Villa romana de Carranque
La és una vila romana situada en el municipi espanyol de Carranque, en la província de Toledo, comunitat autònoma de Castella-la Mancha. Pot ser que anara construïda per Matern Cinegio, tio de l'emperador Teodosio. Està bellament decorada en mosaics i té al costat una basílica paleocristiana i un nimfeu.[1]
Història
A conseqüència d'unes llabors agrícoles, el 23 de juliol de 1983 es descobria per part d'un veí de la localitat, Samuel López Iglésies, una de les millors viles romanes de Hispania. La troballa va tindre lloc en el parage conegut com les Sòrts d'Avall, en la comarca de l'Alta Sagra, a uns 45 km de Madrit i 35 km de Toledo, i junt al riu Guadarrama. Aixina ho conta el descobridor:
Les intervencions arqueològiques portades a terme entre 1985 i 2003 varen permetre posar al descobert diversos edificis i estructures localisades en una àmplia superfície.[2] Des de 2003 està parcialment obert al públic mentres proseguixen les excavacions.[3]
Estos mosaics pertanyien a l'hui denominada vila de Matern, puix este nom és el que figura en la cartela del dormitori principal.
Per a comprendre millor l'época, en l'edifici d'interpretació s'exhibixen una série d'objectes trobats en les excavacions, aixina com un audiovisual en el que se simula la vida en una vila del IV, basant-se en els restants trobats en el jaciment, i prenent com a base la pròpia vila de Matern.
En els últims anys, s'han trobat restes arqueològiques a l'atre costat del riu Guadarrama, entre els que es troben dos gavetes de molí, conducció d'aigua i part d'una vila romana.[4]
Parc arqueològic
El Parc arqueològic de Carranque està compost pel centre de recepció en sala de proyecció d'audiovisual que recrea com va ser la vila en la seua época d'esplendor en el centre d'interpretació i els restants de la vila romana de Matern en els seus edificis històrics que es detallen a continuació.
Edifici palacial
Es tracta d'un edifici de representació d'ús civil, construït al voltant de l'any 400 de la nostra era. De planta un tant singular, podria comparar-se en els palaus dels governadors del sur de les Gàlies, va anar ricament decorat en marbres duts de l'atre extrem del Mediterràneu, dels 39 tipos que ya s'han documentat, solament un és de la península ibèrica, concretament d'Estremoz, el restant són de Grècia, Turquia, Oriente Pròxim, Egipte, etc. Les seues columnes de marbre de quatre metres d'altura varen ser tallades en pedreres de Turquia i Grècia.
Les voltes estaven recobertes de mosaics en teseles de pasta vítrea, que són molt més llaugeres que les de marbre, en les excavacions han aparegut alguns restants d'estos mosaics. Este tipo de decoració podria comparar-se en el mausoleu construït en Rávena per a la filla de l'emperador Teodosio I, Gala Placidia, endevinant-se ya el fi de l'art tardorromano i l'inici del bizantí.
Els sols estaven decorats en opus sectile, marbre retallat en formes geomètriques o florals. Les columnes i capitells eren de marbre Phrigius, procedent de l'actual Turquia. L'ús de sis dels marbres trobats, entre els quals el pórfido negre egipcíac o el granit d'Assuan, s'han documentat en este jaciment per primera volta en Hispània. La cantitat, calitat i diversitat de procedències la convertix en la colecció més important de marbres, fòra de Roma, de l'Imperi romà d'occident.[3]
En época Visigota, l'edifici palacial romà, va ser transformat en iglésia cristiana, en les excavacions han aparegut elements religiosos i moltes tombes d'esta época.
En la conquista cristiana de Toledo per part d'Alfonso VI, l'edifici va tornar a us religiós, el 30 de giner de 1142 Alfonso VII ho va declarar monasteri a l'advocació de Santa María de Batres, entregant-li-ho als monges Benedictinos-Cluniacenses, possiblement passara posteriorment a mans dels templarios i en la caiguda del temple, va passar a les monges Clarisa de Griñón. En les relacions topogràfiques de Felipe II, corresponent a la desapareguda vila del Cap, diu
Açò vol dir que l'edifici romà, 1110 anys despuix de la seua construcció ya estava en ruïnes i solament quedava en peu una sola habitació que es dedicava a ermita. En el catastre del Marqués de l'Ensenar, any 1750, ya no existix l'ermita, quedant solament les seues ruïnes.
En l'actualitat poden contemplar-se la planta de l'edifici original, algunes de les seues columnes i tombes d'época visigota i cristianes, sigles del XII al XIV.
Mausoleu
Solament queden restants de la seua planta. Este chicotet edifici de construcció de planta quadrada i àbsit semicircular en la seua capçalera. La seua obra consistix en una combinació de formigó (opus caementicium) i rajola cuita (opus testaceum)i columnes de granit adossades al mur per l'exterior, estos murs tenien 2 metros de gruixa, possiblement per a poder contindre en el seu costat interior, fornículaes per a albergar estàtues o urnes cinerarias. El sol va ser de mosaic, del com solament s'ha conservat un chicotet fragment, la coberta seria a dos aigües i en l'interior hi hauria una volta de canó en la part quadrada i una volta de quarto de taronja en l'àbsit. Es tracta d'un chicotet mausoleu, per a albergar els restants mortals del propietari de la vila i la seua família més propenca. En l'àbsit es trobaria el sarcòfec de marbre del seu propietari.
Vila de Matern
La casa, de grans dimensions, és un quadrat de quaranta metros de costat, uns mil siscents metros quadrats. S'accedia per un porche porticado sustentat per columnes de rajola, flanquejat per dos torreons quadrats. Del porche es passava al recibidor, de planta circular, i d'est a un passadiç o peristil que rodejava el pati central que també se sustentava per columnes de rajola. De les seues estàncies destaquen tres: el cubículo de Matern, dormitori en antesala; l'oecus o gran saló de recepció de forma hexagonal i costats curvos al que s'accedix des del peristil, el qual es troba engrandit per un semicírcul o àbsit en fontana que mantenia humit el mosaic d'Oceà. A abdós costats unes sales octogonals podien fer de biblioteques. El Triclinium és una habitació rectangular, en una exedra sobre un estrado. Ademés d'estes dependències, existixen varis cubículos, dependències de servici i un celler.
La zona noble disponia de calefacció per hipocaust, que consistia en un forn exterior a on es calfava l'aire que passava per baix del sol, sustentat per pilastres, per a eixir per uns tubos ceràmics a modo de fumerals. També disponia d'aigua corrent i desaiguador.
La decoració de l'edifici era molt luxosa, en sols decorats en mosaics geomètrics, florals o figurats. Les parets es trobaven estucadas i pintades en motius geomètrics i vegetals, inclús ha aparegut pintat un pajarillo.
En la part rústica s'han trobat unes construccions que servirien per a la producció d'oli i vi en la vila. En una primera fase una sala quadrangular albergaria una sala de prensage que podria incloure una prensa de voltó i una sala pavimentada de opus signinum en dos cubetas que s'utilisarien per al decantament de l'oli. A l'oest s'alçava un edifici quadrangular en un espai per a chafar el raïm, calcatoria, i les seues respectives cubetas, lacus, per a arreplegar el most. Les tinajas per a la posterior elaboració del vi no s'han trobat. A finals del IV va poder haver-se abandonat la producció de vi per a dedicar-se solament a la d'oli, per lo que algunes estructures vinícoles es varen destinar a la llabor de prensar les olives, trapetum. Es construïx ademés un paviment de taulells de fanc cuit que s'ampraria com tabulatum, superfície a on moldre les olives. Actualment la vila és coberta per una enorme carpa metàlica per a protegir-la de les inclemències del temps.
Molins, presa i canals
Al marge esquerre del riu Guadarrama i dins de la riera de la Sacristana, es troben les gavetes d'uns molins hidràulics i els restants de l'assut i l'aqüeducte que conduïa l'aigua fins al molí, es desconeix l'época de construcció d'estes obres, encara que és molt possible que es construïren en época moderna i va deure funcionar fins a mediats del XIX. A un km dels molins en direcció a Carranque es troba el solar que va ocupar l'antic Carranque de Yuso a on encara queden els restants d'una atra important vila romana.
Referències
- ↑ Eslava Galà, Juan (2017). 1000 Llocs que vore en Espanya a lo manco una volta en la vida, pág. 445, Barcelona: mr. edicions. ISBN ISBN 978-84-270-3003-9.
- ↑ L'història de Carranque a través de la seua Arqueologia. Carmen Fernández Ochoa - Virginia García-Sancer
- ↑ 3,0 3,1 Orensanz, Toni(12 de març de 2012).«MARBRES De com va arribar el luxe romà al Replanell. Descoberta a Carranque (Toledo) la col·lecció de marbres més important d'Occident».La Vanguardia.: 63.(en català)
- ↑ https://web.archive.org/web/20100412151023/http://www.carranquerural.com/parque/index.htm
- Este artícul conté una traducció derivada de «Villa romana de Carranque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.