Wannarexia
Wannarexia, o anhel anoréxico,[1]és un terme que s'utilisa per a descriure a persones que afirmen tindre anorèxia nerviosa o que desigen tindre-la, encara que no estiguen diagnosticades. Estes persones també són conegudes com wannarexic, "wanna-be ana"[2]o "anorexic wannabe". El terme wannarexia és un neologisme que combina els dos últims. A sovint, s'utilisa de manera pijorativa.[3]
La wannarexia és un fenomen cultural que no conta en criteris de diagnòstic establits. S'observa en major freqüència, encara que no exclusivament, en adolescents que senten la necessitat de perdre pes i creuen que l'anorèxia podria solucionar la seua insatisfacció en la seua image.[4]Este fenomen provablement sorgix d'una combinació d'influències culturals i mediàtiques.
Moltes persones que sofrixen d'anorèxia, un trastorn alimentari, se senten molestades, ofeses o frustrades pel concepte de wannarexia. Els trastorns alimentaris impliquen l'us del menjar com a mecanisme per a afrontar el sofriment emocional i l'insatisfacció en l'image corporal, i tenen causes subjacents molt complexes. Els qui patixen estos trastorns a sovint veuen el pes com un indicador de la seua autoestima i, a pesar de no considerar suficient la seua pèrdua de pes, poden experimentar satisfacció al respecte. L'idea de "wannarexia" pot invalidar de manera potencialment perillosa els trastorns alimentaris, ya que no es definixen segons els criteris d'IMC del DSM. Açò pot fer que els qui són etiquetats com "wannarexia" senten que no estan lo suficientment malalts, lo que podria dur al desenroll o agravament d'un trastorn alimentari.
Els aspirants a l'anorèxia nerviosa poden sentir-se inspirats o motivats per la comunitat pro-anorèxia o pro-ana, que a sovint promou l'anorèxia com un estil de vida en lloc de considerar-l'un trastorn alimentari. Alguns participants en fòrums pro-ana busquen relacionar-se únicament en "anoréxicos reals" i eviten a aquells que són aspirants i solament seguixen dietes ocasionals, sense comprometre's plenament a eixe "estil de vida".[5]Ademés, els llocs web comunitaris dirigits a anoréxicos i bulímicos han compartit consells per als aspirants a l'anorèxia, senyalant que no desigen que les seues "perspectives distorsionades i comportaments perillosos influïxquen en els demés".[3]
Kelsey Osgood menciona el terme en el seu llibre Cóm desaparéixer per complet: sobre l'anorèxia moderna, a on definix la wannarexia com "una droga d'entrada per als adolescents".[6]
Referències
- ↑ «Shape‐shifting discourses of anorèxia nervosa: reconstituting psychopathology».Nursing Inquiry.10(4)
- 209–217.ISSN 1320-7881.doi:10.1046/j.1440-1800.2003.00189.x.Consultat el 2024-09-23.
- ↑ Giles, D. (2006). "Constructing identities in cyberspace: The case of eating disorders". British Journal of Social Psychology. 45 (3): 463–477. doi:10.1348/014466605X53596. PMID 16984715. S2CID 16799553.
- ↑ 3,0 3,1 Cohen, D. (2007). "Live from London The worrying world of eating disorder wannabes". BMJ. 335 (7618): 516. doi:10.1136/bmj.39328.510880.59. PMC 1971201.
Wannarexia és un terme pijoratiu i… és l'última paraula que ha sorgit de l'accelerat món de la terminologia dels trastorns alimentaris… Els llocs web comunitaris per a persones genuinament anoréxicas i bulímicas han contraatacado creant llocs que oferixen consells a els qui intenten "desenrollar anorèxia", dient que no volen que els seus "perspectives distorsionades i el seu comportament perillós afecten als demés".
- ↑ Bauman, Valerie (2007-08-06). "Bad fad: Wannarexia". AM New York. Associated Press. p. 24.
- ↑ Pascoe, C.J. "No Wannarexics Allowed: An Analysis of Online Eating Disorder Communities". Digital Youth Project. Universitat de Califòrnia en Berkeley. Recuperat el 6 d'agost de 2007.
Segons les publicacions d'estos llocs, un "wannarexico" és algú que ocasionalment fa dieta pero que no es dedica a un "estil de vida" que implique un trastorn alimentari.
- ↑ «"'I feel guilty but I hate my body': a feminist confesses"».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wannarexia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.