Vergencia
La vergencia es referix al moviment simultàneu d'abdós ulls en direccions opostes per a obtindre o mantindre una sola visió binocular.[1]
Quan un animal en visió binocular observa un objecte, els ulls deuen rotar al voltant d'un eix vertical de manera que la proyecció de l'image quede en el centre de la retina d'abdós ulls. A l'hora d'observar un objecte més propenc, els ulls rotan un cap a l'atre (convergència), mentres que a la d'observar un objecte més lluntà, rotan alluntant-se un de l'atre (divergència). La convergència exagerada es diu visió creuada (o «bizca», per eixemple, en enfocar-se en el nas). En mirar a lo llunt, els ulls divergixen fins a quedar paralels, fixant-se efectivament en el mateix punt en l'infinit (o molt llunt).
Els moviments d'vergencia estan estretament conectats en l'acomodació de l'ull. En condicions visuals normals, vore un objecte una distància diferent provoca de manera automàtica canvis tant en la vergencia com en l'acomodació, coneguts a voltes com reflex de acomodamiento-convergència. En condicions visuals no típiques, per eixemple en observar un estereograma, la vergencia i l'acomodació dels ulls no coincidixen, donant com a resultat que l'espectador experimente un conflicte d'vergencia-acomodamiento.
Front a la velocitat de 500°/s dels moviments sacádicos, els moviments d'vergencia són molt més llents, entorn a 25°/s. Els músculs extraoculares poden tindre dos tipos de fibres, cada una en la seua pròpia inervación. D'ahí que existixca un mecanisme dual.
Tipos
[editar | editar còdic]Es considera que els següents tipos d'vergencia actuen en superposició:
- Vergencia tònica: vergencia deguda a un to muscular extraocular normal, sense que hi haja acomodació ni estímul per a la fusió binocular. Es considera que la vergencia tònica mou els ulls des d'una posició anatòmica de repòs (que seria la posició de l'ull si no estiguera inervado) a la posició fisiològica de repòs. [2]
- Vergencia acomodativa: vergencia impulsada per la visió borrosa o desenfocada.
- Vergencia fusional (també cridada vergencia de disparitat, vergencia impulsada per disparitat o vergencia reflectix[2]): vergencia induïda per un estímul a la fusió binocular.
- Vergencia proximal vergencia deguda a la consciència de que un objecte de fixació es troba prop o llunt en absència de disparitat o de senyals d'acomodació. Açò inclou també la vergencia que es deu a l'intenció del subjecte de fixar la seua mirada en un objecte en l'obscuritat.[3]
La vergencia acomodativa es medix com la proporció entre quanta convergència té lloc per a una acomodació donada (proporció AC/A, proporció CA/C).
La vergencia proximal és a voltes també cridada vergencia voluntària, si ben a voltes esta es considera en canvi un quint tipo d'vergencia.[4] La vergencia voluntària és necessària per a poder vore autoestereogramas, aixina com per a creuar voluntàriament els ulls. La convergència voluntària va per lo general acompanyada d'acomodació i de miosis (constricció de la pupila). En tot, a sovint i gràcies a la pràctica prolongada, és possible deprendre a disociar l'acomodació i la vergencia.[5]
La vergencia també es classifica d'acort en la seua direcció: vergencia horisontal, vergencia vertical i vergencia torsional (o ciclovergencia). La vergencia horisontal es distinguix ademés en convergència (també cridada 'vergencia positiva') o divergència (també cridada 'vergencia negativa'). Els moviments oculars d'vergencia són resultat de l'activitat de sis músculs extraoculares. Estos músculs estan inervados per tres nervis craneals: el nervi abducens, el nervi troclear i el nervi oculomotor. La vergencia horisontal involucra principalment els músculs recte lateral i recte medial.
Convergència
[editar | editar còdic]En optometria, la convergència es referix al moviment simultàneu cap a dins d'abdós ulls, per lo general en un esforç per mantindre una sola visió binocular a l'hora d'observar un objecte. Es tracta de l'únic moviment ocular que no és conjugat, sino que en canvi aduïx l'ull. La convergència és un dels tres processos que eixecuten els ulls per a poder enfocar de manera apropiada una image en la retina. En cada ull, l'eix visual apunta cap a l'objecte d'interés per a enfocar-ho en la fóvea. Esta acció està mediada pel múscul recte medial, a la seua volta inervado pel tercer nervi craneal o nervi oculomotor. És un tipo de moviment ocular d'vergencia i és portat a terme per músculs extrínsecos. La diplopía, coneguda comunament com «vore doble», pot produir-se quan un dels músculs extrínsecos de l'ull és més dèbil que l'atre. Açò es deu a que l'objecte vist és proyectat cap a diferents parts de la retina de cada ull, lo que fa que el cervell veja dos imàgens.
L'insuficiència de convergència, que es caracterisa per una capacitat reduïda dels ulls per a rotar un cap a l'atre o mantindre la convergència, és un problema comú dels ulls aixina com la principal causa de fatiga visual, visió borrosa i maldecaps.[6] Este problema es troba en major freqüència en chiquets.
El Punt propenc de convergència (PCC) es medix acostant un objecte al nas i determinant en quin punt un pacient veu doble o un ull es desvia cap a fòra. Els valors normals de PCC van fins als 10 centímetros. Qualsevol valor de PCC major a 10 cm és remot i es deu típicament a una exoforia alta en les rodalies.
Divergència
[editar | editar còdic]
En oftalmologia, la divergència es referix al moviment simultàneu cap a fòra d'abdós ulls alluntant-se un de l'atre, típicament en un esforç per mantindre una sola visió binocular al moment d'observar un objecte. És, per tant, un tipo de moviment ocular d'vergencia. En térmens fisiològics, s'observa una divergència dels ulls en direcció vertical durant un inclinament del cap, per senyalisació vestibular i en visualisar una image visual rotatòria.[7] Si ben el sistema visual per lo general no és bo a l'hora d'ajustar-se be a l'acceleració del moviment visual, tal divergència vertical ha demostrat ser més adaptable, sent causada possiblement per una activació induïda visualment dels núcleus vestibulars, que típicament transmeten informació des dels accelerómetros de l'oït intern.[8]
Disfunció de la vergencia
[editar | editar còdic]Hi ha vàries disfuncions de la vergencia:[9]
- Exoforia bàsica
- Insuficiència de convergència
- Micropsia de convergència
- Excés de divergència
- Esoforia bàsica
- Excés de convergència
- Insuficiència de divergència
- Disfunció de la vergencia fusional (vergencia fusional positiva i negativa reduïdes, en foria normal o casi normal)
- Heteroforia
Tant el control de la vergencia com la sobreconvergencia associada en l'acomodació adicional requerida per a superar un error refractivo hipermetrópico juguen un rol en l'aparició de la esotropia acomodativa. L'explicació clàssica de l'aparició de esotropía acomodativa és una compensació de la hipermetropía per mig d'una convergència acomodativa excessiva. Constituïx una activa àrea d'investigació entendre les raons per les que molts bebés en hipermetropía desenrollen esotropía acomodativa mentres que uns atres no, aixina com quin és l'influència exacta del sistema d'vergencia en tal context.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cassin (1990). Dictionary of Eye Terminology, Gainesville, Fl: Triad Publishing Company. ISBN 978-0-937404-68-3.
- ↑ 2,0 2,1 George K. Hung; Kenneth J. Ciuffreda, {{{nom2}}} (2002-01-31). Models of the Visual System, Springer Science & Business Mija, pp. 342. ISBN 978-0-306-46715-8.
- ↑ Ian P. Howard (giner de 1995). Binocular Vision and Stereopsis, Oxford University Press, pp. 399. ISBN 978-0-19-508476-4.
- ↑ Penelope S. Suter; Lisa H. Harvey, {{{nom2}}} (2011-02-02). Vision Rehabilitation: Multidisciplinary Care of the Patient Following Brain Injury, CRC Press, pp. 97. ISBN 978-1-4398-3656-9.
- ↑ Arch. Ophthalmol..41(5)
- 599–606.doi:10.1001/archopht.1949.00900040615008.
- ↑ «FOR PARENTS, STUDENTS, FARSIGHTED CHILDREN: What is Convergence Insufficiency Disorder? Eyestrain with reading or close work, blurred vision, blurry eyesight, exophoria, double vision, problems with near vision or seeing up close, headaches, exophoric». Convergenceinsufficiency.org. Consultat el 2012-03-05.
- ↑ (2019).Investigative Ophthalmology & Visual Science.60(4)doi:10.1167/iovs.19-26706.
- ↑ (2020).Investigative Ophthalmology & Visual Science.61(5)doi:10.1167/iovs.61.5.4.
- ↑ «Optometric Clinical Practice Guideline: Care of the Patient with Accommodative and Vergence Dysfunction» (en en). American Optometric Association. Archivat des d'el original, el 2020-04-12. Consultat el 2018-04-30.
- ↑ (2013).Investigative Ophthalmology & Visual Science.54(7)
- 4941–55.doi:10.1167/iovs.12-10670.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vergencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.