Volcas tectósages
Els volcas tectósages (en llatí, Volcae Tectosages) varen ser una tribu de gals procedents de la vall del Danubio que, despuix de ser expulsats pels pobles balcànics en el III, varen poblar la regió entre el Rosselló i el Ródano. Els volcas tectósages es varen establir en la regió de Béziers cap a l'oest, i una part en Galacia. Varen ser romanizados a partir de l'any 120 a. C.
S'assentaven a l'oest dels arecómicos. El seu territori incloïa el dels tolosates, que vivien entre els aquitanos, separats pel riu Erau (Arauris) o una llínea entre el riu Erau i el riu Orbe (Orbis). Estrabón diu que els volcas tectósages provenien de la regió prop de la moderna Tolosa, en França, i eren una branca separada o clan dels volcas.[1]
El territori dels volcas tectósages (Οὐόλκαι Τεκτόσαγες de la Geografia de Ptolomeo ii)[2] quedava fòra de la República romana, al suroest dels volcas arecómicos. Des de el III, la ciutat capital dels volcas tectósages era Tolosa. Quan els cimbrios i els teutones varen invadir la Galia, els tectósages es varen aliar en ells, i la ciutat de Tolosa va ser saquejada en represàlia per Quint Servilio Cepión en l'any 106 a. C.[3] Tolosa va ser incorporada a la República romana com a part de la província de Galia Aquitània en la conquista de Galia per Juliol César en l'any 52 a. C. La conquista romana de Tolosa va posar fi a l'identitat cultural dels volcas tectósages.
Segons la Geografia de Ptolomeo, les seues ciutats de l'interior eren Illiberis,[4] Ruscino, Tolosa colónia, Cessero, Carcaso, Baetirae i Narbon colónia.
Els volcas tectósages varen figurar entre els assaltants més exitosos de l'expedició a Delfos i es dia que havien transportat el seu botí a Tolosa. Venceslas Kruta sugerix que el seu trasllat a esta regió va estar motivada provablement per un lloc de reclutament cartaginés situat prop, una gran atracció de la regió per a mercenaris celtes desijosos d'allistar-se para més campanyes.[5] Despuix de creuar els Pirineus en l'any 218 a. C., Aníbal, en viajar a través de la Galia meridional, es va trobar de fet en tribus belicosas: els volcas, els arvernos, els alóbroges i els gaesatas de la vall del Ródano, els qui varen alcançar la prominència al voltant de mediats de el III Des d'aquella época, esta part de la Galia va travessar un procés d'estabilisació enfortit per la formació de noves i poderoses confederacions tribals, aixina com pel desenroll d'assentaments de nou estil que recordaven als centres urbans del món mediterràneu, del que Tolosa i Nemauso (Nimes) no eren cap excepció.[6]
En 107, els volcas, aliats dels tigurinos, una branca dels helvecios que pertanyien a una coalició que s'havia format al voltant dels cimbrios i els teutones, varen derrotar a un eixèrcit romà en Tolosa.[7] En 106-5, Quint Servilio Cepión va ser enviat en un eixèrcit a esclafar el tumult, i com a resultat d'això Tolosa va ser saquejada, i més tart la ciutat i el seu territori varen ser absorbits per la Província romana, establint-se aixina un control ferm sobre el corredor comercial gal occidental a lo llarc de Carcassona Gap i el riu Garona.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Que el poble dels volcas són cridats els tectósages» (Estrabón, IV.1.12 (Text en llínea (en anglés)).
- ↑ Tectósages (Tectosages) era també el nom d'una de les tres grans comunitats de gals que varen invadir i es varen assentar en Àsia Menor, en la regió anomenada per ells Galacia.
- ↑ Howorth 1908:432.
- ↑ En l'época romana Illiberis— en vasc, «iri-berri» o «ili-berri» encara significa «ciutat nova» — significava més d'un lloc: vejau Illiberis.
- ↑ Kruta, Venceslas. Celts: History and Civilization. (Londres: Hachette Illustrated), 2004: 82-3.
- ↑ Kruta 2004:99.
- ↑ Kruta 2004:108.
- ↑ Cunliffe, Barry. The Ancient Celts. Oxford: Oxford University Press, 1997: 236
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcas tectósages» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.