Anar al contingut

Zygophyllum fabago

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
taperera loca (Zygophyllum fabago)


La taperera loca, morsana o mata gitada (Zygophyllum fabago) és una planta herbàcea de la família de les zigofiláceas.


Descripció

[editar | editar còdic]

És lampiña, de 40 a 80 cm (i fins a 150 cm) d'altura; ocasionalment alguna cosa rastrera, Talles dicótomos i fulls bifolioladas, opostes i en menudes estípulas membranosas en la base dels pedúnculs, que són engrossats/alados apicalmente. Els foliolos són ovalats, disminuint de tamany de la base feya el apex de la planta, podent aplegar a ser molt grans els basals. Florés actinomorfas, pentámeras, en el cáliz dialisépalo i la corola dialipétala. Cada sàpia-ho medix 9 mm i el color és vert clar, en les vores blanques. Els pétals, de similar tamany, presenten una llaugera escotadura en la part superior i són blanc-groguencs, tachonados de roig anaranjado en la part inferior. Els dèu estams es disponen en dos verticilos. Gineceo sincárpico, pentacarpelar, pentalocular i pluriovulado. El frut és una càpsula colgante, polisperma, d'entre 3 i 4 cm, en llavors poligonales aplanadas, alguna cosa allargades, en una sola fila per lóculo, de color marró obscur, molt finamente i densament punteadas. La floració es produïx entre març i octubre, primavera a autumne en el hemisferi nort.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

És una espècie nitrófila, que sol trobar-se en llocs àrits, en els voltants de zones habitades, escombreras, solars abandonats, prop de les vies del tren o en la vora dels camins. La seua àrea s'estén des d'Europa occidental fins al Caucas, la regió mediterrànea, inclós Àfrica del Nort i Próximo Oriente. També en Pèrsia i fins a Pakistan, pero la seua distribució nativa queda discutida[1]. En Espanya peninsular abunda sobretot en l'Est, Surest i centre, provablement introduïda de la mà de l'home. És una espècie invasora en la Rambla del Albujón, que desemboca en la Mar Menor.[1] Àmpliament naturalisada en Austràlia i Norteamérica.


Taxonomia

[editar | editar còdic]

Zygophyllum fabago va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 385. 1753.[2]

Etimologia
  • Zygophyllum: nom genèric que deriva de les paraules gregues: zygon = "jou", i phyllon = "full", pels folíols emparellats.[3]
  • fabago: epítet derivat de faba = "frijol", i el sufix substantival -ago que s'utilisa per a indicar una semblança o la propietat, aixina significa "com un frijol".
Sinonímia
  • Fabago alata Moench
  • Fabago major Sweet
  • Zygophyllum fabago L. subsp. dolichocarpum Popov ex Hadidi
  • Zygophyllum fabago L. subsp. orientale Boriss. ex Hadidi
  • Zygophyllum fabago Thunb.
  • Zygophyllum fabago var. brachycarpum auct. senar Boiss.
  • Zygophyllum fabago L. var. brachycarpum Boiss.[2]
Citologia

Té un número de cromosomes de 2n=22[4][5][6]

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

Els botons florals servixen com a condiment, adreçats prèviament en salmorra, de manera similar a les tapereras.[7]

Constituents químics

[editar | editar còdic]

Conté un 0.002 % del alcaloide harmina (planta sancera).[8][9]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: taperera loca, habicas vores, mata gitada, morsana, pepinillos, tápena vora.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Font Quer, P., Pl. Medic.: 422, (1962)
  2. «Zygophyllum fabago». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de juny de 2015.
  3. «En Noms Botànics».
  4. Darlintong, C. D. & A. P. Wylie, Chromosome atles of flowering plants, 1955
  5. Ruíz de Clavijo Jiménez, I., Números cromosomáticos de plantes occidentals, 619-630, Anals Jard. Bot. Madrit, vol. 47(2), p. 431-437, 1990
  6. Diosdado, J. C. & al. in Chromosome data, 7, ed. Stace A., Intern. Organ. Plant Biosyst., vol. 22, p. 3-4, 1994
  7. «Erowid Online Books : "Ayahuasca: alkaloids, plants, and analogs" by Keeper of the Trout». www.erowid.org. Consultat el 30 d'abril de 2008.
  8. «Zygophyllum fabago». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 23 de març de 2010.

Bibliografia

[editar | editar còdic]