Vibrador (mecànica)
Un vibrador mecànic és un dispositiu dissenyat per a generar oscilacions ràpides per mig d'un rotor excèntric. S'utilisen en fins molt variats, i poden ser tant màquines de considerable tamany (com les gronses utilisades en el maneig d'àrits o els vibradors amprats per a consolidar el formigó recent abocada), com a menuts components d'atres dispositius (com els utilisats en els teléfons inteligents, buscapersonas o controles de videojocs per a produir un zumbido). La vibració sol generar-se per mig d'un motor elèctric al que se li coloca una massa descentrada sobre la seua eix de rotació.
Vibradors com a components
[editar | editar còdic]
Quan els teléfons inteligents i els buscapersonas vibren, el zumbido d'alerta es genera per mig d'un chicotet component que està integrat en el seu interior. Molts timbres i brunzidors antics i no electrònics contenen un component que vibra en la finalitat de produir un sò. Les màquines de tatuar i alguns tipos de ferramentes de gravat elèctriques contenen un mecanisme que fa vibrar una agulla o una ferramenta de cort. Els stick shaker de les aeronaus utilisen un mecanisme de vibració conectat als mandos de control dels pilots per a proporcionar una advertència tàctil d'una pèrdua de sustentació aerodinàmica imminent. Els vibradors de massa rotatòria excèntrica (ERM) funcionen fent girar un pes deliberadament descentrado.[1] Els actuadors resonantes llineals (LRA) funcionen movent repetidament un pes d'un costat de l'actuador a l'atre, utilisant una bobina que actua com un electroimant.[2] Els menuts motors de vibració utilisats en molts dispositius electrònics tenen la forma d'una moneda i solen ser del tipo ERM.[3][4]
Vibradors industrials
[editar | editar còdic]
Els vibradors s'utilisen en moltes aplicacions industrials diferents, i poden actuar com a components d'atres màquines o com a màquines en entitat pròpia.
Les gronses d'alimentació vibratorias s'utilisen àmpliament en les indústries alimentària, farmacèutica i química per a moure i colocar en posicions predeterminades materials a granel o chicotetes peces de components. L'aplicació d'una vibració treballant de forma conjunta en la força de la gravetat permet moure materials de manera més efectiva que atres métodos en determinats processos industrials. La vibració també s'utilisa per a posicionar components menuts de modo que puguen ser subjectats mecánicamente per equips automatizado, formant part de sistemes de montage realisats per màquines complexes.
Els garbells vibratorias s'utilisen per a separar materials mesclats a granel en partícules de diferents tamany. Per eixemple, l'arena, la grava, les roques de riu i la roca triturada, i atres materials granulars de construcció a sovint se separen per tamany per mig de garbells vibratorias.
Els compactadors vibratorios s'utilisen per a la compactación de sols, especialment en fonaments de carreteres, ferrocarrils i edificis.
Els vibradors per al formigó consoliden el material recent abocat, de modo que es llibere l'aire atrapat i l'excés d'aigua, garantisant que s'asentir fermament i sense buits en l'interior de l'encofrat. La consolidació inadequada del formigó pot causar defectes en el producte, comprometre la resistència del formigó i produir imperfeccions en la superfície, com a forats i panalización. Un vibrador de formigó és un cilindre d'acer del tamany aproximat del mànec d'un bat de béisbol, en una mànega o un cable elèctric conectat a un extrem. El cabezal del vibrador se sumergix en el formigó humit.[5]
Els vibradors de formigó externs es fixen, per mig d'un sistema de soport o abrazadera, als encofrats de formigó. Existix una àmplia varietat de vibradors de formigó externs disponibles i alguns fabricants de vibradors tenen sistemes de soport o abrazaderas dissenyats per a adaptar-se a les principals marques d'encofrats de formigó. Estan disponibles en potència hidràulica, neumàtica o elèctrica.
Les taules vibratorias s'utilisen a voltes per a provar productes en la finalitat de determinar o demostrar la seua capacitat per a soportar vibracions. Les proves d'este tipo es realisen habitualment en les indústries automotriz, aeroespacial i de defensa. Estes màquines són capaces de produir tres tipos diferents de tipos de vibracions: agranada sinusoidal, vibració aleatòria i choc. En estes tres aplicacions, la peça posada a prova normalment s'instrumentarà en un o més accelerómetros per a medir la resposta del component a l'efecte de la vibració. Un perfil de vibració d'agranada sinusoidal normalment comença vibrant a baixa freqüència i aumenta la freqüència a una velocitat establida (mida en hercios). L'amplitut vibratoria mida en gs també pot aumentar o disminuir. Una agranada sinusoidal permet determinar les freqüències de resonància en la peça somesa a ensaig. Un perfil de vibració aleatori excitarà diferents freqüències d'un espectre en diferents moments.[6] Es realisen càlculs importants per a garantisar que totes les freqüències s'exciten dins d'una banda de tolerància acceptable. Una série de proves de vibració aleatòria pot durar des de 30 segons fins a vàries hores. La seua finalitat és sintetisar l'efecte de, per eixemple, un automòvil que circula per un terreny accidentat o una eixida que desapega. Un pols de choc sintetisat és una vibració d'alta potència de curta duració calculada com una suma de moltes ones de mija ona sinusoidal que cobrixen un ranc de freqüències. La seua finalitat és simular els efectes d'un impacte o una explosió. Una prova de pols de choc sol durar menys d'un segon. Les taules vibratorias també es poden utilisar en el procés d'envasament en les indústries de manipulació de materials per a agitar o assentar un contenidor de modo que puga contindre més producte.
Vore també
[editar | editar còdic]- Rotor excèntric
- Vibrador (joguet sexual)
- Brunzidor
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (25 de març de 2021) Touch-Based Human-Machine Interaction: Principles and Applications, Springer. ISBN 978-3-030-68948-3.
- ↑ (25 de març de 2021) Touch-Based Human-Machine Interaction: Principles and Applications, Springer. ISBN 978-3-030-68948-3.
- ↑ (14 de novembre de 2008) Advancements in Electric Machines, Springer. ISBN 978-1-4020-9007-3.
- ↑ (26 de març de 2008) Axial Flux Permanent Magnet Brushless Machines, Springer. ISBN 978-1-4020-8227-6.
- ↑ «The Proper Use of Vibrators». Consultat el 23 d'abril de 2016.
- ↑ «kafum engineering services - Vibration Table» (en en-gb). Consultat el 16 de novembre de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vibrador (mecánica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.