Anar al contingut

Zhiyi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zhiyi

Zhiyi o Chih-i (538, Hunan - 597, Zhejiang) va ser un monge budiste chinenc que va fundar l'eclèctica Escola Budista del Tiantai.

Zhiyi és famós per ser el primer en l'història del budisme chinenc en elaborar una classificació completa, crítica i sistemàtica de les ensenyances budistes. També se li considera la primera figura important que va trencar significativament en la tradició índia per a formar un sistema indígena chinenc.

Segons David W. Chappell,[1] Zhiyi "ha segut classificat junt en Tomás d'Aquino i al-Ghazali com un dels grans sistematizadores del pensament i la pràctica religiosos en l'història mundial".[2]

Biografia

Naixcut en el llinage Chen (陳) en el districte de Huarong, prefectura de Jing (ara Hubei), Zhiyi va deixar la seua llar per a convertir-se en monge als díhuit anys, despuix de la pèrdua dels seus pares i la seua ciutat natal, Jiangling, que va caure en mans de l'eixèrcit de Wei Occidental quan Zhiyi tenia dèsset anys.

Orfe, va estudiar en el mestre budiste Nanyue Huisi (515–577 d. C.),[3] durant sèt anys. Va estar relacionat en els governs imperials de la dinastia Chen del sur de China i la dinastia Sui, la qual reunificó el país. Va reconciliar a les diverses tendències del budisme en considerar a totes les doctrines com a verdaderes i presents en la ment de l'allumenat Buda. Zhiyi considerava al sutra del Loto com la principal ensenyança i va ajudar a establir-la com la més popular escritura sagrada en Àsia oriental.

Als 23 anys, va rebre les seues influències més importants del seu primer mestre, Nanyue Huisi (515–577 d. C.), un mestre de meditació que més tart seria catalogat com el predecessor de Zhiyi en el linaje Tiantai. Despuix d'un periodo d'estudi en Huisi (560-567), va passar algun temps treballant en la capital meridional de Jiankang.[4] Després, en 575, va anar a la montanya Tiantai per a un estudi intensiu i pràctica en un grup de discípuls. Ací va treballar en l'adaptació dels principis de meditació hindú de śamatha i vipaśyanā (traduïts com "zhi" i "guan") en un complex sistema de pràctica de autocultivo que també incorporava rituals devocionales i ritos de confessió i arrepenediment. Després, en 585, va retornar a Jinling, a on va completar les seues monumentals obres de comentaris sobre el Sutra del loto, el Fahua wenzhu (587 d. C.) i el Fahua xuanyi (593 d. C.).

David W. Chappell (1940–2004) sosté que Zhiyi: "... va proporcionar un marc religiós que semblava adequat per a adaptar-se a atres cultures, desenrollar noves pràctiques i universalizar el budisme".[5]

Obres importants

Xiao Zhiguan de Zhiyi o Tractat de concentració i intuïció (chinenc :小 止 観; pinyin: Xiao Zhiguan ; Wade-Giles: Hsiao chih-kuan ) va ser provablement el primer manual pràctic de meditació en China.[6] En la seua influència directa en el Tso-chan-i va ser molt influent en el desenroll de la meditació Chan.[7]

Rujun Wu identifica el Gran tractat sobre concentració i intuïció (摩訶 止 観, Mohe Zhiguan ) de Zhiyi com el text fonamental de l'escola Tiantai.[8] Entre les moltes obres importants de Zhiyi es troben el Liumiao Famen, Paraules i frases del Sutra del loto (法 華文 句, Fahua Wenzhu) i el Profunt significat del Sutra del loto (法 華玄義, Fahua Xuanyi). De les obres que se li atribuïxen (encara que moltes poden haver segut escrites pels seus discípuls), es conserven unes trenta.

Ensenyances

Els Cinc Periodos i les Huit Ensenyances

En la finalitat de proporcionar un marc global a la doctrina budista, Zhiyi va classificar els diversos sutras budistes en els Cinc Periodos i les Huit Ensenyances (en chino tradicional, 五時八教; en chino simplificado, 五时八教; pinyin, wǔshí bājiào). També es coneixien com goji hakkyō en japonés i osi palgyo (오시팔교) en coreà. Segons Zhiyi, els cinc periodos de les ensenyances de Buda varen ser els següents:.[9][10][11]

  1. El periodo de la Guirnalda de Flors - ensenyat immediatament en acabant de que el Buda alcançara l'Allumenament, en una duració de 3 semanes. Les ensenyances d'esta época eren incomprensibles per a tots llevat para els bodhisattvas alvançats, per lo que el Buda Shakyamuni va començar de nou en ensenyances més bàsiques (el Agama).
  2. El Periodo Agama - ensenyat en el Parc dels Cérvols, i va durar 12 anys. Va consistir en les ensenyances més elementals del Buda, incloent el karma, la renaixença, les Quatre Nobles Veritats, etc.
  3. El Periodo Correcte i Igualitario - va durar 8 anys. Marca la transició de les ensenyances de Buda del cridat "Hinayana" a les del Mahayana.
  4. El Periodo del Saber - dur 22 anys. Les ensenyances ací consistixen en les ensenyances de Perfecció del Saber entre unes atres. Ací, les ensenyances pretenien demostrar que les classificacions de Hinayana i Mahayana eren només expeditivas, i que en última instància estaven buides.
  5. El Periodo del Loto i el Nirvana - va durar 8 anys. Les ensenyances d'este periodo final marquen les ensenyances més "perfectes", a saber, el Sutra del Loto i el Nirvana Sutra, que comprenen l'intenció original del Buda.

Estes es comparaven en orde en les cinc etapes de la llet: llet fresca, nata, quallada, manteca i ghee (manteca clarificada).[9]

Ademés, les ensenyances del Buda s'organisaven en quatre tipos segons la capacitat de l'escoltant:[9]

  • Ensenyances repentines
  • Ensenyances graduals
  • Ensenyances indeterminades
  • Ensenyances secretes o "esotèriques".

i quatre tipos de fonts:

  • Ensenyances que transcendixen abdós (per eixemple, el Sutra del Loto).

En conjunt, eren les Huit Ensenyances de Buda atribuïdes a Zhiyi.

Quatre Samadhis

Zhiyi va desenrollar un pla d'estudis de pràctica que es va destilar en els 'Quatre Samadhis' (chinenc: 四種 三昧;[12] pinyin: sizhong sanmei).[13] Estos Quatre Samadhi varen ser exposts en ' Mohe Zhiguan ' de Zhiyi (chinenc: 摩訶 止 観, japonés: Makashikan ).[14] El Mohe Zhiguan és l'obra mestra de la madurea de Zhiyi i es considera un "gran resum" de la Tradició Budista segons la seua experiència i comprensió en eixe moment.[15] El text del Mohe Zhiguan va ser refinat a partir de les conferències que va donar Zhiyi en 594 en la ciutat capital de Jinling.i va ser la suma de la seua experiència en el mont Tiantai c.585 i l'investigació fins al moment.[16] Analisant el títul, 'zhi' es referix a "meditació ch'an i l'estat concentrat i quiescente que s'obté" i "guan" es referix a "la contemplació i el saber obtingut per mig d'ella".[17] Swanson informa que Zhiyi va sostindre que hi ha dos modos de zhi-guan: el d'assentar-se en meditació 坐 i el de "respondre als objectes d'acort en les condicions" 歷 緣 對 境, que es refina encara més com permanéixer en l'estat natural d'una ment tranquila i perspicaz en totes i cada una de les activitats i condicions.[17]

Swanson afirma que Zhiyi en Mohe Zhiguan :


"... critica un émfasis desequilibrat en la "meditació sola", retratant-la com una possible visió i pràctica "extrema", i oferint en el seu lloc el binome zhi-guan 止觀 (calma / cesación i perspicàcia / contemplació, śamatha-vipaśyanā) com un terme més complet per a la pràctica budista".[18]

El "Samadhi d'una pràctica" (Skt. Ekavyūha Samādhi; Ch. 一行 三昧), que també es coneix com el "samadhi de l'unitat" o la "calma en la que un es dona conte de que tots els dharmas són iguals" (Wing-tsit Chan), és un dels Quatre Samadhi que refinen, marquen el pas i califiquen l'estat d'allumenament perfecte expost en el Mohe Zhiguan. El terme "Samadhi de l'Unitat" va ser posteriorment utilisat per Daoxin.

Els Quatre Samadhis són:[19][20]

  • "Samādhi constantment assentat" ( chángzuò sānmèi 常 坐 三昧) - 90 dies d'estar assentat sense moure's, deixant l'assent sol per raons de necessitat natural.
  • "Samādhi caminant constantment" ( chángxíng sānmèi常 行 三昧) - 90 dies de caminada conscient i meditació en Amitābha.
  • "Samādhi mig assentat i mig caminant" ( bànxíng bànzuò sānmèi半 行 半 坐 三昧): inclou diverses pràctiques com cantar, contemplar la vacuïtat de tots els dharmas i el "samādhi del loto", que inclou penitència, oració i adoració dels Budas. i recitant el sutra del loto.
  • "Ni Samādhi caminant ni assentat" ( fēixíng fēizuò sānmèi非 行 非 坐 三昧): açò inclou "la consciència dels factors mentals " a mida que sorgixen en la ment. Un és contemplar-los com "no es mouen, no s'originen, no s'extinguixen, no vénen, no van".

Tres Mil Regnes en un Sol Moment

Zhiyi va ensenyar el principi dels Tres Mil Regnes en un Sol Moment de Pensament (Chinenc: 一念三千; Pinyin: Iīniàn Sānqiān) en la seua 'Gran Concentració i Coneiximent', basat en el Sutra del Loto. El número 'Tres Mil' es deriva dels Dèu Móns, multiplicat per dèu [per la Possessió Mútua dels Dèu Móns], que dona 100, multiplicat per dèu [els Dèu Factors enumerats en el Cap. 2 del Sutra del Loto que dona 1.000. 1.000 multiplicat per 3 [els Tres Regnes de l'Existència: el Yo, l'Atre i l'Entorn], lo que dona 3.000.[21]

El volum 5 de Gran Concentració i Perspicàcia afirma:

La vida en cada moment està dotada dels Dèu Móns. Al mateix temps, cada u dels Dèu Móns està dotat de tots els Dèu Móns, de modo que una entitat de vida posseïx en realitat cent móns. Cada u d'estos móns posseïx a la seua volta trenta regnes, lo que significa que en els cent móns hi ha tres mil regnes. Els tres mil regnes d'existència són tots posseïts per la vida en un sol moment. Si no hi ha vida, es va acabar l'assunt. Pero si hi ha la més mínim #bri de vida, conté els tres mil regnes.... A açò nos referim quan parlem de la "regió de lo insondable".[21]<

Bibliografia

  • Dharmamitra (trans.): The Essentials of Buddhist Meditation by Shramana Zhiyi, Kalavinka Press 2008, ISBN 978-1-935413-00-4
  • Donner, Neal & Daniel B. Stevenson (1993). The Great Calming and Contemplation. Honolulu: University of Hawai‘i Press.
  • Shen, Haiyan. The Profound Meaning of the Lotus Sutra: T’ien-t’ai Philosophy of Buddhism volumes I and II. Delhi: Originals, 2005. ISBN 8188629413

Vore també

Referències

  1. ↑ David Wellington Chappell (1940-2004) va ser un professor d'estudis budistes nortamericà les especialitats dels quals eren les tradicions budistes chinenques (especialment Tiantai) i el diàlec interreligioso.
  2. ↑ Swanson, Paul L.. Foundations of Tʻien-Tʻai philosophy : the flowering of the two truths theory in Chinese Buddhism, Asian Humanities Press. OCLC 19270856. ISBN 0-89581-918-X.
  3. ↑ Nanyue Huisi va ser un mestre de meditació que més tart figuraria com el predecessor de Zhiyi en el linaje Tiantai.
  4. ↑ (2013) "Tiantai Zhiyi", in Princeton Dictionary of Buddhism., Princeton, NJ: Princeton University Press, p. 911. ISBN 9780691157863.
  5. ↑ Chappell, David W. (1987). 'Is Tendai Buddhism Relevant to the Modern World?' in Japanese Journal of Religious Studies 14/2-3, 247-266. Source: PDF; data accés: Saturday 16 agost 2008. p.247
  6. ↑ Sekiguchi, Shindai, Tendai sho shikan no kenkyu, Tōkyō: Sankibō Busshorin (1954; repr. 1961)
  7. ↑ Gregory, Peter N (1986), Ch 'ang-lu Tsung-tse and Zen Meditation; in 'Traditions of Meditation in Chinese Buddhism', Honolulu: University of Hawaii Press
  8. ↑ Rujun Wu (1993). T'ien-T'ai Buddhism and early Mādhyamika. National Foreign Language Center Technical Reports. Buddhist studies program, University of Hawaii Press, p. 1. ISBN 0-8248-1561-0, ISBN 978-0-8248-1561-5. Source: [1] (accessed: Thursday 22 April 2010)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 (2013) «Wushi" i "Wushi bajiao», The Princeton Dictionary of Buddhism, Princeton University Press, p. 1003. ISBN 978- 0691157863.
  10. ↑ Comité del Diccionari Budiste Inglés (2009). «Five Periods», El Diccionari Soka Gakkai del Budisme, Delhi: Motilal Banarsidass. ISBN 9788120833340.
  11. ↑ Els cinc periodos es basaven en cites de varis sutras. cf 林志欽 (2001). “El sistema d'ensenyances de Tiantai Zhiyi” (zh). Chung-Hwa Buddhist Studies (5): 210-211.
  12. ↑ Swanson, Paul L. (2002). Ch'an and Chih-kuan: T'ien-t’ai Chih-i's View of "Zen" and the Practice of the Lotus Sutra. Presented at the International Lotus Sutra Conference on the theme "The Lotus Sutra and Zen", 11–16 juliol 2002. Source: «Archived copy». (data accés: 6 agost 2008). p.5
  13. ↑ Chappell, David W. (1987). 'Is Tendai Buddhism Relevant to the Modern World?' in Japanese Journal of Religious Studies 1987 14/2-3. Source: PDF; data accés: Saturday 16 agost 2008. p.249
  14. ↑ Dumoulin, Heinrich (author); Heisig, James W. (trans.) & Knitter, Paul (trans.)(2005). Zen Buddhism: A History. Volume 1: Índia and China. World Wisdom. ISBN 978-0-941532-89-1. p.311
  15. ↑ Swanson, Paul L. (2002). Ch'an and Chih-kuan: T'ien-t’ai Chih-i's View of "Zen" and the Practice of the Lotus Sutra. Presented at the International Lotus Sutra Conference on the theme "The Lotus Sutra and Zen", 11–16 juliol 2002. Source: «Archived copy». (data accés: 6 agost 2008). p.2
  16. ↑ Swanson, Paul L. (2002). Ch'an and Chih-kuan: T'ien-t’ai Chih-i's View of "Zen" and the Practice of the Lotus Sutra. Presented at the International Lotus Sutra Conference on the theme "The Lotus Sutra and Zen", 11–16 juliol 2002. Source: (data accés: 6 agost 2008). p.5
  17. ↑ 17,0 17,1 Swanson, Paul L. (2002). Ch'an and Chih-kuan: T'ien-t’ai Chih-i's View of "Zen" and the Practice of the Lotus Sutra. Presented at the International Lotus Sutra Conference on the theme "The Lotus Sutra and Zen", 11–16 juliol 2002. Source: «Archived copy». (data accés: 6 agost 2008). p.4
  18. ↑ Swanson, Paul L. (2002). Ch'an and Chih-kuan: T'ien-t’ai Chih-i's View of "Zen" and the Practice of the Lotus Sutra. Presented at the International Lotus Sutra Conference on the theme "The Lotus Sutra and Zen", 11–16 juliol 2002. Source: «Archived copy». (data accés: 6 agost 2008). p.1
  19. ↑ Fa Qing,The Śamatha and Vipaśyanā in Tian Tai, Poh Ming Tse Symposium 2013: One Master Three Meditative Traditions. Singapore, agost 30, 2013; pp.30-47
  20. ↑ «天台宗の法要» (en ja).
  21. ↑ 21,0 21,1 Diccionari Soka Gakkai de Budisme, Soka Gakkai, "Tres Mil Regnes en un Sol Moment de la Vida"


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Zhiyi&oldid=812361»