Gigabit Ethernet

Gigabit Ethernet, també coneguda com Gigae o GE és una ampliació de l'estàndart Ethernet (concretament la versió 802.3ab i 802.3z del IEEE) que conseguix una capacitat de transmissió d'1 gigabit per segon, corresponents a uns 1000 megabits per segon de rendiment contra uns 100 de Fast Ethernet (També cridat 100BASE-TX).

Història

Com a resultat de l'investigació realisada per Xerox Corporation a principis dels anys 70, Ethernet es va consagrar com un protocol àmpliament reconegut aplicat a les capes física i d'enllaç. Posteriorment va aparéixer Fast Ethernet que va incrementar la velocitat de 10 a 100 megabits per segon (Mbit/s). Gigabit Ethernet va ser la següent evolució, incrementant en este cas la velocitat fins a 1000 Mbit/s (1 Gbit/s). L'idea d'obtindre velocitats d'1 Gbit/s sobre Ethernet es va gestar durant 1995, una volta aprovat i ratificat l'estàndart Fast Ethernet, i va proseguir fins a la seua aprovació en juny de 1998 pel IEEE com l'estàndart 802.3z (z, per ser l'última lletra de l'alfabet, i pensar que seria l'última de la família Ethernet), comunament conegut com 1000BASE-X.

IEEE 802.3ab, ratificada en 1999, definix el funcionament de Gigabit Ethernet sobre cables de coure del tipo Unshielded twisted pair (UTP) i categoria 5, 5i o 6 i per supost sobre fibra òptica. D'esta forma, va passar a denominar-se 1000BASE-T. Es va decidir que esta ampliació seria idèntica al Ethernet normal des de la capa d'enllaç de senyes fins als nivells superiors, permetent l'aprofitament de les possibilitats de la fibra òptica per a conseguir una gran capacitat de transmissió sense tindre que canviar l'infraestructura de les rets actuals.

Un dels retarts en l'estàndart va ser la resolució d'un problema en emetre en làser sobre fibra multimodo, ya que en casos extrems es podia produir una divisió del fes, en la consegüent destrucció de senyes. Açò era degut a que la fibra multimodo va ser dissenyada pensant en emissors LED, no làser i va ser resolt prohibint que en este estàndart els làser dirigiren el seu fes cap al centre de la fibra.

Inicialment, Gigabit Ethernet va ser molt utilisat sobre rets de gran capacitat, com per eixemple, rets de comunicació d'universitats. En 2000, els Apple Power Mac G4 i PowerBook G4 varen ser les primeres màquines en utilisar la conexió 1000BASE-T. Ràpidament es va convertir en una funció incorporada en moltes atres computadores.

En 2002, IEEE va ratificar una nova evolució de l'estàndart Ethernet, 10 Gigabit Ethernet, en una taxa de transferència de 10 000 megabits per segon (10 voltes major a Gigabit Ethernet).

Característiques i prestacions

Gigabit Ethernet sorgix com a conseqüència de la pressió competitiva d'ATM per conquistar el mercat LAN i com una extensió natural de les normes Ethernet 802.3 de 10 i 100 Mbit/s. que prometen tant en modo semi-dúplex com dúplex, un ample de banda d'1 Gbit/s. En modo semi-dúplex, l'estàndart Gigabit Ethernet conserva en mínims canvis el método d'accés CSMA/CD (Carrier Sense Multiple Access/Colision Detection) típic d'Ethernet. Els canvis són:

• Racha de trames.
• Extensió de portadores.

Sobre les dimensions de ret, no hi ha llímits respecte a extensió física o número de nodos. De la mateixa manera que els seus predecessors, Gigabit Ethernet soporta diferents mijos físics, en distints valors màxims de distància. l'IEEE 802.3 Higher Speed Study Group ha identificat tres objectius específics de distància de conexió: conexió de fibra òptica multimodo en una llongitut màxima de 500 m; conexió de fibra òptica monomodo en una llongitut màxima de dos quilómetros; i una conexió basada en coure en una llongitut d'a lo manco 25 m. Ademés, s'està treballant per a soportar distàncies d'a lo manco 100 m en cablejat UTP de categoria 5. És una tecnologia aplicada als millors montages de les rets LAN a nivell mundial. Cal tindre una certa precaució en els protocols que aplica pero de restant és potser la millor de les tecnologies aplicades a les rets en general.

Vore també

• Capa física d'Ethernet
• 10 Gigabit Ethernet
• Targeta de ret (NIC)