Vitrificació
La vitrificació és el procés de conversió d'un material en un sòlit amorfo similar al vidre, carent de tota estructura cristalina. Açò es conseguix per mig d'un ràpit refredat d'un material formador de ret en estat de fusió per mig de la mescla en un aditiu. El procés deu ser lo més ràpit o instantàneu possible. Un eixemple de vitrificació es pot vore en la criolipolisis.
Quan el material de partida és sòlit, la vitrificació normalment comporta el calfament de la substància a molt altes temperatures, entre 1.100 °C i 1.700 °C. Molts materials ceràmics es produïxen d'esta manera. Este tipo de vitrificació també pot succeir de modo natural quan un raig cau sobre arena: les altes temperatures poden crear unes estructures ramificadas cridades fulguritas.
Quan el material de partida és un líquit, es necessita un refredat molt ràpit o l'introducció d'agents que impedixquen la formació de cristals. De forma natural, les granotes,[1] peixos i insectes àrtics produïxen glicerol i glucosa per a reduir la formació de gèl.
La solidificació d'un sòlit vítreo es produïx a la temperatura de transició vítrea, que és menor que la temperatura de fusió.
Vitrificació i embriologia
[editar | editar còdic]La vitrificació s'utilisa àmpliament com a tècnica de crioconservación d'embrions i ovòcits. Dita vitrificació es conseguix per mig d'un refredat molt ràpit en el qual s'utilisa una solució altament concentrada que no cristaliza durant la congelació, de modo que la seua viscosidad aumenta en el descens de temperatura fins a la formació d'un estat sòlit amorfo. La velocitat de descens de la temperatura alcança els 23.000 °C/min. Per a conseguir un gran canvi de temperatura a gran velocitat, s'usa un volum mínim de mig (menys de 0,1 microlitros) i nitrogen líquit a -196 °C. L'exposició i les taxes de congelació deuen ser lo suficientment ràpides per a evitar la toxicitat i la formació de cristals intracelulars que puguen danyar el contingut celular. Per a conseguir que la deshidratació siga molt ràpida s'utilisen crioprotectores en concentracions elevades. La velocitat de congelació/descongelación és indirectament proporcional a la concentració de crioprotectores. Abans de la congelació, el material biològic deu equilibrar-se en esta solució crioprotectora (en menor concentració) per a que puga soportar el choc osmótico. La taxa de supervivència de les mostres és major del 90%, i els embrions solen sobreviure intactes.
Una volta posada a punt la vitrificació en el laboratori, la supervivència és major del 90%, independentment del tipo de mostra. Els embrions solen sobreviure intactes (100% de les blastómeras). Esta tècnica és útil tant per a embrions com per a ovòcits, pero no per als espermatozoides. Es necessita una velocitat extrema en el procés de desvitrificación, traent la mostra del nitrogen líquit i introduint-la en mig a 37 °C. Alguns estudis han recalcat que pot ser més important esta velocitat d'descongelación que la de congelació per a conseguir una alta taxa de supervivència en els ovòcits criopreservados.
Es destaquen dos tècniques de empaque dels ovòcits per a realisar la vitrificació: el sistema obert (OPS) i el sistema tancat (CPS).[2] Els sistemes oberts exponen les mostres directament a nitrogen líquit per a maximizar la velocitat de refredat i descongelación. Açò va supondre una preocupació per part dels professionals, ya que se suponia que podia haver una contaminació de la mostra deguda al nitrogen.[3] Per a resoldre eixe problema, certs estudis han marcat el potencial de la llum ultravioleta com esterilisant del nitrogen o l'almagasenament dels ovòcits en nitrogen líquit en fase gaseosa, que conté una menor densitat de contaminants. Els sistemes tancats, per la seua banda, es varen mostrar estèrils. No obstant, l'us d'estos dispositius sembla menys eficient per a la vitrificació d'ovòcits per la disminució de la velocitat de refredat (menor contacte en el nitrogen), alguns estudis han indicat que els percentages de fecundació i embarassos són menors en estos sistemes tancats.[2]
Dilemes socials en la vitrificació d'ovòcits
[editar | editar còdic]L'increment del màrqueting de la criopreservación d'ovòcits ha segut criticat per induir el retart de la maternitat a les dònes, oferint una falsa sensació de seguritat. És per això que les dònes deuen tindre en conte que l'embaràs no pot ser garantisat per mig de l'us d'esta tècnica i que és simplement una segona opció en cas que la concepció natural falle. Ademés, el retart de la maternitat, obviant l'edat de l'ovòcit usat, no evita els problemes de morbimortalidad associada a un embaràs a alta edat, ya que hi ha certes patologies la proporció de les quals es veu aumentada: diabetis gestacional, preeclampsia o part per cesàrea.[4]
Per últim, és important recalcar que hi ha senyes llimitades sobre la proporció d'èxit entre els diferents grups d'edat de dònes i encara no hi ha un consens sobre quin és la millor edat per a considerar la vitrificació d'ovòcits.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jack R. Layne, Jr., Richard E. Llig, Jr.(1995).5
- 53-59.
- ↑ 2,0 2,1 Fertility and Sterility.96(2)
- 277–285.ISSN 1556-5653.doi:10.1016/j.fertnstert.2011.06.030.Consultat el 3 de giner de 2019.
- ↑ Human Reproduction Update.22(4)
- 440–449.ISSN 1355-4786.doi:10.1093/humupd/dmw007.Consultat el 3 de giner de 2019.
- ↑ Human Reproduction.31(10)
- 2313–2320.ISSN 0268-1161.doi:10.1093/humrep/dew189.Consultat el 3 de giner de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vitrificación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.