Vishnevita
La vishnevita és un mineral de la classe dels tectosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la cancrinita”. Va ser descoberta en 1931 en Vishniovi (Cheliábinsk) en el massiç dels monts Urales (Rússia),[1] sent nomenada aixina per dita localisació. Un sinònim poc usat és el de "cancrinita sulfática".
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un complex aluminosilicat de sodi hidratado, en aniones adició de sulfat. És l'equivalent en sulfat de la cancrinita ((Na,Ca,[])8(A el6Si6)O24(CO3,SO4)2·2H2O) i de la hidroxicancrinita ((Na,Ca,K)8(AlSi)6O24(OH,CO3)2·2H2O), tots ells del mateix grup de aluminosilicatos complexos.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea estronci.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es forma en roques sienitas alcalinas, aixina com en pegmatita associades a estes.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: egirina, nefelina, sodalita, cancrinita o escolecita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Belyankin, D.S., 1931. "Zur Mineralogie und Chemie eines Feldspatvertreters aus der Wischnewy Gory" [Vishnevy Mountains] (Ural)". Centr. Min., Abt. A, 190-196.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vishnevita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.