José Aguirre Matiol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
José Aguirre Matiol
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Comerciant i empresari
Naiximent: 15 d'agost de 1842
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 30 de setembre de 1920
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

José Aguirre Matiol (Valéncia, 15 d'agost de 1842 - 30 de setembre de 1920) fon un comerciant i empresari valencià.

Biografia[editar]

Jose Aguirre Matiol va nàixer en el Grau de Valéncia el 15 d'agost de 1842 en el llavors carrer Sant Antoni del Grau i fallit en el Grau, el 30 de setembre del 1920. El lloc del seu decés fon la seua casa del carrer Chapa, 15.

De professió comerciant, consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les Vascongades i de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de Castelló.

El seu pare tenia un negoci en Valéncia de consignatari de bucs, en morir este i en a penes díhuit anys, José Aguirre va tindre que fer-se càrrec del negoci familiar. En l'any 1863 marcha a Cuba a visitar i arreplegar un heretage d'un tio seu.

En l'any 1867 contrau matrimoni en Rosa Verdaguer Serrano de la que va tindre sis fills. En fallir esta, contrau nou matrimoni en l'any 1885 en María Sirera Fenollós de la que va tindre cinc fills. José Aguirre sobreviuria a les seues dos esposes.

Exportació de cítrics[editar]

Cap a l'any 1870 s'associà en els germans Fournier (francesos d'orige) i començà l'exportació de taronges a França que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci fon marejant.

Els germans Fournier, dos aventurers i músics ambulants francesos, foren a visitar l'oficina de "Sagrista y Aguirre" despuix d'haver recorregut diferents pobles de la comarca de la Ribera. En Alzira i Carcaixent quedaren maravellats pels exuberants horts de tarongers i la delícia dels seus fruts, que nomenaren "les pomes d'or". Impressionats per lo que havien vist i tastat, els germans Fournier estaven convençuts que sería un bon negoci vendre taronges a la seua terra, a on eren pràcticament desconegudes. Sagrista no cregué en dita empresa pero Aguirre sí.

Despuix de l'éxit de l'exportació de la taronja, Aguirre Matiol, decidí provar en l'exportació de les mandarines, la seua producció havia segut introduïda feya pocs anys per José Polo de Bernabé. Elegí la producció de l'hort que tenia en Museros el seu millor amic, Teodor Llorente (cofundador i director del periòdic Las Provincias), que dibuixà la seua propia marca: les seues inicials T.LL., a tampó, baix un rat penat en les seues ales esteses.

Continuà l'expansió del seu negoci a Gran Bretanya i Holanda, ampliant les exportacions, ademés de les taronges, ad atres productes agrícoles de la Regió Valenciana com mandarines, cebes i melons.

Aguirre Matiol fon el pioner de l'exportació de cítrics valenciana, també fon el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant.

Activitat cultural[editar]

Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en llengua valenciana. En la seua casa del camp de Bétera, reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques.

Reconeiximents[editar]

Com a homenage a la seua persona en l'any 1945 es va alçar un monument escultòric en el Port de Valéncia a on està el seu bust i una inscripció en pedra que diu lo següent:

A José Aguirre Matiol, iniciador de la exportación naranjera valenciana en 1870

També s'ha rotulat un carrer en el seu nom en les rodalies del Port de Valéncia. A tal fi es va instalar una làpida commemorativa en el citat carrer, obra de l'escultor José Arnal García.

Cites[editar]

El valencià és un ser exent. Mira als ulls i diu la veritat, sa veritat, en el cap alt: com aquell que no ha depengut de senyors en molts sigles. I eixe temperament, que veem des del Senia fins al Segura, compromet seriament sa construcció com a comunitat estructurada cap a un proyecte d'alcanç històric
José Aguirre Matiol
L'unica identitat historica que se'ns pot aplicar legítimament es el de Regne de Valencia, denominacio molt anterior a la conquista de Jaume I. El "Regnum Valentiae" existia ya quan el rei de Castella, Alfons VIII, el de les Naves de Tolosa, va firmar el famos Tractat de Cazorla en Alfons II d'Aragó, (yayo del Conquistador), el 14 de desembre de 1179. En eixe Tractat es delimitaven les terres a conquistar per cada u d'ells o dels seus successors.
José Aguirre Matiol

Referències[editar]