Vol 191 de Delta Air Lines
El vol 191 de Delta Air Lines (DL191/DAL191) va ser un vol nacional nortamericà entre Fort Lauderdale (Florida) i Los Àngeles, en una escala en Dallas (Texas). El 2 d'agost de 1985, el Lockheed L-1011 TriStar que operava el vol es va topar en microrráfagues durant la seua aproximació final al aeroport de Dallas-Fort Worth, perdent el control, fent que esclafara una camioneta que passava prop de l'aeroport, matant al seu únic ocupant i estrelant-se contra dos tancs d'aigua. L'accident va matar a 137 persones i va ferir a atres 28.[1] La NTSB va determinar que l'accident es va deure a la decisió de la tripulació de volar en la tormenta, la falta d'entrenament per a fer front a les microrráfagas i a la falta d'informació del perill per les cizalladuras.
L'accident va ser causat per microrráfagas, un fenomen meteorològic que consistix en densos núvols de tormenta elèctrica i vents de coa fortes, que per a 1985 ya havia cobrat víctimes en accidents similars a este per ser difícils de detectar en radars meteorològics comuns. Hui en dia este fenomen és detectat en radars Doppler en terra i a bordo dels avions.
Aeronau i tripulació de vol
,_July_1984..jpg){kind=link}
L'avió utilisat en el vol 191 va ser un Lockheed L-1011 Tristar, matrícula N726DA, per a llavors l'avió més confiable de la flota de Delta Air Lines, este avió tenia 6 anys i 6 mesos d'antiguetat degut a que es va despachar a l'aerollínia en 1979.[2]
Al mando d'este avió estava el capità Edward «Ted» Connors, de 57 anys, qui duya 31 anys treballant com a pilot en Delta, degut a que va ingressar a l'aerollínia en 1954. Va ser ascendit a capità de vol en el L-1011 Tristar en 1979 i havia passat els seus controls en Delta. Varis tripulants de cabina que havien treballat en Connors abans de l'accident ho varen descriure com un pilot meticuloso que seguia estrictament les polítiques de l'aerollínia. Per a 1985 tenia registrades més de 29300 hores de vol, de les quals 3000 varen ser realisades en el L-1011.[2]
El primer oficial Rudolph «Ruddy» Price, de 42 anys, va ser descrit per capitans de l'aerollínia com un pilot professional per damunt del promig oficial i posseir excelent coneiximent de el L-1011. Per a 1985 tenia registrades 6500 hores de vol, de les quals 1200 varen ser realisades en el L-1011.
L'ingenier de vol Nick Nassick, de 43 anys, tenia registrades 6500 hores de vol per a 1985, de les quals 4500 varen ser realisades en el L-1011. Varis pilots en Delta ho varen descriure com a observador, alerta i professional.
Les assafates assignades al vol 191 varen ser Frances Alford, Jenny Amatulli, Freida Artz, Vicki Chavis, Diane Johnson, Alyson Lee, Joan Modzelewski i Wendy Robinson, sobrevivint només Jenny Amatulli, Vicki Chavis i Wendy Robinson,
Passagers
| Nacionalitat | Total |
|---|---|
| [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]]||159 | |
| [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]]||2 | |
 República Dominicana |
1 |
 Canadá |
1 |
| Total | 163 |
Vore també
Referències
- ↑ «Accident description N726DA» (en anglés). Aviation Safety Network. Flight Safety Foundation. Consultat el 2 de decembre de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 Aircraft Accident Report, Delta Air Lines, Inc., Lockheed L-1011-385-1, N726DA, Dallas/Fort Worth International Airport, Texas, August 2, 1985, National Transportation Safety Board.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vuelo 191 de Delta Air Lines» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.