Xserve
El Xserve, actualment descontinuado, va anar el nom de la llínea de servidors en rack dissenyats per la companyia Apple. Quan el Xserve va ser introduït en 2002, era el primer servidor en disseny d'Apple des de l'Apple Network Server de 1996. Inicialment es varen introduir servidors en un o dos processadors PowerPC G4. En 2004 es va introduir un nou disseny que incorporava el llavors nou PowerPC G5. Posteriorment, a mitan de 2006, es va canviar l'arquitectura interna, com a part de la transició general de la companyia cap als processadors Intel.[1]
El Xserve es podia utilisar per a una varietat d'aplicacions, incloent servidors d'archius, servidor web, o inclús per a la computació d'aplicacions informàtiques d'alt rendiment, per mig de l'agrupació en clústers de servidors dedicats (per ad açò es venia el Xserve nodo de clúster, el qual se servia sense targeta de vídeo i unitats òptiques). El 5 de novembre de 2010[2] Apple va anunciar que el Xserve se suspendria el 31 de giner de 2011 i es reemplaçaria en el Mac Pro Server.
Xserve G4
Apple va presentar el Xserve el 14 de maig de 2002, pero no va estar disponible fins a juny. Originalment, tenia un o dos processadors PowerPC G4 a 1,0 GHz i en soport de fins a 2 GB de memòria PC-2100 en un bus de memòria de 64 bits. Tres ports FireWire 400 (un en la part frontal, dos en la part posterior), dos ports USB 1.1 (part posterior), un port RS-232 com a interfaç de gestió (part posterior), i en placa un sol port Gigabit Ethernet (en la part posterior) que proporcionava la conectivitat externa. El Xserver tenia dos recalats PCI 64-bit/66 MHz i una 32-bit/66 MHz PCI / AGP, en la configuració per defecte els dos recalats PCI s'omplien en una targeta de vídeo ATI Rage i una targeta Gigabit Ethernet adicional. També tenia capacitat fins a 4 unitats de disc dur Ultra NUGA/100 (60 o 120 GB) en baïes hot-swap que s'accedien frontalment, permetent crear per software estructures RAID-0 i 1. També incloïa una unitat CD-ROM de càrrega per font en la part davantera.
En un principi, estaven disponibles dos opcions de configuració: un Xserve en processador únic en 256MB de memòria per un preu de $ 2999 i un Xserve de doble processador en 512 MB de memòria en $ 3999. Abdós s'enviaven en un sol disc de 60 GB abans de 24 d'agost. 2002 incloent Mac VOS X server v10.1 "Puma", despuix de 24 d'agost de 2002 es va incloure Mac VOS X server v10.2 "Jaguar".
El 10 de febrer de 2003 Apple va llançar una llínea de Xserve millorat i ampliat. Les millores varen incloure un o dos processadors PowerPC G4 a 1,33 GHz en: dos ports FireWire 800 (en la part atrassera), una memòria més ràpida (PC-2700), i major capacitat d'Ultra NUGA/133 unitats de disc dur (80 o 160 GB). Ademés, la part frontal va ser redissenyat per a un CD-ROM de càrrega per recalat. Un nou model, el nodo del clúster de Xserve es va anunciar en el mateix preu que el d'un sol processador Xserve, en dos processadors d'1,33 GHz, sense unitat òptica, una baïa única unitat de disc dur, sense targetes de vídeo o Ethernet, i una versió per a 10 clients de la versió servidor de "Jaguar". El 2 d'abril de 2003, es va introduir el Xserve RAID, proporcionant una capacitat molt més alta i més rendiment de el subsistema de disc per al Xserve.
Va ser descatalogat el 6 de giner de 2004.
Xserve G5
6 de giner de 2004 Apple va presentar el Xserve G5, un Xserve redissenyat d'alt rendiment. Els 32 bits del PowerPC G4 varen ser substituïts en un o dos processadors PowerPC 970 G5 de 64 bits funcionant a 2 GHz. Este model podia albergar fins a 16 GB de Memòria PC-3200 ECC en un bus de 128 bits.[3] Un port FireWire 400 (front), dos ports FireWire 800 (en la part atrassera), dos ports USB 2.0 (part posterior), un port RS-232 de gestió (part posterior), i dos ports integrats Gigabit Ethernet (en la part atrassera) en TCP offload proporcionant una major conectivitat. Una recalats PCI-X de 133MHz/64-bit o 100 MHz/64-bit completaven les seues opcions d'expansió. Per problemes de ventilació es varen llimitar a tres baïes per a unitats SATA hot-swap (80 GB o 250 GB cada u), en l'espai original de la quarta baïa es varen instalar les eixides d'aire. La frontal va heretar les unitats òptiques del seu antecessor el Xserver G4 puix tenia un recalat de càrrega (CD-ROM, DVD-ROM/CD-RW opcional).
En el seu moment varen existir tres opcions de configuració: un sol processador Xserve G5 en 512 MB de memòria en un preu de $ 2999, un processador dual Xserve G5 en 1 GB de memòria en un preu de $ 3999, i un model de clúster de doble processador de nodo (en una apariència sense canvis des del G4 nodo de clúster) en 512 MB de memòria, sense unitat òptica, una baïa única unitat de disc dur, i una versió per a 10 clients de Mac VOS X Server 10.3 "Panther" per un preu de $2999.
La major capacitat de memòria i ample de banda del Xserve G5, aixina com el rendiment major de punt flotant del PowerPC 970 li varen fer més adequat per a la computació d'aplicacions d'alt rendiment. El System X és un equip de clúster, construït en Xserve.
El 3 de giner de 2005, Apple aumente la velocitat del Xserve G5 a 2 processadors PowerPC 270 a 2,3 GHz en les configuracions de doble processador. I es va actualisar els discs durs a 400 GB per a poder completar una configuració de fins a 1,2 TB d'almagasenament intern. L'unitat òptica de càrrega per recalat va ser actualisada a DVD-ROM/CD-RW, de manera estàndar i en l'opció de DVD-/ + RW opcional.
Poc despuix, Apple va actualisar el Xserve i Xserve RAID per a permetre l'us de 500 GB de disc dur.
Abans d'abril del 2005 els models del Xserve G5 s'enviaven en Mac VOS X Server v10.3 "Panther", despuix d'abril de 2005 se suministraven en Mac VOS X v10.4 Server "Tiger".
Xserve Intel
Referències
- ↑
- ↑ «archive. org/web/20220129195336/https://images. apple. com/xserve/pdf/L422277A_Xserve_Guide. pdf Xserve Transition Guide» (5 de novembre de 2010). Archivat des de l'apple. com/xserve/pdf/l422277a_xserve_guide. pdf original, el 29 de giner de 2022. Consultat el 5 de novembre de 2010.
- ↑ «apple. com/kb/sp86 support. apple. com/kb/SP86».
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xserve» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.