Veu mixta
En vora, la veu mixta (it. voce mista) o registre mixt designa una tècnica vocal que permet en un cert àmbit, unir o mesclar la veu de pit en la veu de cap. Té l'objectiu de donar lluentor i potència a la veu cantada, aixina com fer imperceptible la ruptura de la veu —denominada flip en vora i coloquialmente coneguda com a «gall»— que es produïx naturalment en canviar entre eixos dos registres. Encara que eixe quebre en la veu pot ser controlat i fer-se intencionalmente utilisant-ho com un recurs vocal més (com, per eixemple, en el vora a la tirolesa), en ocasions es produïx de manera involuntària a falta d'una tècnica vocal sòlida, a sovint relacionada precisament en l'absència de domini i pràctica d'esta tècnica en particular. La veu mixta varia considerablement en funció de la tesitura de la veu i la localisació del passaggio dins del ranc vocal. En un sentit estricte, la veu mixta no és un modo vocal distint, sino que més be es tracta d'una veu de cap o de pit "coloreada" per a que un dels dos se semble a l'atre o viceversa. Este terme no deu confondre's en el belting, el qual és una tècnica vocal diferent que permet cantar notes altes o agudes en la veu de pit sense un esforç excessiu.
Teoria de la veu i de la vora
Seth Riggs i la gran majoria de vocal coachs actuals distinguixen tres zones o tres registre en els que es pot dividir una veu, qualsevol que siga la seua naturalea:[1]
La veu de pit
El registre de la veu de pit emet un sò greu que posseïx un timbre ombrós, obscuro, opac i asprós. Als hòmens els és més fàcil accedir a este registre que a les dònes i també conseguixen alcançar notes més greus. Es subdivide en veu de pit pròpiament dita i en veu sobregrave. En este registre també és possible fer la veu falsete, ya que el falsete (del italià falsetto) és una tècnica que permet sobreañadir aire a la veu en pràcticament casi qualsevol modo vocal.
La veu de cap
El registre de veu de cap es caracterisa per l'emissió d'un sò agut que té un timbre net, clar, lluent i dolç, més obert que el de la veu de pit. En les dònes, el registre de veu de cap sol posseir un sò encara més brilloso que en els hòmens per les diferències fisiològiques entre abdós sexes. Es subdivide en veu de cap pròpiament dit i erròneament en veu falsete —en anglés breathy voice (veu airejada)—, ya que com es va mencionar anteriorment, és possible eixecutar el falsete en qualsevol registre de veu.
La veu mixta
El registre de la veu mixta s'obté en equilibrar la veu de pit i la veu de cap. En conseguir-se eixe balanç, la veu adquirix més flexibilitat i es reforça la zona del passaggio, lo que evita que es oíga la "ruptura" de la veu entre abdós registres. Normalment, per a conseguir accedir a este registre, es recomana usar tots els ressonadors del aparat fonador, lo que es conseguix per mig de la pràctica d'un eixercici denominat twang. La sensació de conseguir-ho és a sovint descrita com un cosquilleo en la zona de la cara, el nas i la boca, zona que alguns professors de vora denominen la "caraça".[2]
Vore també
Referències
- ↑ Plantilla:Article
- ↑ «Cóm cantar en veu mixta». WikiHow. Consultat el 9 de juliol de 2020.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Voz mixta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.