Wāpur rōmaji
Plantilla:Revisar traducció Plantilla:Japonés romanización Wāpur rōmaji (ワープロローマ字) o ortografia kana és un estil de romanización del japonés originalment dissenyat per a escriure japonés en processadors de text (ワードプロセッサー, wādo purosessā, "word processor", abreviat wāpur) quan s'usa un teclat QWERTY occidental.
En japonés, la seua denominació formal és rōmaji kana henkan (ローマ字仮名変換), lliteralment "conversió kana de caràcters romans". Un método de conversió ha segut estandardisat com JIS X 4063:2000 (Keystroke to KANA Transfer Method Using Latin Letter Key for Japanese Input Method); no obstant, l'estàndart declara explícitament que el seu propòsit és ser un método d'entrada i no una forma de romanización.[1]
L'estil wāpur és utilisat freqüentment en l'actualitat en entrada de computadora de propòsit general aixina com en processament de text, pero el nom original es manté. Les romanización en este estil ademés solen ser usades per parlants natius del japonés en contexts informals, aixina com per fans del anime i d'atres aspectes de la cultura japonesa. Una característica comuna d'estos casos que es donen freqüentment en llínea és que s'evita l'us de signes especials com el circunflejo o el macrón. Ademés, es poden presentar ambigüitats que comporten a un fallo a el hora de produir el kana desijat quan s'escriu en una computadora, per eixemple, un error en distinguir entre ず (ingressat correctament com "zu") i づ (ingressat correctament com "du").
Convencions d'escritura
[editar | editar còdic]En la pràctica, existixen tantes variants de wāpur rōmaji com a creadors de software de processament de text i IME. Molts aspectes de les romanización Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki són acceptats, per lo que tant si (Kunrei/Nihon-shiki) com shi (Hepburn) donen com a resultat し. No obstant, algunes convencions diferixen de la romanización estàndar:
- Per la dificultat d'escriure diacrítics com macrones i circunflejos en un teclat promig (aixina com l'ambigüitat de ō, etc., que en Hepburn pot representar おう o おお) les vocals llargues són casi universalment entrades seguint les regles d'escritura kana, donant com a resultat kou per a こう i koo per a こお.
- Les formes de romanización Nihon-shiki tenen prioritat sobre unes atres, per lo que du produïx usualment づ en lloc de どぅ.
- Els kanas menuts poden ser ingressats anteponent una x o l, per eixemple, xa per a ぁ, o ltu per a っ. Açò és comunament amprat para combinacions modernes de katakana com ティ, que pot ser ingressat com texi, thi, o t'i. No obstant, en alguns sistemes l és tractat igual que r quan li seguix una vocal o "i".
- じゃ, じゅ i じょ poden ser escrits com jya, jyu i jyo, respectivament. Açò concorda en el kana, pero no és usat per Nihon-shiki/Kunrei-shiki (zya, zyu, zyo) ni Hepburn (ja, ju, jo).
- L'escritura Hepburn tchi per a っち pot ser rebujada i cchi requerida en el seu lloc.
- L'escritura Hepburn mma provablement es mostre com っま, no la prevista んま (nma). Açò no ocorre en el Hepburn revisat, que elimina -mm- a favor de -nm-.
- La n moraica ん pot ser ingressada com nn, n o n'. Mentres que pot ser escrita com a n en la majoria dels casos, en uns atres és necessari usar una forma no ambigua per a que el IME no interprete n com a pertanyent a un kana de la columna na (な na, に ni, ぬ nu, ね ne, の no).
- Es poden usar paraules comunes para símbols tipogràfics japonesos que no es troben en alguns teclats. Per eixemple, en alguns IME, ～ pot ser ingressat com nami (ona) o kara (des de) i punts suspensivos (...) com tenten (punt punt).
Exactitut fonètica
[editar | editar còdic]A diferència de Kunrei-shiki i Hepburn, l'estil wāpur es basa en una transcripció un a un del kana.[1] A raó d'açò, el wāpur no representa algunes distincions que es donen en el japonés parlat pero no en l'escrit, com la diferència entre /oː/ (vocal llarga) i /oɯ/ (o+o). Per eixemple, en japonés estàndar el kana おう pot pronunciar-se de dos maneres diferents: /oː/ que significa "rei" (王),[2] i /oɯ/ que significa "perseguir" (追う).[3] Kunrei-shiki i Hepburn les representen de forma diferent com ō i ou, perque la primera és una vocal llarga mentres que la segona és una o seguida per una o; no obstant, l'estil wāpur transcribe abdós paraules com ou. D'igual forma, les partícules transcritas de forma irregular com wa (は), i (へ) i o (を) deuen ser ingressades com s'escriuen en kana (ha, he i wo, respectivament), no com es pronuncien (com en Kunrei-shiki and Hepburn).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 「この規格は、キー入力時の変換方式を規定するものであって、日本語のローマ字の標準表記を規定するものではない。」 JISX4063 仮名漢字変換システムのための英字キー入力から仮名への変換方式, pàgina 2.
- ↑ 大辞泉 おう［わう］ 1 【王】
- ↑ 大辞泉 お・う〔おふ〕【追う／▽逐う】
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wāpuro rōmaji» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.