Anar al contingut

Vinca difformis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vinca difformis (Vinca difformis)

Vinca difformis és una espècie de planta medicinal pertanyent a la família de les apocinàcees. És originària de la conca del Mediterràneu.

Descripció

Vinca difformis s'estén pel sol en llargues branques cobertes per fulles redonejades, lluentes i opostes. Les flors són de color blau suau, a voltes poden semblar blanques, tenen un llarc tubo que s'obri en cinc lòbuls una miqueta asimètrics, que recorden una miqueta l'image d'una hèliç. Florix durant l'hivern i la primavera.

Distribució i hàbitat

És originària de la conca del Mediterràneu. En Espanya es troba en Alacant, Valéncia, Barcelona, Girona, Illes Balears, Tarragona i Màlaga. És caméfito, trobant-se en zones ombroses, zarzales i màrgens de camins i torrents.

Propietats

Conté alcaloides diferents als de les atres espècies del gènero, entre els que destaquen es troba la vincamedina i la sarpagina.

Taxonomia

Vinca difformis va ser descrita per Pierre André Pourret i publicat en On the Asclepiadeae 30. 1810.[1]

Citologia

Número de cromosomas de Vinca difformis (Fam. Apocynaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=230.[2] 2n=46.[3][4]

Sinonímia
  • Vinca intermija
  • Castellà: alcandorea, alcandórea, alcandueca, arcandorea, arcandórea, barredera, correhuela, curcanza, flor de mort, herba donzella, herba lletera, jazmín de ruc, jazmines, jazmines de ruc, jazminicos, macuecas, ulls de Crist, ulls donzella de full ample, pervinca, vinca, vincapervinca, yerba donzella, yerba lletera.[3]

Referències

  1. ↑ «Vinca difformis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 d'octubre de 2013.
  2. ↑ Proves Chromosome atles of flowering plants. Darlintong, C. D. & A. P. Wylie (1955).
  3. ↑ 3,0 3,1 «Vinca difformis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 3 de setembre de 2010.
  4. ↑ Proves Sur la caryologie de quelques plantes récoltées pendant l'III Reunion de Botanique Péninsulaire. Fernandes, A. & M. Queirós (1971) Mem. Soc. Brot. 21: 343-385

Enllaços externs