Verge de l'Esperança en àngels músics

La Verge de l'Esperança en àngels músics és una pintura al oli sobre taula que data dels primers anys del XVII, originària de la localitat de Serra (Valéncia). En l'exposició Els Ribalta i la pintura valenciana del seu temps de 1987 es va realisar l'identificació d'esta peça com a obra de Juan Sariñena. En l'actualitat, esta pintura es troba en el Museu de Belles arts de Valéncia.

Història

Erro al crear miniatura:

La voluntat antimanierista emanada dels postulats del Concilie de Trento (1545-1563) es va manifestar en Itàlia a través del denominat manierisme reformat, que s'esforçava en representa la realitat tangible en la major fidelitat possible, utilisant per als temes religiosos models molt realistes, una posada en escena propenca i un tractament de la llum lo més natural possible. El nou estil no estava massa interessat en la bellea de les formes sino en conseguir una figuració pròxima a la realitat quotidiana, postulant un art sobri, que s'alluntara del decorativisme que caracterisava als seguidors de Miguel Ángel, ple de figures en actituts un tant retòriques i desprovistas de sentiments.

Els inicis de la nova sensibilitat pictòrica en la península ibèrica es varen manifestar primer, com és natural, entre els artistes d'este temps que varen viajar a Itàlia, entre els quals cal destacar molt especialment la figura de Juan Sariñena (1545-1619), un pintor possiblement aragonés pero que es va establir en Valéncia cap a 1580, i que va viure en la ciutat fins al seu decés. La seua estància en Roma està perfectament documentada entre 1570 i 1575 i allí fixaria la seua atenció en aquelles sòbries composicions de sòlits volums en figures clares i rotundes, emergint d'obscurs escenaris a la llum de la nova sensibilitat contrareformista. En aplegar a Valéncia va deure meréixer tota consideració, ya que va rebre abundants encàrrecs de la Generalitat, del capítul catedralicio, del convent de Predicadores i sobretot del Patriarca Ribera, que li va protegir considerablement.

En este panorama pictòric de la Valéncia de l'últim terç del XVI, la figura de Juan Sariñena juga un paper decisiu en l'evolució de la pintura i l'orientació d'un nou gust. La seua obra va supondre la ruptura en la tradició de Juan de Juanes i va preparar aixina les bases del naturalisme del XVII. Ademés també va determinar una profunda renovació de la pintura valenciana front a l'estètica renaixentista juanesca, idealista i edulcorada del periodo anterior.

És important subrallar que Sariñena va contribuir a implantar de forma decidida el gènero del retrat. Els retrats d'este pintor destaquen sobretot pel verisme de les traces dels personages representats, realçats per un allumenament de claroscuros, que concentra l'atenció dels espectadors sobre les seues traces fisonómicos. Com a eixemple d'este tipo d'obres, podríem mencionar ací el Retrat de Sant Luís Beltrán, que es conserva en el Museu del Patriarca de Valéncia.

Descripció

En l'exposició Els Ribalta i la pintura valenciana del seu temps de 1987 es va identificar com a obra de Sariñena, desmentint l'atribució a Luis Dalmau que es mantenia sobre ella. Tant la seua identificació com la seua procedència cartujana varen aclarir definitivament la gran confusió generada al començament del XX entorn a esta taula, que es pensava que era la que va presidir el primitiu retaule dels Reis del Convent de Sant Dumenge de Valéncia.

L'obra posseïx unes dimensions de 94 x 101,7 centímetros. Segurament esta obra procedix d'un retaule de la Cartuja de Porta Coeli a on estaria flanquejada per atres taules del mateix museu en Sant Joan Batista (cat. nº20), Sant Bruno (cat. nº21), Sant Lorenzo (cat. nº22) i Sant Vicente Ferrer (cat. nº23), que formarien els seus carrers laterals, ademés d'un Sant Cristóbal (cat. nº25) i un Sant Francisco (cat. nº24) de menor tamany, que tal volta ocupara la predela. Dalt del tot presidiria l'àtic en Deu Pare (cat. nº19), de bust curt en escorzo frontal, que actuaria d'arremate.

Juan Sariñena va treballar en la cartuja de Porta Coeli en 1603 pintant un retaule per encàrrec de Juan Lorenzo Vilarrasa per a la seua capella en l'iglésia del monasteri cartujano. Sense poder assegurar que esta Verge de l'Esperança pertanyguera a eixe conjunt, la relació de Sariñena en este cenobio no pot ser ignorada posat que d'allí procedix el quadro.

Localisació i anàlisis estilístic

Procedent de la cartuja de Santa María de Porta Coeli, ingressa en el Museu de Belles arts de Valéncia confiscada per la Desamortisació. El museu la va registrar simplement com de “escola valenciana”, adscripció que també arrepleguen els catàlecs del XIX.

Esta tipologia recorda prou als models de Van Eyck que tant èxit varen tindre en mans de Jacomart i Reixach en la pintura valenciana del XV. En canvi, en els models dels àngels músics que apareixen en primer terme, a abdós costats de la Verge, s'ha volgut vore l'influència de Francisco Ribalta, que va residir en la ciutat de Valéncia des de 1599 i en qui Sariñena va mantindre alguna relació. Esta coincidència permet situar l'obra en la producció de Sariñena en els primers anys del XVII. Ací, a diferència de les obres més primerenques del pintor, la pinzellada es fa solta i desfeta, al modo veneciano, desvanint colors i contorns baix l'efecte de la resplandor dels nimbos del fondo.

Aproximació al significat

El tipo iconográfico de la Verge en estat de bona esperança és poc freqüent. La pintura representa a María en la pancha llaugerament abultada, a on apareix un sol com a símbol de la llum de l'esperança. Sariñena també la representa en llarcs cabells rossos sobre els muscles, una diadema en una joya sobre el seu front i un brodat de perles en el mant. Darrere té a un conjunt d'àngels cantores i dos músics en instruments barrocs, un llaüt i una viola de gamba, que li acompanyen en la seua llectura.