Anar al contingut

Vestit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diversos ejemplos de vestidos, de izquierda a derecha y de arriba abajo: vestido de algodón d'estilo imperio de 1804; vestido de tarde con polisón de 1888; vestido de tarde de 1903; vestido de noche de 1910.

Categoría:Páginas que usan imágenes múltiples con imágenes escaladas automáticamente

El vestit[1], paraula provinent del llatí vestitus, pot servir per a designar un trage de dòna.[2] Si nos atenim a una definició més estricta, un vestit es compon concretament d'una falda i cos en una mateixa peça i tela. Fins als anys 60 del XX serà considerat com un element bàsic de la moda femenina, sent des de llavors un element menys freqüent en el seu us, relegat en ocasions a celebracions especials.[3]

Els vestits poden ser para distintes ocasions i depén d'estes ocasions el tipo, material, forma i color que tinga dit vestit.


Els vestits en la moda

Els vestits a lo llarc del temps seran el reflex de les mentalitat del seu temps. Açò, que serà una constant en l'història, assistirà a una acceleració de canvis profunts a lo llarc del XX, sigle en el que les dònes entraran en una silueta marcada pel corsé i robes interiors abundants.[4] U dels referents en els vestits en el món de la moda serà en eixe sigle lo que Coco Chanel denominarà com la petite furte noire, de cort simple, que simbolisarà la moda femenina de París des de la década dels anys 30 fins als anys 60.[3] Channel, que en l'actualitat es pot associar a respetabilidad, va introduir principis transgresores per al seu temps tant en la confecció com en la conjugació dels elements, buscant l'elegància en la mescla i la ruptura de les convencions.[4] L'elegància complicada derribada per Chanel retornarà temporalment de la mà de Dior en 1947 en l'estil denominat New Look, a on es vares agarrar a la tornada de les cintures estretes encorsetadas i les faldes llargues i àmplies, encara que ara gràcies a corsés cómodos elàstics i llaugers cancanes. Balenciaga estretirà la falda llarga, mostrant una apariència sofisticada i inclús descarada. La tornada a l'elegància a penes durarà cinc anys ans que de nou la moda camine en una atra direcció.[4] A lo llarc de la segona mitat del XX, i gràcies també a la nova societat de consum, el sector textil evolucionarà per a satisfer una demanda que no exigirà robes duradores o resistents ya que no seran usades vàries temporades. Els anys 60, en els seus canvis profunts en les mentalitat, terminaran en l'orde impost per l'alta costura per a donar pas a major diversitat i el fi de l'hegemonia del vestit en la dòna.[4]


Història del vestit

A lo llarc de l'història, l'elaboració del vestit ha anat canviant, els materials , les tècniques per a confeccionar, ha variat depenent del lloc i la cultura. L'història del vestit comença des de la prehistòria, en la necessitat de cobrir la pell per les situacions climatològiques, l'home prehistòric es va donar conte de que podia cobrir-se en la pell dels animals que caçava, no obstant, varen ser descobrint que no era tan fàcil realisar atres moviments, simplement servia per a cobrir-se, ademés, també tenien el problema de que les pells s'endurien i casi no es podien utilisar be en la prehistòria.

Quan les pells ya estaven preparades despuix de ser curtidas es podien tallar i donar forma; va ser aixina com es va aplegar a un dels grans alvanços tecnològics en l'història del vestit, este molt important, la creació de l'agulla per a poder enfilar el fil, retallar les pells i donar-los forma.


XI

En el XI, les dònes d'Europa duyen vestits similars als corfolls masculins, folgats i en un dobladillo que aplegava fins a baix dels genolls o més avall.[5] A finals de sigle, estos vestits s'ajustaven més als braços i a la part superior del cos. Els vestits es feyen més cenyits per mig d'obertures als costats que s'ajustaven a la figura de la dòna.


XVI

A partir de la década de 1550, les dònes de classe mija i alta en Europa duyen vestits que incloïen un devantal, tirants, kirtle, bata, davantera, mànegues, gola i un partlet.[6] La roba interior no es duya davall.[6] En Anglaterra, Regna Isabel dictava qué tipo de vestits podien dur les dònes.[7] Les dònes franceses s'inspiraven en els cossets d'estil espanyol i també duyen gorgueras.[7] Els vestits francesos es coneixien com marlottes.[8] En Itàlia, els vestits es coneixien com roba i semarra.[8] Els vestits del XVI també mostraven decoració superficials com brodats, sent especialment popular el blackwork.[9]

Els vestits femenins en Rússia durant els sigles XVI i XVII identificaven el lloc de la dòna en la societat o en la seua família.[10]


XVII

Holanda, com a centre de producció textil, va anar un àrea especialment destacada d'innovació en la moda del vestit durant el XVII.[11] En Espanya i Portugal, les dònes duyen stomachers [11], mentres que en Anglaterra i França, els vestits varen adquirir una forma més "natural".[11] L'encaix i el gavinetejat eren adorns molt populars.[11] Les faldes eren àmplies, en plecs regulars i la sobrefalda permetia lluir una enagua de tela contrastante.[11] Els escots també es varen fer més baixos. Eren populars els brodats que reflectien descobriments científics, com a animals i plantes recent descoberts.[12] En la Colónies britàniques, els vestits de vàries peces també eren populars, encara que menys luxosos.[13] Les dònes adinerades que vivien en les colónies espanyoles o holandeses d'Amèrica copiaven la moda dels seus països d'orige.

El vestit de tres peces, que constava de cosset, enaguas i bata, va ser popular fins als últims 25 anys del sigle, en els que la mantua, o bata d'una sola peça, es va fer més popular.[14] Els corsés varen cobrar importància en els vestits cap a la década de 1680.[15]

Les treballadores, i les dònes durant l'esclavitut en Amèrica, utilisaven patrons senzills per a crear camises, enaguas i bates de llana o lli i vestits de cotó.[16] Els baixos de les faldes podien ficar-se en la cintura quan una dòna estava prop d'un fòc per a cuinar o calfar-se.[16]


XIX

El vestit va seguir sent una penyora unisex per a vells i chiquets fins a el XIX omo ho demostra l'iconografia: en quant ya no està envolt i pot assentar-se, al voltant dels sèt o huit mesos, es lleva la camiseta del chiquet per a posar-se el vestit. Esta penyora facilita el canvi de culers del chiquet, deixant-ho nuet i lliure per a moure's i jugar, a lo manco en estiu. No obstant, certs detalls en les pintures nos permeten reconéixer el gènero: el vestit dels chiquets sembla una jaqueta abotonada per davant, el vestit de les chiquetes està abotonado per darrere; diferències entre colls, capells, jocs. Esta cobertura elimina les diferències de sexe i esta abolició es veu reforçada pel fet de que tant els chiquets com les chiquetes duen el pèl llarc. El chiquet és “vestit” fins als sis o sèt anys, edat de motiu de la primera comunió fixada pel Concilie de Trento i que supon un important rito de pas per a que el chiquet que ho faça entre en el món dels hòmens. Este rito no existix per a les chiquetes, que passen progressivament del vestit de chiqueta al vestit de dòna 3 .


XX

Vestit de vesprada francés, circa 1903, cotó i seda, Metropolitan Museum of Art (Nova York)

A principis del XX, estava de moda el look popularisat per la Gibson girl.[17] La part superior dels vestits femenins de l'época eduardiana incloïa un aspecte de "pit coloma" que donava pas a una cintura encorsetada i una silueta en forma de s.[17] Les dònes cridaven als seus vestits "cintures" si eren d'una sola peça, o "vestits camiseros", si consistien en una falda i una brusa.[18] El cosset dels vestits tenia un forre deshuesado.[18] Informalmente, les dònes riques duyen vestit de té en casa.[19] Estes penyores eren més folgades, encara que no tant com un "chal", i estaven confeccionades en teixits i encaixos cars.

En 1910, el look eduardiano es va substituir per una silueta més recta.[20] El dissenyador francés Paul Poiret va influir enormement en l'estil de l'época. Els dissenys de Poiret estaven disponibles tant en boutiques com en grans almagasens.[21] Els vestits més populars de l'época eren d'una sola peça i incloïen vestits de llenceria que es podien posar per capes.[22] Més o menys al mateix temps, en Estats Units, l'Associació de Sastres de Dònes d'Estats Units va desenrollar un vestit cridat suffragette suit, que resultava pràctic per a que les dònes treballaren i es mogueren.[23][24] Otr a innovació de la década de 1910 va ser la fàcil disponibilitat de roba confeccionada en fàbrica.[25]

Les cintures varen escomençar sent altes i en 1915 estaven per baix de la cintura natural. En 1920, la cintura estava a l'altura de la cadera. Entre 1910 i 1920 els escots eren més baixos i els vestits podien ser de mànega curta o sense mànegues.[26] Les dònes que treballaven durant la Primera Guerra Mundial preferien vestits més curts, que varen acabar convertint-se en l'estil dominant en general. Ademés dels vestits més curts, les cintures eren més folgades i els colors dominants eren el negre, el blanc i el gris.[27]

Cap a 1920, la "nova dòna" era una tendència que vea teixits més llaugers i vestits més fàcils de posar.[28] Les dònes més jóvens també marcaven les tendències que les majors escomençaven a seguir.[28] Els vestits dels anys vint es podien posar per damunt del cap, eren curts i rectes.[29] Era acceptable dur vestits sense mànegues durant el dia.[29] Els vestits Flapper varen ser populars fins al final de la década.[30]

Durant la Segona Guerra Mundial, els vestits eren més prims i s'inspiraven en els uniformes militars. Despuix de la Segona Guerra Mundial, el New Look, promogut per Christian Dior va ser molt influent en la moda i en l'aspecte dels vestits femenins durant aproximadament una década.[31]

Des de la década de 1970, cap tipo de vestit o llarc ha dominat la moda durant molt temps, en estils curts i fins al turmell que a sovint apareixen un al costat de l'atre en revistes de moda i catàlecs.[32]


Patrons

Els patrons que es trobaven en la moda antiga tenien el fi de ser estètics i simbòlics, no es prenien en conte factors com la comoditat o el benestar físic. Va ser a inicis del XX quan la moda femenina es va caracterisar pel dit: "Per a ser bella cal vore estreles".

S'utilisaven llavors penyores com el famós corsé que ademés de ser incómodes no permetien la llibertat de moviment, estes penyores eren un reflex de les costums que reprimien l'expressió femenina a les llabors domèstiques i reproductives.<!-- ELS PATRONS ES FAN A la MIDA EXACTA? -->


La Belle Époque

Model lluint un vestit de Pedro Rodríguez, 1954.

Durant la cridada "Belle Époque" (1890- 1910), que es caracterisava per la riquea, ostentació i extravagancia, els vestits almidonados i llarcs fins al sol, marcaven el còdic del vestir. Al començament del 1900 triumfava l'estil de la "Chica Gibson", un personage que representava el model femení encorsetado de l'época i la seua aspiració en la vida.

Posteriorment, es va tindre en conte a la dòna treballadora i eficient, que lluitava pel dret a vot i que s'involucrava en els assunts que eren privilegi masculí. Va ser llavors quan es va generalisar el "vaig dur sastre" per al dia.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Cebrián Echarri, Juan Luis (2015). «Vestido». Diccionario de la lengua Española. Real Academia Española. Consultat el 28 de octubre de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 Rivière, Margarita (1996). Diccionario de la Moda, 1996 edició, Barcelona: grijalbo, p. 275. ISBN 84-253-2623-0.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Pereda, Rosa María(1988).«La moda y la guerra».Trapos.: 16-20.
  5. ↑ Newman, 2001, p. 113.
  6. ↑ 6,0 6,1 Edwards, 2017, p. 20.
  7. ↑ 7,0 7,1 Edwards, 2017, p. 21.
  8. ↑ 8,0 8,1 Bigelow, 1970, p. 110.
  9. ↑ Edwards, 2017, p. 23.
  10. ↑ Pushkareva, 1997, p. 120.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Edwards, 2017, p. 30.
  12. ↑ Edwards, 2017, p. 34.
  13. ↑ Staples i Shaw, 2013, p. 222.
  14. ↑ Edwards, 2017, p. 35.
  15. ↑ Bigelow, 1970, p. 126.
  16. ↑ 16,0 16,1 Havelin, 2012, p. 26.
  17. ↑ 17,0 17,1 Darnell, 2000, p. 9.
  18. ↑ 18,0 18,1 Darnell, 2000, p. 11.
  19. ↑ Darnell, 2000, p. 13.
  20. ↑ Darnell, 2000, p. 49.
  21. ↑ Darnell, 2000, p. 50.
  22. ↑ Darnell, 2000, p. 53.
  23. ↑ Greenberg, Molly. «100 años de historia feminista explicados en 10 trajes de trabajo de mujeres», UNC, 2017-03-01. Consultat el 2018-01-24 (en es).
  24. ↑ Khan, Sarah. «La fascinante historia y evolución del traje pantalón femenino», Marie France Asia, 2016-11-16. Consultat el 2018-01-24 (en en-us).
  25. ↑ Richards, 2010, p. 100.
  26. ↑ Darnell, 2000, p. 57.
  27. ↑ Richards, 2010, p. 100-101.
  28. ↑ 28,0 28,1 Darnell, 2000, p. 73.
  29. ↑ 29,0 29,1 Darnell, 2000, p. 77.
  30. ↑ Darnell, 2000, p. 105.
  31. ↑ Parezo i Jones, 2009, p. 383.
  32. ↑ «La historia de los dobladillos», Red de Historia de la Mujer, 2013-09-01. Consultat el 2018-01-24 (en en-gb).

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vestit&oldid=1653050»