Via Corlea
La via Corlea (en anglés: Corlea Trackway, en irlandés: Bóthar Chorr Liath) és un camí de l'Edat del Ferro junt a la localitat de Keenagh, al sur de Longford, en el comtat de Longford, Irlanda. Era conegut localment com el Camí dels Danesos (Danes' Road). Va ser construït amprant taules de roure entorn al 148-147 a. C.
La via està situada en una zona a on es realisa una collita mecanisada de turba a escala industrial per l'empresa Bord na Móna, principalment per a abastir de turba a les centrals elèctriques de la companyia ESB Group. Pese a que actualment este paisage és generalment pla i obert, en l'Edat de Ferro estava cobert per ciènages, arenes movedizas i estanys, rodejat per densos boscs d'abedulls, sauces, avellaners i alisos, mentres que el sol més alt estava cobert de roures i fresnos. El terreny era perillós i impracticable durant gran part de l'any.[1]
En 1984, les fustes recuperades de Corlea varen ser datades per mig de radiocarbono en l'Edat del Ferro, en lloc d'en l'Edat del Bronze com s'esperava, i es va establir un proyecte arqueològic baix la direcció del professor Barry Raftery per a investigar el lloc ans que es vera destruït per les activitats relacionades en la turba. Les excavacions realisades fins a 1991 en la ciènaga de Corlea varen descobrir 59 taules en una superfície d'unes 125 hectàrees i els treballs posteriors han elevat el total a 108, en atres 76 en la propenca ciènaga de Derryoghil.[2]
La majoria d'estos taulons estan construïdes en tanques teixides colocades sobre arbusts amontonats, i es varen realisar per a ser usades per la gent a peu. Quatre d'elles, entre les que s'inclou Corlea 1, la via Corlea pròpiament dita, són camins de pana, construïts a partir de taulons partits colocats sobre rieles elevats i adequats per al tràfic rodat. La via Corlea està formada per taulons de roure de 3 a 3,5 metros de llongitut i uns 15 centímetros de gruixa colocats sobre raïls d'1,2 metros de separació. La llongitut mínima del camí era d'1 quilómetro. L'estudi dendrocronológico sugerix que la fusta utilisada en la construcció es va talar a finals del 148 a. C. o principis del 147 a. C. i que la via es va construir llavors. Raftery va estimar que només els travessers equivalen a 300 roures grans, o mil vagons carregats, en una cantitat similar d'abedulls per als rieles.[3] La via Corlea terminava en una chicoteta illa, des de la que partia una segona via (excavada en 1957 i datada en radiocarbono també en el 148 a. C.) d'aproximadament un atre quilómetro i que l'unia en terra ferma en l'extrem opost de la ciènaga.[1] La construcció de la calçada va requerir molta mà d'obra, comparable a l'utilisada en la construcció de monuments rituals com els túmulos.[4]
El propòsit de la via és incert. Per a les senderes més menudes, O'Sullivan comenta que "existix una creixent sensació de que estes no eren estructures dissenyades per a creuar la ciènaga, sino per a ficar-se en ella".[5] Unes estructures tan grans com la via Corlea també poden haver servit per a ficar-se en la ciènaga, potser en propòsits rituals, en lloc de simplement creuar-la. Qualsevol que siga el seu propòsit, la calçada només va ser utilisable durant uns pocs anys. Poc a poc va ser coberta per la ciènaga i es va afonar pel seu propi pes, i en a penes una década (potser menys) ya es trobava sepultada en el pantà, a on va permanéixer preservada durant dos milenis.[6]
La via Corlea, aparentment construïda en un sol any, ha sugerit comparacions en el conte irlandés Tochmarc Étaíne (El corteig de Étaín), a on el rei Eochu Airem ordena tasques a Midir com plantar un bosc i construir un camí a través d'un pantà a on ningú havia estat abans en un lloc cridat Móin Lámraige.[1][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Raftery, Paguen Celtic Ireland, chapter 5.
- ↑ Pryor, Britain BC, pp. 381–382.
- ↑ Pryor, Britain BC, pp. 382–385, fig. 90 & fig. 91; Raftery, Paguen Celtic Ireland, chapter 5.
- ↑ O'Sullivan, "Exploring", pp. 173–174.
- ↑ O'Sullivan, "Exploring", p. 175.
- ↑ Pryor, Britain BC, p. 386.
- ↑ Pryor, Britain BC, pp. 387–388.
</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vía Corlea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.