Xanthium spinosum
Xanthium spinosum, comunament conegut com a cep cavall,tepalla, cachurrera menor,[1] arrancamoños o agarramoños del gènero Xanthium és una espècie de planta herbàcea pertanyent a la família de les asteráceas.
Distribució
[editar | editar còdic]És originària d'Amèrica, provablement del Con Sur (Bolívia, Chile, Argentina)[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Xanthium spinosum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, 2: 987, en l'any 1753.[3]
- Castellà: abrojos, aburejo, agarramoños, amors, arrancamoños, aulaga, azotacristos, cachurera menor, cachurrera, cachurrera menor, cadillo, cadillo menor, cadillos, cadillos fortes, cadillos quins, caillos, caparrillas, caramaula, cardillos, penca, penca acupuntural, penca de la Verge, penca de la jara, penca de tres puntes, penca garbancero, penca sacatrapos, penca sereniz, carruchera menor, caíllo, cepacaballo, cepacaballos de Portugal, florabia, floravia, cigrons del retor, mancaperros, monilla, pegotes, picos, polls de senyoreta, rascamoños, repegote.[4] En Quito es diu cazamarucha.[1]
- Sinonímia
- Acanthoxanthium spinosum (L.) Fourr.
- Acanthoxanthium spinosum subsp. catharticum (Kunth) D.Löve
- Xanthium catharticum Kunth
- Xanthium spinosum var. heterocephalum Widder
- Xanthium spinosum var. inerme Bel[5]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]De la planta es pot utilisar la raïl, tallos, fulls i llavors.[6]
Es diu que és diurética per als hòmens, sent útil en el tractament de la próstata. Es diu també que "no deu ser presa per les dònes".[7] És utilisada popularment per a malestar de fege i vesícula i com colagogo.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Flora of North America
- ↑ Xanthium spinosum en Tròpics
- ↑ en Anthos-RJB/CSIC
- ↑ Xanthium spinosum en PlantList
- ↑ (PASSE), 2008. Pag. 121 i 122
- ↑ (WHITE), 1982.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- López, A. 1995. Estud. Veg. Prov. Mizque Campero Cochabamba i–vaig vore, 1–152. Tesis Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Rusby, H. H. 1893. On the collections of Mr. Miguel Bang in Bolívia. Mem. Torrey Bot. Club 3(3): 1–67.
- Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Serrano, M. & J. Terán. 2000. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
- Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Dones. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
- Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- més fotos i atres espècies del gènero
- «{{{nombre}}}». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xanthium spinosum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.