Anar al contingut

Vigán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vigán
Per a les ciutats franceses d'este nom vore Li Vigan.


Vigán (美岸, hokkien (Pe̍h-ōi-jī): bîgán, mandarí estàndar (pinyin): měiàn, ilocano: Siyudad tu Vigan, tagalo: Vīgân) és una ciutat de Filipines, dins de la regió d'Ilocos, sent la capital de la província d'Ilocos Sur. Situada en la costa occidental de la gran illa de Luzón es troba front al mar de la China Meridional. Segons el cens de l'any 2020 conta en una població de 53,935 persones.[1] Elpidio Quirino, el 6.º president de Filipines (1948-1953), va nàixer i va ser resident en Vigan.[2]

Fundada en 1572, sent el tercer assentament més antic fundat durant la seua pertinença al Imperi espanyol (1492-1976),[3] és considerat un dels pocs assentaments colonials espanyols que s'han mantingut intactes i en millor estat de conservació d'Àsia destacant els seus carrers empedradas i un estil arquitectònic únic que mescla el disseny dels edificis d'Àsia, la construcció europea, l'arquitectura colonial i la planificació urbana. Entre els reconeiximents més destacats figuren la seua declaració com Patrimoni de l'Humanitat per UNESCO (1999)[4] i ser considerada una de les Noves sèt ciutats maravelles del món (7 de decembre de 2014).[5]

Història

Erro al crear miniatura:
Casa colonial en Vigan, Luzón, Filipines.

L'àrea de Vigan va ser originalment un assentament a on es va desenrollar un floreciente comerç entre la població local i comerciants procedents de la província de Fujian (China). Els comerciants marítims varen aplegar per a intercanviar productes exòtics dels regnes asiàtics per or, cera d'abella i atres productes de montanya produïts en les cordilleres. Els immigrants, en la seua majoria chinencs, es varen assentar en Vigan, es varen casar en els natius donant inici al linaje multicultural dels bigueños.


En 1572 el rei Felipe II va enviar al capità Juan de Salcedo en aproximadament 80 soldats per a explorar la costa de Ilocos.[6] El capità va partir de Manila el 20 de maig de 1572 i va aplegar a Vigán el 12 de juny de 1572 en una exitosa expedició i exploració del nort fundant la «Vila Fernandina de Vigán» en honor al fill del rei Felipe, el príncip Fernando, qui fallira als quatre anys. Quan va aplegar a través de lo que ara es denomina Pagpartian pel riu Mestizo va notar les exuberantes i verdes plantes que creixen a lo llarc de les riberes dels rius. Despuix de demanar la denominació que la població local donava a dites va descobrir que eren cridades biga'a servint com a base per al nom de la ciutat Vigan.[3]

Com recompensa pels seus servicis al rei Salcedo va rebre com encomana tota la província de Ilocos, que llavors comprenia Ilocos Nort, Ilocos Sur, L'Òbriga, L'Unió i algunes parts de la província de la Montanya, concedint-se-li el títul de Justícia Major d'esta província de Ylocos. En giner de 1574 Salcedo va retornar a la capital de la seua Encomana, Vigan, duent en si alguns misionero agustinos per a ser pioners en l'evangelizaació de Ilocos i va establir una base militar en el propòsit de controlar els països veïns.

En el moment de la conquista espanyola, els colon chinencs, la llengua dels quals era el fukienés (min nan, a sovint denominat "hokkien" o el seu nom mandarí, "fukien", per la majoria dels filipins), es va referir a la zona com "Bigan", que significa bella plaja. Ya que els conquistadors castellans i vascs intercanviaven V i la B per a referir-se al sò /b/, s'escriu el nom chinenc fukienés "bi gan" com Vigan, que és el nom utilisat hui en dia.

A mida que la ciutat va créixer, i la sèu de l'Arquidiócesis de Nova Segòvia va ser traslladada al lloc, que més vesprada va ser cridada Ciutat Fernandina de Vigan.

Barangayes

Vigan està dividida administrativament en 39 barangayés (o barris).

  • Ayusan Nort
  • Ayusan Sur
  • Barangay I (Població)
  • Barangay II (Població)
  • Barangay III (Població)
  • Barangay IV (Població)
  • Barangay V (Població)
  • Barangay VI (Població)
  • Barraca
  • Beddeng Laud
  • Beddeng Daya
  • Bongtolan
  • Bulala
  • Cabalangegan
  • Cabaroan Daya
  • Cabaroan Laud
  • Camangaan
  • Capangpangan
  • Mindoro
  • Nagsangalan
  • Pantay Daya
  • Pantay Fatima
  • Pantay Laud
  • Paoa
  • Paratong
  • Pong-ol
  • Purok-a-bassit
  • Purok-a-dakkel
  • Raois
  • Rugsuanan
  • Salindeg
  • Sant Josep
  • Sant Julián Nort
  • Sant Julián Sur
  • Sant

Pedro * Tamag

  • Barangay VII
  • Barangay VIII
  • Barangay IX (Cuta)

Vore també

Referències

  1. ↑ Mapa, Dennis S. (2021-07-13). «Highlights of the Philippine Population 2020 Census of Population and Housing (2020 CPH) | Philippine Statistics Authority | Republic of the Philippines» (en en). psa.gov.ph. Archivat des de l'original, el 2025-05-21. Consultat el 2026-01-12.
  2. ↑ Redacció (2025-04-21). «Elpidio Quirino (1890-1956): L'arquitecte de la reconstrucció de Filipines despuix de l'independència». MCN Biografies. Consultat el 2026-01-12.
  3. ↑ 3,0 3,1 Redacció. «The City | Vigan City Government» (en en-us). Vigancity.gov.ph. Consultat el 2026-01-12.
  4. ↑ UNESCO World Heritage Centre. «Historic City of Vigan» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2026-01-12.
  5. ↑ Merino, Álvaro (2023-05-01). «Les sèt ciutats maravella del món» (en es). L'Orde Mundial. Consultat el 2026-01-12.
  6. ↑ Díaz-Trechuelo López-Spínola, María Lourdes. «Real Acadèmia de l'Història | Història Hispànica» (en es). història-hispanica.rah.és. Consultat el 2026-01-13.


Referències