Zygophyllum fabago

Erro al crear miniatura:

taperera loca (Zygophyllum fabago)

La taperera loca, morsana o mata gitada (Zygophyllum fabago) és una planta herbàcea de la família de les zigofiláceas.

Descripció

És lampiña, de 40 a 80 cm (i fins a 150 cm) d'altura; ocasionalment alguna cosa rastrera, Talles dicótomos i fulls bifolioladas, opostes i en menudes estípulas membranosas en la base dels pedúnculs, que són engrossats/alados apicalmente. Els foliolos són ovalats, disminuint de tamany de la base feya el apex de la planta, podent aplegar a ser molt grans els basals. Florés actinomorfas, pentámeras, en el cáliz dialisépalo i la corola dialipétala. Cada sàpia-ho medix 9 mm i el color és vert clar, en les vores blanques. Els pétals, de similar tamany, presenten una llaugera escotadura en la part superior i són blanc-groguencs, tachonados de roig anaranjado en la part inferior. Els dèu estams es disponen en dos verticilos. Gineceo sincárpico, pentacarpelar, pentalocular i pluriovulado. El frut és una càpsula colgante, polisperma, d'entre 3 i 4 cm, en llavors poligonales aplanadas, alguna cosa allargades, en una sola fila per lóculo, de color marró obscur, molt finamente i densament punteadas. La floració es produïx entre març i octubre, primavera a autumne en el hemisferi nort.

Hàbitat i distribució

És una espècie nitrófila, que sol trobar-se en llocs àrits, en els voltants de zones habitades, escombreras, solars abandonats, prop de les vies del tren o en la vora dels camins. La seua àrea s'estén des d'Europa occidental fins al Caucas, la regió mediterrànea, inclós Àfrica del Nort i Próximo Oriente. També en Pèrsia i fins a Pakistan, pero la seua distribució nativa queda discutida[1]. En Espanya peninsular abunda sobretot en l'Est, Surest i centre, provablement introduïda de la mà de l'home. És una espècie invasora en la Rambla del Albujón, que desemboca en la Mar Menor. Àmpliament naturalisada en Austràlia i Norteamérica.

Taxonomia

Zygophyllum fabago va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 385. 1753.

Etimologia

• Zygophyllum: nom genèric que deriva de les paraules gregues: zygon = "jou", i phyllon = "full", pels folíols emparellats.
• fabago: epítet derivat de faba = "frijol", i el sufix substantival -ago que s'utilisa per a indicar una semblança o la propietat, aixina significa "com un frijol".

Sinonímia

• Fabago alata Moench
• Fabago major Sweet
• Zygophyllum fabago L. subsp. dolichocarpum Popov ex Hadidi
• Zygophyllum fabago L. subsp. orientale Boriss. ex Hadidi
• Zygophyllum fabago Thunb.
• Zygophyllum fabago var. brachycarpum auct. senar Boiss.
• Zygophyllum fabago L. var. brachycarpum Boiss.[2]

Citologia

Té un número de cromosomes de 2n=22

Importància econòmica i cultural

Els botons florals servixen com a condiment, adreçats prèviament en salmorra, de manera similar a les tapereras.

Constituents químics

Conté un 0.002 % del alcaloide harmina (planta sancera).

Noms comuns

• Castellà: taperera loca, habicas vores, mata gitada, morsana, pepinillos, tápena vora.

Bibliografia

• Flora Ibèrica [3]
• Morsana
• Herbario Virtual Zygophyllum fabago
• USDA Plant Profile: Zygophyllum fabago [4]