Volksgarten de Viena
El Volksgarten (Jardí del Poble) és un parc, rosaleda i jardí botànic de 9 hectàreas d'extensió administrat per la municipalitat de Viena, Àustria.
Està catalogat com monument del patrimoni d'Àustria en el n.º 20120.
Localisació
S'ubica en "Wiener Gemeindebezirk Innere Stadt (Wien)", es pot aplegar per Metro U3 station Herrengasse. Volksgaten Wien, Ringstraßi im 1, Wien-Viena, Österreich-Àustria. Està obert tots els dies i l'entrada és gratuïta.
Història
El Volksgarten (Jardí del Poble) es troba en un lloc en el que anteriorment estaven les instalacions de primera llínea de la fortalea. Des de 1596 fins a 1597 estava en el costat oriental de l'actual parc un kurtine-llenç de muralla, construït en el sur en 1639, el castell Burgschanze. Est va ser volat pels francesos en 1809 i més vesprada demolida. La construcció de la Hornwerkskurtine entre 1817 a 1821 en el costat de la carretera de circumvalació de hui en dia, l'àrea va aplegar a estar dins de la ciutat. En ella, un parc va ser creat originalment com un jardí privat per als archiducs, pero va prevaldre la proposta de primer parc públic de l'administració que fora accessible en Hofbesitz i l'1 de març de 1823 es va inaugurar oficialment. Des de 1825 va ser el terme de Volksgarten el més utilisat.
Responsable del disseny de jardí va ser Ludwig von Remy, el disseny del jardí va ser realisat pel jardiner de la cort Franz Antoine der Ältere. El disseny estrictament geomètric dels llits de cultiu va facilitar la passejada dels visitants.
En el mig de la jardí es va edificar el temple de Teseo entre 1819 a 1823 d'acort als dissenys de Peter von Nobile. Despuix d'arrasar la muralla en 1860 el "Volksgarten" va ser creat per Franz Antoine dem Jüngeren quí va ampliar a lo llarc de la Ringstrasse, en l'estil barroc francés i en 1864 va ser proveït d'un recint de Moritz Löhr. El pla original de construir un renc de cases a lo llarc del Löwelstraßi va ser vetat per l'alcalde Cajetan Felder.
Dins dels jardins va ser construïda una font d'estil renaixentista. Els dibuixos de disseny d'esta font ya no es troben. El cantero cap va ser Joseph Haslauer de Salzburc a on va nàixer el 15 de juliol de 1865, ell va ser qui va realisar l'estructura externa de la font a partir d'una peça de marbre d'Unterberg de color rojós. La subestructura de les conducció de l'aigua els va realisar el mestre Anton Wasserburger, i el treball en bronze ho va realisar Eduard Kitschelt.[1]
-
Volksgarten en el Ringstraßenseite. -
Volksgarten en el Ringstraßenseite. -
Vista des del terrat del Burgtheater.
-
Grup escultòric en el Volksgarten. -
Vista aérea del Volksgarten.
En 1872, quan es va eliminar la muralla es varen desplaçar tant la zona de passejada l'anterior "Paradeisgartl" i la torre "Prunktor" original del Schönbrunn. De 1883 a 1884, Franz Antoine dem Jüngeren efectua una expansió de el "Volksgarten", esta volta en l'atre costat. Esta part del jardí es va remodelar entre 1903 a 1907 per Friedrich Ohmann. En el "Volksgarten" també s'obri el sistema de ventilació del Burgtheater, en el qual es va establir un passage subterràneu.
En el 2000, es va celebrar en una placa commemorativa els 80 anys d'antiguetat de la rosaleda del jardí de la casa natal de Karl Renner que va ser un jardí plantat per l'empresa austro-checa Dolni Dunajovice.[2]
Referències
- ↑ Alphons Lhotsky: Die Baugeschichte der Museen und der Neuen Burg. Dones Kaiserforum, S 69, Verlag Ferdinand Berger, Wien 1941.
- ↑ 01. Bezirk - 80-jähriger Rosenstrauch im Volkgarten abgerufen am 9. Jänner 2011
Bibliografia
- Brook, Stephan (2012). DK Eyewitness Travel Guide: Vienna. London: Dorling Kindersley Ltd. ISBN 9780756684280.
- Czeike, Felix (1997). Historisches Lexikon Wien. Wien: Kremayr & Scheriau. p. 551. ISBN 3218005477.
- Gaillemin, Jean-Louis (1994). Knopf Guides: Vienna. New York: Alfred A. Knopf. ISBN 9780679750680.
- Meth-Cohn, Delia (1993). Vienna: Art and History. Florence: Summerfield Press. ASIN B000NQLZ5K.
- Parsons, Nicholas T. (2000). Blue Guide Àustria (Fourth ed.). London: A & C Black Publishers Ltd. ISBN 9780393320176.
- Perger, Richard (1991). Straßen, Türme und Basteien. Dones Straßennetz der Wiener City in seiner Entwicklung und seinen Namen. Wien: Franz Deuticke. ISBN 3700546289.
- Schnorr, Lina (2012). Imperial Vienna. Vienna: HB Medienvertrieb GesmbH. ISBN 9783950239690.
- Schulte-Peevers, Andrea (2007). Alison Coupe, ed. Michelin Green Guide Àustria. London: Michelin Travel & Lifestyle. ISBN 9782067123250.
- Prenen, Rolf (1999). Vienna: Art and Architecture. Cologne: Könemann. ISBN 9783829020442.
- Unterreiner, Katrin; Gredler, Willfried (2009). The Hofburg. Vienna: Pichler Verlag. ISBN 9783854314912.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volksgarten de Viena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.