Vigilància de gènero
La vigilància de gènero és l'imposició o eixecució d'expressions de gènero normatives sobre un individu quan el seu comportament o apariència no es perceben com a correctes d'acort al sexe que se li va assignar en nàixer. La vigilància de gènero servix per a devaluar o deslegitimar les expressions que es desvien de les concepcions normatives de gènero, reforçant aixina el binarisme de gènero.
En l'infància
[editar | editar còdic]L'expressió de gènero d'un individu és en primera instància vigilat pel seu pares, aixina com atres autoritats majors com els mestres i cuidadors des d'una edat molt primerenca. La vigilància de gènero és part del procés de "adquisició de gènero" dels chiquets, en el que se'ls socialisa d'una manera considerada convencional, adequada al seu sexe. Una volta que als chiquets se'ls ensenyen les normes de gènero i l'experiència de la seua aplicació, és provable que escomencen a vigilar a atres persones, tant als seus companyers com als seus majors.
Una gran cantitat de lliteratura sobre el gènero i el comportament dels pares cap als seus fills indica que dos patrons de tipificació de gènero per part de pares estan ben documentats. En primer lloc, els pares són més propensos que les mares a fer complir les fronteres del gènero, o vigilar les expressions de gènero dels seus fills.[1] En segon lloc, tant els pares com les mares fan complir les fronteres del gènero més freqüentment en els chiquets que en les chiquetes.[1]
L'investigació sobre la vigilància de gènero dels pares ha demostrat que els fills de mares que mostren traces o comportaments tradicionalment masculins reben major acceptació social que els fills dels pares que exhibixen tendències tradicionalment femenines.[1][2] Molts experts en la matèria afirmen que açò es deu al major valor assignat a les traces o comportaments "masculins" en comparació als "femenins".[1][2] A lo manco un estudi indica que els pares, a través de llocs de socialisació celebren i animen a les seues filles en edat preescolar a no participar en conformitat de gènero, com l'us de roba de temàtica deportiva i la participació en activitats tradicionalment masculines.[1] No obstant, atres investigacions indiquen que, en part per pressions dels pares, en freqüència s'abandonen en l'adolescència traces o tendències de comportament com "marimachas", chiquets "femenins" o chiquetes "masculines"; o adopten un eixercite femení pero conserven moltes habilitats i traces masculines.[2] La pressió per a ajustar-se a les normes de gènero aumenten en l'edat i a sovint es manifesta en les chiquetes que són "instruïdes o avergonyides per a ajustar-se a la feminitat tradicional en el vestir, l'apariència, la postura, la forma, els interessos, etc."[2]
L'investigació etnogràfica en preescolars també ha contribuït al cos de coneiximents relacionats en la vigilància de gènero. Esta investigació ha sugerit que els professors donen als seus estudiants les instruccions de gènero sobre qué fer en els seus cossos. En la majoria de les escoles, els mestres varen donar instruccions corporals explícites en més freqüència als chiquets que a les chiquetes, lo que indica que la vigilància de gènero s'aplicava més als cossos dels chics que als de les chiquetes.[3] No obstant, açò pugues deure's a que els professors eren més contundents en les seues instruccions a les chiquetes, els qui també eren generalment més ràpides per a seguir instruccions; per tant, els mestres no tenien que repetir-se tan a sovint. Els professors també eren més propensos a ordenar als chiquets que deixaren de realisar una activitat (per eixemple, córrer, llançar objectes), mentres que en el cas de les chiquetes eren més propensos a instruir-les a alterar el seu comportament. Per eixemple, a les chiquetes se'ls varen donar instruccions directes tals com "parla en ella, no crides, assenta't ací, arreplega això, vés en conte, sigues amable, dona'm això, posa-ho ahí avall".[3] Com a resultat, hi ha disponibles un major número d'activitats per als chiquets que per a les chiquetes, perque, a pesar de que a ells se'ls dissuadix d'algunes, no se'ls instruïx a realisar activitats específiques tan a sovint com ocorre en les chiquetes. Segons Martin, l'acadèmic i sociòlec que va portar a terme esta investigació "La generizaació del cos [gendering of the body, en anglés] durant l'infància és la base sobre la que es produïx una posterior generizaació del cos a lo llarc de la vida. La generizaació dels cossos dels chiquets fa que les diferències de gènero se senten i semblen naturals, lo que permet que eixes diferències corporals sorgixquen a lo llarc de la vida ".[3]
En l'adolescència
[editar | editar còdic]l'adolescència és una etapa de desenroll en la que els grups de parells són especialment importants, i les relacions entre parells tenen primacia sobre les relacions familiars. També és una etapa durant la qual la vigilància de gènero entre parells es torna cada volta més comú. Els adolescents ya han estat exposts, durant l'infància, a les expressions de gènero normatives i a les expectatives socials que tenen sobre estes els seus majors. Estes expectatives es reforcen durant l'adolescència, en gran part per la vigilància de gènero eixercida entre els propis adolescents. En esta (i cada) etapa de desenroll, la vigilància de gènero és especialment freqüent en ambients explícitament marcades per gènero, com a banys, vestuaris i equips deportius.
Dubte, You're a Fag, un llibre de CJ Pascoe, examina la masculinitat i la vigilància de gènero en les escoles secundàries a través de l'investigació etnogràfica. Pascoe se centra en gran mida de l'us per part dels adolescents varons del insult "mijachica" per a establir la seua pròpia masculinitat, qüestionant o desafiant la dels demés. En este context, l'us de l'insult "mijachica" és una forma de vigilància de gènero, aplicada a sovint als chics que carixen de destrea heterosexual o la masculinitat de la qual o força és considerada insuficient. Segons Pascoe, "[l'identitat marica] és lo suficientment fluïda com per a que els chics vigilen els seus comportaments per por de tindre adherida permanentment l'identitat marica i lo suficientment definitiva com per a que els chiquets reconeguen un comportament marica i s'esforcen per evitar-ho".[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:LGBT|20px|Vore el portal sobre LGBT]] Portal:LGBT. Contingut relacionat en LGBT.
- [[Archiu:{{#switch:Feminisme|20px|Vore el portal sobre Feminisme]] Portal:Feminisme. Contingut relacionat en Feminisme.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Kane, E. 2006. "No Way My Boys Llaure Going to be like That!" Parents' Responses to Children's Gender Nonconformity. Gender and Society, 20(2), 149-176.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Carr, C. L. 1998. Tomboy Resistance and Conformity: Agency in Social Psychological Gender Theory. Gender and Society, 12(5), 528-553.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Martin, K. 1998. Becoming a Gendered Body: Practices of Preschools. American Sociological Review, 63(4), 494-511.
- ↑ Dubte You're A Fag: Masculinity and Sexuality in High School (2007), by C.J. Pascoe.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vigilancia de género» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.