Vila dels Quintili
La Vila dels Quintilii (en italià: Vila dei Quintili) és una antiga vila romana situada més allà del quint miliario de la Via Appia Antica a les afores dels llímits tradicionals de Roma,[1] Itàlia central. Va ser construïda pels rics germans Sext Quintilio Màxim i Sext Quintilio Condiano, cònsuls en 151 d. C. en el II[2]
Les ruïnes d'esta vila suburbana són de tal extensió que, quan va ser excavada per primera volta, el lloc va ser denominat com Roma Vecchia per la població local, ya que ocupava un terreny molt gran, pensant que podia haver segut una ciutat.[3] El complex de la vila inclou unes extenses termes, les quals eren abastides pel seu propi aqüeducte, i lo que és més inusual, un hipòdrom, el qual s'ha datat el IV, quan la vila ya formava part del patrimoni Imperial.
Història
[editar | editar còdic]La vila va ser alçada a lo llarc de la Via Appia Antica, encara que l'entrada monumental es feya per la Via Llatina. Dita vila s'estenia cap al nort sobre un montícul natural creat per una erupció de lava del Volcà Lazial, fins al fluix acuífero conegut com (Fosso dello Statuario)[4] que l'erosió havia excavat en la falda de dit mont.
Els sagells de les rajoles que es troben en el núcleu de la vila han fet que siga datada a finals del regnat d'Adriano, és dir, en la primera mitat del II[5] El nom dels propietaris apareix gravat en les canonades de plom. Es tractava dels germans Sext Quintilio Valerio Condiano i Sext Quintilio Màxim, de rica, culta i noble família,[6] abdós cònsuls en 151, i grans terratinents. Tinguts en alta estima per Antonino Pio i Marco Aurelio, la seua riquea i fortuna va suscitar les ànsies de l'emperador Cómodo qui, acusant als seus propietaris de conjura en el 182, va confiscar els bens de dita família i els anexionó als bens imperials.[7] La gran propietat es va convertir aixina en una vila imperial i les seues funcions com tal semblen haver-se mantingut, basant-nos en les dates de restauracions inscripcions, cites i retrats, fins a l'emperador Tacito, a finals del III.
El complex encara estava parcialment en us fins a finals del VI, ya que existixen sagells en rajoles de l'época de Teodorico el Gran. En el periodo altomedioeval també es veuen nivells d'utilisació posteriors consistents en restants ceràmics i sepultures individuals en algunes parts del complex de la vila.
De la mateixa manera que tots els bens imperials, el fundus dels Quintili va passar, a lo llarc dels sigles, a pertànyer a distintes institucions eclesiàstiques. En el X ho trobem citat com ben patrimonial del monasteri de Sant Erasmo del Celio, i despuix, en el XII, en el de Santa Maria Nova, hui en dia la Basílica de Santa Francesca Romana. La finca, també coneguda com Roma Vecchia, segurament per la grandea de les seues ruïnes, va passar (a finals del XVIII) a ser propietat del 'Ospedale del Santissimo Salvatore ad Sancta Santorum, hui Hospital de Sant Giovanni in Laterano, i en 1797 va ser venuda al Mont vaig donar Pietà, el gestor del qual era Giovanni Raimondo Torlonia.
Les excavacions
[editar | editar còdic]En 1776 Gavin Hamilton, el pintor i proveïdor d'antiguetats romanes, va excavar algunes parts de la vila, la qual encara seguia denominant-se "Roma Vecchia", i les escultures que va trobar, varen revelar inevitablement la naturalea imperial de dit emplaçament:
- Unes considerables ruïnes són vistes prop última, mans dreta, i és generalment considerada l'haver segut les ruïnes d'una Vila de la passejadora de Domiciano. Els fragments de Colossals estàtues trobades prop d'estes ruïnes confirmen en la meua opinió, l'excelent escultor que reforça esta suposició.[8]}}».
Ací ell va trobar cinc escultures de marbre, incloent un "Adonis dormit",[9] la qual va ser venuda a Charles Townley i que actualment es troba en el Museu Britànic i "Una Bacante en tigre" que figura que es va vendre a Charles Greville.[10] El llarc relleu d'Asclepio trobat també ací, va passar a formar part d'Hamilton a la colecció del Comte de Shelburne, i despuix al Marqués de Lansdowne.[11] La "Venus Brachi" des del jaciment, va ser adquirida pel nebot del papa Pío VI, cridat Luigi Braschi Onesti.
Hui en dia, el jaciment arqueològic està musealizado i és una "casa-museu"[12] en frisos de marbre i escultures que una volta varen adornar la vila. El nympheum, el recibidor del tepidarium ai els banys, poden ser també visitats. Un gran terrat en vistes a la Via Appia Nuova, la qual es remonta a 1784, domina una bella vista dels districtes dels Castelli Romani. L'extensió originària de la vila s'estenia més allà de la Via Appia Nuova.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La vila es troba en el "Parco Regionale dell'Appia Antica".
- ↑ Una moderna monografia per a la seua consulta és A. Ricci, Li vila dei Quintilii (Roma 1998).
- ↑ Robert Piperno, "Vila of the Quintilii"; Touring Club Italià, Roma i dintorni 1965:401.
- ↑ Lo Statuario és el nom conegut des de finals del sigle XV - La localitat i les cases de camp de la sona que es varen instalar, varen espoliar i varen extraure numerosos i imponents restants arquitectònics encara eren visibles en els sigles posteriors al seu abandó (el nom és heretat del barri residencial que es va construir prop del lloc).
- ↑ El sagell d'una rajola trobada en les excavacions d'estos ambients entre 1984-87 han donat la data del 125, confirmant esta datació.
- ↑ Ateneu de Naucratis els cita com a autors d'una obra sobre l'agricultura.
- ↑ Recolzant-nos en el relat de Dión Casio (Història de Roma, LXXII) a la condena va ser associat el fill de Massimo, el qual es trobava en Síria. El jove i últim Quintilio, va desaparéixer sense deixar rastre, potser va morir pero lo que està clar és que mai va poder reclamar els seus drets de propietat.
- ↑ Hamilton a Charles Townley, citat en Cornelius Vermeule, 'Graeco-Roman Statues: Purpose and Setting - II: Literary and Archaeological Evidence for the Display and Grouping of Graeco-Roman Sculpture", Burlington Magazine 110 No. 788 (Novembre 1968: 607-613) p. 612.
- ↑ "Endymion dormit en el Mont Latmus, d'acort en Vermeule.
- ↑ "Adonis" i "Bacante" apareixen en la llista de "Antics Marbres trobats per Mr. Gavin Hamilton en vàries ruïnes prop de Roma des de 1769", anex a un volum de transcripcions de la correspondència Hamilton-Townley publicat per G. J. Hamilton i A. H. Smith, "Gavin Hamilton's Letters to Charles Townley" The Journal of Hellenic Studies 21 (1901:306-321);
- ↑ Vermeule 1968:612, A. H. Smith, en Journal of Hellenic Studies 21' (1901:316). Smith va identificar este lloc com la Domus Quintiliana en The Lansdowne Marbles 1889. (Vermeule, ibid., note 14). La "Bacante" de Townley del Museu Britànic és "solament una dòna vestida, en una arracada de raïms en la mà esquerra i una pantera junt a les seues cames" d'acort en Vermeule; Açò ha segut cridat una "Llibera" i "trobada per Mr. Gavin Hamilton, en la "Roma Vecchia", en Charles Knight, Guide cards to the antiquities in the British Museum 1840.
- ↑ Catalogat per Paola Brandizzi Vittucci, La collezione archeologica nel Casale vaig donar Roma Vecchia (Roma) 1982.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AA. VV. per la Soprintendenza archeologica vaig donar Roma, Via Appia - La Vila dei Quintili. Electa, 2000, ISBN 88-435-7592-9
- A. Ricci, Li vila dei Quintilii
- Este artícul conté una traducció derivada de «Villa de los Quintili» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.