Dinamarca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Kongeriget Danmark
Regne de Dinamarca
Bandera de Dinamarca Escut de Dinamarca
Bandera Escut
himne nacional: Der er et Yndigt land
 
Situació de Dinamarca
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Copenhague
503.699 (solo ciutat) (2007)
n/d
Idioma oficial Danés
Forma de govern Monarquia constitucional
Margarita II
Helle Thorning-Schmidt
Unificació
 •  • 1058

2 de març de 1058
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 133º
43098 km2
1,6%
68 km (en Alemanya)
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 111º
5 602 536[1] (est. 2013)
130 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2012)
 • PIB per càpita
Lloc 32º
US$ 313 637 mill.[2]
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2012)
 • PIB per càpita
Lloc 52º
US$ 210 147 millones
n/d
IDH (2012) Plantilla:Creciente 0,901[3] (15º) – Molt Alt
Moneda Corona danesa = 100 øre
‎Gentilici Danés, esa
Fus horari
 • en estiu
CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)
Domini Internet .dk
Prefix telefònic +45
Prefix radiofònic 5PA-5QZ
Còdic ISO 208 / DNK / DK
Membre de: OTAN, ONU, OCDE, OSCE, Consell Nòrdic, COE

Dinamarca (en danés, Danmark, significa "La terra o marca dels danesos") és un país del nort de Europa, el més meridional dels països nòrdics i també el de menor extensió. Oficialment, el Regne de Dinamarca (en danés, Kongeriget Danmark) és una comunitat integrada per tres parts autònomes, la pròpia Dinamarca i els seus dos territoris de ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Feroe.

Dinamarca forma part de Escandinàvia i a soles té frontera en Alemanya, encara que des de l'any 1999 està unit per carretera i ferrocarril en Suècia, a través del pont d'Oresund. El territori danés està compost per la península de Jutlàndia (Jylland) i per prop de 407 illes de les quals 79 estan habitades (2009).[4] Dinamarca està totalment rodejada pel mar del Nort i el mar Bàltic, a excepció de Jutlàndia, que li unix al continent europeu. Les principals illes daneses són Selandia (Sjælland), Fiònia (Fyn), Vendsyssel-Thy, Lolland i Bornholm, la més alluntada de l'archipèlec danés. Esta posició ha donat a Dinamarca, històricament, el control sobre l'accés al mar Bàltic.

Dinamarca és una monarquia constitucional des de l'any 1849, data en que va quedar abolida la monarquia absoluta que havia regit el país des de l'any 1660, i es va convertir en monarquia parlamentària en l'any 1901. En térmens de permanència, la monarquia danesa pot considerar-se la segona més antiga del món, per darrere de la casa imperial del Japó, a l'haver existit durant almenys un milenari. Dinamarca forma part de la Unió Europea (encara que no utilisa el euro). Quan el país es va adherir a la CEE en 1973 ho va fer sense les Illes Fèroe, mentres que Groenlàndia va optar per separar-se de la CEE en 1985. També es va convertir en un membre fundador de la OTAN en l'any 1949, acabant en la tradicional política de neutralitat que havia sostengut fins a eixe moment.

Per la seua naturalea pobra en recursos geològics, Dinamarca va sostindre la seua economia en l'activitat agrícola, gràcies a les seues granges, l'explotació peixquera i la indústria naval. En l'últim sigle, els danesos han donat un impuls a la industrialisació del seu país i han afavorit l'establiment d'un estat de benestar garantisant l'accés a servicis públics des que en l'any 1933 es firmara l'acort de Kanslergade. Dinamarca fon ocupada pels nazis durant la II Guerra Mundial.


  • L'Índex de Prosperitat de l'Institut Legatum 2009, ubica a Dinamarca com un dels millors països del món per a viure, compartint la primera posició en Finlàndia, Suïssa i Suècia. L'índex es basa en una definició de prosperitat que combina creiximent econòmic en el nivell de llibertats personals i democràcia en un país, aixina com mesures de felicitat i calitat de vida.
  • Els danesos és la població més feliç i satisfeta del món, segons l'anual i científica Enquesta Valors Mundials i World Datava's of Happiness[13]. Açò es deu entre atres coses a la seua democràcia, la seua igualtat social, la seua atmòsfera pacífica, la solidaritat i alta calitat de vida.

Dinamarca ademés té el nivell més gran d'igualtat d'ingressos del món.

  • Dinamarca fon classificat el país menys corrupte del món en l'any 2008, segons Corruption Perceptions Index.
  • Dinamarca té el millor clima per a fer negocis en el món, segons la reviste de negocis Forbes, 2009.
  • En l'any 2008, la reviste Monòcul va catalogar la capital de Dinamarca Copenhaguen com la millor ciutat del món per a viure en el seu Top 20 World's Most Livable Cities Chart. Adicionalment, fon classificada com una Ciutat Cultural Global (GaWC), sent tercera a Europa occidental, en rivalitat en atres ciutats en seus centrals o centres de distribució, a soles sobrepassada per Londres i Paris.

Referències[editar]

  1. Ministerio de Asuntos Económicos y de Interior de Dinamarca
  2. «Denmark». Fondo Monetario Internacional. Consultat el 24 de octubre de 2013.
  3. PNUD (14 de marzo de 2013). hdr.undp.org (ed.): «"Informe sobre Desarrollo Humano 2013"» (en español) (html). Consultat el 18/03/13.
  4. Denmark.DK, lloc oficial de Dinamarca. Disponible en: [1]. Consultat el 6 de maig del 2009.

Enllaços externs[editar]

Països d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo3    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    República de Macedònia (FYROM)    República Checa    Romania    Rússia    Sant Marí    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia (FYROM)

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia