Anar al contingut

Zamia integrifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Zamia integrifolia02.jpg
Zamia integrifolia (Zamia integrifolia)

Zamia integrifolia és una menuda, dura i arbolada Zamia nativa del surest dels Estats Units (Florida i Geòrgia), Bahames, Cuba, Gran Caimà i possiblement extinta en Puerto Rico i Haití.

Característiques

[editar | editar còdic]

Zamia integrifolia produïx cons de llavor rojosa en una punta acuminada distinta. Els fulls tenen 20-100 cm de llarc, en 5-30 parells de folíols. Cada foli és llineal a lanceolado o obovado oblongo, de 8-25 cm de llarc i 0,5-2 cm d'ample, sancer o en dents indistintes en la punta. A sovint són revoltosos, en pecíols espinosos. És similar en molts aspectes a l'estretament relacionada Zamia pumila, pero eixa espècie diferix en els folíols.[1]

Es tracta d'una planta de baix creiximent, en un tronc que creix des de 3 fins a 25 centímetros d'altura, pero a sovint és subterràneu. En el temps, forma una arracada multi-ramificat, en un sistema tubular gran, que és en realitat una extensió dels tallos sobre el sol. Els fulls poden perdre-se completament durant els periodos frets, en la planta reposant en el seu sistema de raïl tuberosa, permetent que siga relativament resistent a la fredor. La planta pot sobreviure fins a la regió USDA 8b (açò pot ser prou septentrional: per eixemple, Seattle és 8b). Els tallos i els fulls es regeneren en acabant de que el periodo fret es desplaça per complet.[1][2]

Com atres cícadas, Zamia integrifolia és dioica, en plantes masculines o femenines. Els cons machos són cilíndrics, creixent fins a 5-16 cm de llarc; a sovint s'agrupen. Els cons femenins són allargats i ovoides i creixen fins a 5-19 cm de llarc i 4-6 cm de diàmetro.[1]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Esta planta té varis noms comuns. Dos noms, el arrowroot de Florida i el sagú sagrat, es referixen a l'us comercial anterior d'esta espècie com a font d'un almidó comestible. Coontie (o koonti) es deriva de la llengua de la tribu Seminola «contin hateka».

Ecologia

[editar | editar còdic]

Zamia integrifolia habita en una varietat d'hàbitats en arenes ben drenadas o sols arenencs arcillosos. Preferix la llum solar filtrada a l'ombra parcial. Actualment, les poblacions estan llimitades a Florida, el surest de Geòrgia, el centre de Cuba i la República Dominicana. També era nativa en el sur de Puerto Rico i Haití, pero sembla haver segut extirpat d'eixes àrees per l'us intensiu de la terra.

La controvèrsia ha existit durant molt temps sobre la classificació de Zamia en Florida. En un extrem totes les poblacions nortamericanes han segut incloses en Zamia pumila àmpliament definida,[3] i en l'atre vàries espècies han segut reconegudes baix varis noms (per eixemple, Z. augustifolia, Z. floridana, Z. silvicola i Z. umbrosa). Flora of North America tracta a totes les poblacions nortamericanes com Z. integrifolia. Genèticament, les diferències entre les poblacions no poden explicar-se per la variabilitat de l'hàbitat. Estudis realisats per Ward varen demostrar que cinc poblacions diferents de Z. integrifolia en un cultiu idèntic varen produir una morfologia del full distint, lo que sugerix que pot haver massa diversitat genètica entre estos Z. integrifolia de Florida, per no mencionar les poblacions geogràficament aïllades, per a ser considerades com una sola espècie.[4]

La planta té una importància crítica per a la palometa Eumaeus atala. La palometa, que es creïa extinta fins fa poc, depén per a la seua supervivència de la Zamia integrifolia, aixina com vàries atres espècies de Zamia. En la fase larvaria, la oruga Eumaeus atala menja exclusivament els fulls de la Zamia integrifolia.


Totes les parts de Zamia integrifolia són tòxiques per als sers humans si es mengen crues.[5] La preparació d'almidó comestible de les raïls requerix un processament complex.[6] Totes les parts de les plantes també són venenoses per als gossos i el ganado.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Linnaeus, Carl von f. 1789. Hortus Kewensis 3: 478
  2. Whitelock, L. M. (2002). The Cycads. Portland, OR: Timber Press.
  3. Eckenwalder, J. I. 1980. Taxonomy of the West Indian cycads. J. Arnold Arboretum 61: 701-722.
  4. Ward, D.B. (1978). Rare and Endangered Biota of Florida 5: 122-124.
  5. «Coontie Zamia pumila (Zamia integrifolia)». eNature.com. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2012. Consultat el 5 d'octubre de 2011.
  6. Green Deane. «Zamia Floridana: Making Toxins Edible».
  7. «Pinellas County Extension Timely Topics: Toxic Plants» (PDF). University of Florida/Brevard County Extension. Consultat el 5 d'octubre de 2011.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]