la UCD en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme PSPV-PSOE. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment constituit, el nou Conseller d'Educació, Ceprià Císcar, soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana.

El citado decreto pesoísta ha dejado cesantes a más de doscientos profesores de lengua valenciana, acogidos al real decreto de 3 de agosto de 1979, orden del 7 de julio de 1980 y decretos posteriores del Consell, ha vulnerado este real texto que propugna explícitamente la enseñanza de la lengua valenciana; ha invalidado los títulos expedidos por la centenaria entidad Lo Rat Penat y por el Grup de Acción Valencianista, así como la normativa de la Academia de Cultura Valenciana; por el contrario, ha impuesto la llamada de Castellón, es decir, la del "Institut d'Estudis Catalans", y, por fin, tiende a deformar la mentalidad de los escolares, arrancándoles de su tradición histórica.
Nuevo conflicto lingüístico per Vicente Ramos (Diputado de AP - Unión Valenciana)

En l'any 2006 va rebre la Medalla al Mèrit Hernandiano de la Fundació Miguel Hernández.

Obres[editar]

  • Literatura alicantina 1839-1939 (1966)
  • Historia de la provincia de Alicante y su capital (1971)
  • La guerra civil en la provincia de Alicante (1972-1974)
  • Pancatalanismo entre valencianos (1978)
  • Historia parlamentaria, política y obrera de la provincia de Alicante (1988-1992)
  • Alicante en el franquismo' (1992-1994)
  • Historia de la Diputación Provincial de Alicante (2000-2002).

Enllaços externs[editar]