Anar al contingut

Vesta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sevilla. Els nazarenos, per Joaquín Sorolla (1914).

Els vesta[1] són els germans d'una confraria que fan l'estació de penitència en la Semana Santa espanyola (i en la d'alguns països hispanoamericans com Colòmbia i Guatemala) en l'indumentària que figura en les regles de la germandat.[2] Encara que lo més habitual és amprar el terme nazarenos, en Galícia són coneguts com capuchones, en León són coneguts com papones, en Càdis i Màlaga com penitentes, en Monóvar com capuchos, en Alacant i Valladolit com capuchinos, en Pamplona com mozorros, en Tudela com carrapuchetes i en Zamora com cofrades.[2]


Orige del nom

El nom de "nazareno" els és donat perque és el gentilici del poble de Galilea, actual Israel, a on Jesús va passar la major part de la seua vida, segons la Bíblia. Encara que Jesús va nàixer en Belén, Judea, i va passar un breu temps de la seua infància en Egipte, molt pronte es va instalar en el seu pare José i la seua mare María en la menuda localitat de Nazaret. Segons la tradició cristiana, va viure en Nazaret treballant en la fusteria de José fins que va escomençar com predicador itinerant a l'edat de trenta anys.

També cal diferenciar al nazareno (en minúscules) del Nazareno (en mayúscules). El primer és el cofrade i el segon és el renom que es posa a les figures de Jesús que es troben en la creu al muscle.[2] El renom Crist sol reservar-se a les figures que mostren a Jesús crucificado o mort.[3]


Vestimenta i atres atributs

Ya des del XVI hi havia cortejos de cofrades que procesionan acompanyant als passos. Estos portaven insígnies similars a les actuals: estandarts, guions i banderolas.[4]

En la cintura poden dur un cíngulo o una faixa de esparto.[5]

Al principi duyen ciris de cera o antorches per a allumenar el camí.[6] Despuix de l'allumenament urbà en a partir del XIX açò s'ha mantingut per costum en algunes confraries.


En el Nou Testament

La vestimenta de Jesús de Nazaret rep prou atenció en els evangelios i, normalment, s'associa en un mant o un corfoll que, durant la burla dels romans li és colocada de color morat (color associat en la realea) i abans i despuix és d'un color que no es menciona.

Segons el Evangelio de Mateo Jesús va ser despullat davant el pretor romà i li va ser colocat un mant de color escarlata (Plantilla:Biblia). Segons el Evangelio de Marcos, quan Poncio Pilatos va condenar a Jesús a ser assotat i crucificado els soldats ho varen vestir de púrpura per a burlar-se d'ell (Plantilla:Biblia), pero despuix li varen llevar la vestimenta púrpura i varen tornar a colocar-li la seua roba (Plantilla:Biblia).

Segons el Evangelio de Lucas Herodes Antipas va tirar sobre Jesús un "mant esplèndit" (Plantilla:Biblia) abans de manar-ho a Poncio Pilatos. Segons el Evangelio de Juan, en acabant de que Jesús anara assotat li va ser colocat un mant roig (Plantilla:Biblia).

Segons el Evangelio de Juan, just abans de la crucifixión en el Gólgota, Jesús portava un corfoll realisat d'una sola peça. Quan li la varen llevar per a crucificarle diu que els romans la varen tirar a sòrts per a quedar-li-la. El Evangelio de Lucas també menciona que els romans varen sortejar "la seua roba" (Plantilla:Biblia). El detall que aporta Juan ha rebut una gran atenció per part de l'Iglésia catòlica perque el corfoll unit representaria l'unitat de l'Iglésia.[7] Este corfoll és conegut com la Sagrada Inconsútil.

Los soldados, después que crucificaron a Jesús, tomaron sus vestidos, con los que hicieron cuatro partes, una para cada soldado, y la túnica. La túnica era sin costura, tejida de una pieza de arriba abajo. Por eso se dijeron: "No la rompamos; sino echemos a suertes a ver a quién le toca". Para que se cumpliera la Escritura: "Se han repartido mis vestidos, han echado a suertes mi túnica"


Corfoll cofrade

La vestimenta del cos dels germans en l'estació de penitència és coneguda generalment com a corfoll, pero en la Comunitat Valenciana es denomina "vesta", en Zamora com "capa" (pese a que un nazareno en corfoll no sempre du capa), en Càdis es coneix com "hàbit" i en Màlaga se li crida "equip".[8] S'ha usat des del XVI.[4]


Capirote i antifaz

Se li sol denominar capirote encara que en Linares li'l coneix com cucurucho i en Jaén se li denomina caperuz.[9] L'historiador Juan Carrero Rodríguez ho definix com un soport de hechura cònica, terminat en punta, sobre el que es coloca el antifaz per a que puga quedar enhiesto sobre el cap del nazareno. Fins a la década de 1990 eren exclusivament de cartó[9] pero a partir dels anys 2000 els hi ha realisats en atres materials, com de malla o reixeta.

Els primers antifaces en forma cònica que es varen usar no acaben en punta sino que tenien forma roma. La primera germandat que va incloure un capirote acabat en punta en la seua vestimenta reglamentària va ser la desapareguda Germandat de Sant Joan de Letrán i La nostra Senyora de la Hiniesta de Sevilla en el XVII.[9]

Al principi no totes les confraries usaven antifaz ni capirote, ya que la Germandat del Silenci de Sevilla usava peluques fetes de estopa en una corona d'espines.[6]


Paper en la germandat

Cada dia es valora més l'importància del nazareno en la via de la confraria, aixina com la seua participació en els durs cortejos.[10]


El protagoniste del videojoc espanyol Blasphemous, cridat El Penitente, està inspirat en els nazarenos de Semana Santa.[11]

Clare West, la directora de vestuari de la película El naiximent d'una nació de D. W. Griffith,[12] va presenciar la Semana Santa d'Andalusia, i va ser la vestimenta de nazareno la que li va inspirar per a dissenyar el vestuari del Ku Klux Klan i que esta serviria d'inspiració per al nou disseny de la vestimenta quan va resorgir esta organisació de nou.[13]

També es pot prendre com a referència popular l'obra lliterària de l'guatemalteco José Milla i Vidaurre en la seua novela Els Nazarenos on un grup de ciutadans en l'época colonial en la Ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala, hui Antiga Guatemala es visten a la usanza d'estos penitentes per a poder reunir-se a confabular i no generar sospites de les autoritats, els quals usaven la paraula clau en llatí "Mal Mori Quam foedari".


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Juan Carrero Rodríguez (1996). Diccionario cofradiero, Castillejo, p. 226. ISBN 8480580577.
  3. ↑ Carrero Rodríguez, 1996, p. 112.
  4. ↑ 4,0 4,1 María Jesús Sanz Serrano (1985). «Las artes ornamentales en las cofradías de la Semana Santa sevillana», Las cofradías de Sevilla. Historia, antropología y arte, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, p. 154. ISBN 84-7405-305-6.
  5. ↑ Carlos Colón (1992). Semana Santa de Sevilla, Diario El País y Editorial Aguilar, p. 56. ISBN 84-03-59171-3.
  6. ↑ 6,0 6,1 Sanz Serrano, 1985, p. 155.
  7. ↑ «Homilía del predicador de la casa pontifica padre Raniero Cantalamessa O.F.M.CAP.». El Vaticano (21 de marzo de 2007). Consultat el 16 de mayo de 2016.
  8. ↑ Carrero Rodríguez, 1996, p. 335.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Carrero Rodríguez, 1996, p. 82.
  10. ↑ Jerez, Diario de (24 de noviembre de 2019). «¿Quién cuida al nazareno?» (en es-es). Diario de Jerez. Consultat el 24 de noviembre de 2019.
  11. ↑ Blasphemous, el terrorífico juego español que se inspira en Goya y la Semana Santa
  12. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  13. ↑ «Editorial La Felguera» (en es). Consultat el 2022-01-22.

Enllaços externs