Venus Esquilina
La Venus Esquilina és una escultura en marbre d'una dòna nueta en sandalias i tocat realisada a una escala menor que la realitat.
Història
[editar | editar còdic]Va ser trobada en el tossal Esquilina, en els Jardins Lamianos (un dels jardins imperials, riques fonts arqueològiques d'escultures clàssiques)[1] en 1874, durant les intenses tasques de construcció posteriors al Risorgimento efectuades per a acondicionar a Roma com la capital d'Itàlia. Pronte va passar a la colecció dels Museus Capitolinos,[2] a on permaneix, i el seu lloc d'exposició és en l'edifici Centrale Montemartini.[3] Entre decembre de 2006 i febrer de 2007, va ser la peça central de l'exposició «Cleopatra i els Césares» en el Bucerius Kunst Forum d'Hamburc,[4] i, entre març i juny de 2007, va estar en el Museu del Louvre en l'exposició temporal sobre Praxíteles.
Estilísticamente la Venus Esquilina és un eixemple de l'escola neoática «eclèctica» de Praxíteles, combinant elements de vàries atres escoles: una idea praxiteliana de la forma femenina nueta; un rostre, tors musculado i menuts pits alts del estil sever de el V; i les cuixes apretades típiques de les escultures helenísticas. Els seus braços es trencarien quan l'estàtua va caure en acabant de que el parc imperial en el que s'erigia anara abandonat despuix de l'antiguetat. Els braços han segut «restaurats», metafòricament, en freqüència en pintures inspirades en esta escultura, i escultóricament, per l'escultor català Antoni Alsina a principis de el XX, durant la seua pensionado en Roma.
Tema
[editar | editar còdic]El tema de l'estàtua s'ha interpretat de diverses formes: com la deesa romana Venus (possiblement en la forma de Venus Anadiómena), com una banyista mortal nueta, una versió femenina del Diadumeno, o un encàrrec ptolemaico, o una còpia d'un (potser una còpia encarregada pel propi Claudio per als jardins imperials).[5]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ En els sigles XVI i XVII, Laocoonte i el Discóbol ya s'havia trobat allí.
- ↑ Número d'inventari MC1141.
- ↑ «Musei Capitolini: Centrale Montemartini» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2017. Consultat el 3 de novembre de 2008.
- ↑ «Bucerius Kunst Forum» (en anglés). Archivat des d'el original, el 18 de decembre de 2008. Consultat el 3 de novembre de 2008.
- ↑ Esta identificació es basa en el corfoll d'estil egipcíac de l'estàtua, descendint sobre un gerro, el áspid sobre este i el pèl rullat. De ser correcte, estes característiques la farien una estàtua del cult a Isis, o una image (potser erigida per Juliol César) de Cleopatra VII com Isis o Venus-Isis (estes dos deeses es fonien a sovint). Este punt de vista va ser respalat pel filòlec italià Licinio Glori en 1955. Una atra possibilitat és que siga una còpia de l'estàtua de Cleopatra erigida per César en el temple de Venus Genetrix, opinió respalada per Bernard Andreae.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Beard, Mary. Archaeology and Collecting in clapix-nineteenth century Rome, del catàlec de l'exposició de la Royal Academy «Ancient Art to Post-Impressionism - Masterpieces from the Ny Carlsberg Glyptotek, Copenhagen».
- 3(1/2)
- 1–13.
¿Cleopatra?
[editar | editar còdic]- (2006).(42)
- S. 182.
- Andreae, Bernard; Westheider, Ortrud (2006). Kleopatra und die Caesaren: eine Ausstellung dones Bucerius-Kunst-Forums Hamburg, 28. Oktober 2006 bis 4. Februar 2007, Munich: Hirmer. ISBN 9783777432458.
- [Artícul sense firmar](20)
- 42–3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Venus Esquilina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.