Villar de l'Ala

Villar de l'Ala

Villar de l'Ala és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Soria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Té una població de Plantilla:Població-és wd.

Geografia

Poble de la comarca d'El Valle i La Vega Cintora i del partit judicial de Soria, des del punt de vista jeràrquic de l'Iglésia catòlica forma part de la diòcesis de Osma la qual, a la seua volta, pertany a l'archidiòcesis de Burgos. Està a 1 km d'Aldehuela del Racó i a 3 km de Rollamienta. Els pobles més grans de la zona són Sotillo del Racó i Valdeavellano de Tera. En el seu terme s'ubica el despoblado d'Azapiedra, propietat dels ducs de Fernán Núñez.

En el seu terme i inclosos en la Ret Natura 2000 els següents llocs:

• Lloc d'Interés Comunitari conegut com Riberes del Riu Duero i afluents, ocupant 10 hectàrees, l'1 % del seu terme.
• Lloc d'Interés Comunitari conegut com Serres de Urbión i Cebollera ocupant 594 hectàrees, el 51% del seu terme.
• Zona Especial Protecció d'Aus coneguda com Serra de Urbión ocupant 136 hectàrees, el 12% del seu terme.

Des de la serra de Carcaña existixen unes bones vistes de la vall, aixina com de la zona del embassament de la Corda del Pou.

Història

El Cens de Pecheros de 1528, en el que no es contaven eclesiàstics, fidalcs i nobles, registrava l'existència 18 pecheros, és dir unitats familiars que pagaven imposts. En el document original, la localitat figura com Villardellala.

A la caiguda del Antic Règim la localitat es constituïx en municipi constitucional, llavors conegut com Villar de l'Ala i Azapiedra en la regió de Castella la Vella, partit de Soria que en el cens de 1842 contava en 60 llars i 232 veïns. A mitan de el XIX, el lloc tenia contabilisades 60 cases. Apareix descrit en el setzé volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

VILLAR DEL ALA: l. en ayunt. que ho forma en Azapiedra en la prov. i part. jud. de Soria (4 leg.), aud. terr. i c. g. de Búrgos (21), dióc. de Osma (10): sit. en pla en bona ventilacion i clima saludable; té 60 cases; la consistorial que servix de presó; escola de instruccion primària freqüentada per 48 alumnes d'abdós sexes, á càrrec d'un mestre, sense mes dotacion que la retribucion dels discípuls; una igl. parr. (el Salvador) matriu de la de Azapiedra, servida per un retor i un sacristan: confina el térm. en els de Val d'Avellaner, Rollamienta, Dombellas, Santhervas i Aldehuela del Rincon: el terreny, banyat pel r. Razon, el pas del qual faciliten dos ponts, un de pedra i un atre de fusta, és de bona calitat; comprén una deh. poblada de roure. camins: els locals i els que dirigixen á Soria, en a on es rep i despacha el correu, pel balijero de Val d'Avellaner. prod.: cereals, llegums, creïlles, llenya de combustible i bones pastures, en els que es manté ganado vacú i lanar fi i churro; hi ha caça de perdius i peixca de truchas i barps. ind.: l'agrícola, un molí harinero i la emigracion á Estremadura i Andalucia, uns á dedicar-se al pastoreig i atres á treballar en els molins d'oli. pobl.: 60 vec., 232 alm. cap. imp.: 35,802 rs. 20 mrs.

(Madoz, 1850, p. 242)