Escolecita
L'escolecita, també cridada ellagita, és un mineral de la classe dels tectosilicatos i del grup de les zeolites. El nom ve del grec skolec (cuc) en referència a la forma que adopta la flama en cremar-ho en soplete. Un atre sinònim que se li va donar és "episcolecita".
Va ser descobert en 1813 en Kaiserstuhl, en Baden, i descrit pels mineralogistas alemans A.F. Gehlen i J.N. von Fuchs.[1]
Característiques químiques
Químicament és aluminisilicato de calci hidratat, que sol dur impurees de sodi i de potassi que li donen les seues distintes coloració i varietats. Dins de les zeolita últimes és de les nomenades zeolita fibrosas, o subgrup de la natrolita.
Formació i jaciments
Sol trobar-se reblint cavitats en la lava, sobretot en les de basalts, apareixent per alteració de dita roca a baixa temperatura. És per tant molt comú i existixen jaciments en casi tot lo món. També pot aparéixer en fissures de les roques metamòrfiques.
Referències
- ↑ Neues Jahrbuch für Mineralogie, Abhandlungen: 143: 231-248.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escolecita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.