Vishnevita
La vishnevita és un mineral de la classe dels tectosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la cancrinita”. Va ser descoberta en 1931 en Vishniovi (Cheliábinsk) en el massiç dels monts Urales (Rússia),[1] sent nomenada aixina per dita localisació. Un sinònim poc usat és el de "cancrinita sulfática".
Característiques químiques
És un complex aluminosilicat de sodi hidratat, en aniones adició de sulfat. És l'equivalent en sulfat de la cancrinita ((Na,Ca,[])8(A el6Si6)O24(CO3,SO4)2·2H2O) i de l'hidroxicancrinita ((Na,Ca,K)8(AlSi)6O24(OH,CO3)2·2H2O), tots ells del mateix grup de aluminosilicatos complexos.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea estronci.
Formació i jaciments
Es forma en roques sienitas alcalinas, aixina com en pegmatita associades a estes.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: egirina, nefelina, sodalita, cancrinita o escolecita.
Referències
- ↑ Belyankin, D.S., 1931. "Zur Mineralogie und Chemie eines Feldspatvertreters aus der Wischnewy Gory" [Vishnevy Mountains] (Ural)". Centr. Min., Abt. A, 190-196.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vishnevita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.