El Wurfrahmen 40 (Armassó llançador 40, en alemà) era un lanzacohetes múltiple alemà de la Segona Guerra Mundial. Combinava un vehícul com el semioruga Sd.Kfz. 251 o una tanqueta Renault UE Chenillette capturada en artilleria d'eixides per a crear una peça d'artilleria més protegida i en major movilitat que el Nebelwerfer remolcat. Va ser malnomenat Stuka zu Fuss ("Stuka a peu" o "Stuka caminante") i Heulende Kuh ("Vaca mugiente").[1]

Wurfrahmen montats en un Sd.Kfz. 251.
Un Sd.Kfz. 251 en Wurfrahmen llançant eixides contra posicions polaques durant l'Alçament de Varsòvia.

Història i desenroll

Introduït a fins de 1940, el sistema d'armes era un armassó en base ajustable montat damunt i als costats d'un vehícul, que podia contindre eixides en ogiva d'alt poder explosiu de 300 mm; també podia amprar eixides en ogiva d'alt poder explosiu de 280 mm i eixides incendiàries de 320 mm, tots ells sent llançats des dels seus armassons de càrrega. A pesar de ser estabilisats per rotació, les eixides no eren tan precisos com l'artilleria convencional i la seua recarrega demorava molt pel pes de l'eixida. Les eixides eren llançades per mig de andandas en grans números, quan era factible, per a saturar ràpidament un blanc. El Wurfrahmen 40 va tindre èxit com a arma de respal per a les formacions Panzer, especialment en àrees urbanes.

En ser amprat des del semioruga Sd.Kfz. 251, es montaven tres armassons a cada costat. La Chenillette UE podia dur dos armassons a cada costat, o quatre en la seua part posterior. L'Hotchkiss H35 també duya dos armassons a cada costat. Alguns semiorugas M3 capturats també varen ser equipats en Wurfrahmen, montant dos armassons a cada costat.[2]

Vore també

Nebelwerfer
Panzerwerfer

Notes

  1. ↑ «SdKfz251». WWII Vehicles. Archivat des de l'original, el 19 d'octubre de 2015. Consultat el 14 d'agost de 2018.
  2. ↑ «M2/M3 Halftrack Gepanzerter Mannschaftstransportwagen M3 401(a) mit Wurfrahmen 40». beutepanzer.ru. Archivat des de l'original, el 26 de setembre de 2020. Consultat el 14 d'agost de 2018.

Enllaços externs

Commons

Eixides i canons sense reculada alemans (en anglés)


Referències