Vestio Alonieco
.jpg){kind=link}
Vestio Alonieco era un dels deus galaics, vinculat a la tradició celta centreeuropea i comparat en el deu Cernunnos per la seua representació antropomorfa, en corona i banyes, com a mostra un relleu trobat en Lourizán prop de dos altars dedicats a esta deidad.[1]
Etimologia
Segons André Pena Graña, el nom de Vestio prové de la raïl indoeuropea *Uest-io possiblement "amfitrió, proveïdor d'estage", de la mateixa manera que *gwest més el sufix llatí -ius; es pot comparar al llatí hostpit-, de hosti-pot(i)s, protector d'estrangers, hospes, "amfitrió, invitat, estranger", i similar al anglés antic giest ; al gast gòtic i holandés; a l'antic gost eslau i a l'antic frisón jest, [jesthus, hui gasthuis, "hospital"].[2] Segons el mateix autor, Alon-ieco prové possiblement de al, h₂el-, del concepte indoeuropeu "alimentar, engordir, nutrir". Al-an* "nutrir, créixer"; gót. al-jan* (1) 3, sw. V. (1), "engordir" W. : germ. Alan, St. V., st. V., nähren "nutrir", Pk 26; ae. al-an, st. V. (6), nähren, hervorbringen; "nutrir, abastir"] les ànimes.
Epigrafia
Les inscripcions dedicades al deu Vestio Alonieco varen ser descobertes en la parròquia pontevedresa de Lourizán, en forma de tres altars votivos.[2] Els altars varen ser descoberts empotrats en un mur, i estaven decorats en esvásticas, una en un epígraf, i les atres dos consagrades a Deo Vestio Alonieco.
Notes
- ↑ "Vestio alonieco, nova deïtat galaica" en Archiu espanyol d'arqueologia., Vol. 19, No. 63 (1946), p. 110 i "Les llaures romanes de Lourizán", en El Museu de Pontevedra, entrega 12, 1944, Bouza Brey, Fermín, 1944
- ↑ 2,0 2,1 André Pena Graña. «A culltura castrexa inexistent. Constituicao política celta dones galaicas trebas i toudos. Etno-arqueoloxía institucional». Archivat des de l'original, el 29 de xullo de 2021. Consultat el 25 de febreiro de 2015.
Vore també
Atres artículs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vestio Alonieco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.