Neoaticismo
El Neoaticismo o estil neoático (de la regió històrica d'Atenes), és una fase de l'escultura antiga iniciada en el II i conclosa en el I en el Ática.
Els tallers escultòrics neoáticos varen ser desplaçats sobretot a Atenes i varen servir principalment a la gran demanda dels coleccionistes romans d'estàtues dels sigles V - IV a. C., i en ocasions del arcaic de el VI. El neoaticisme no produïa còpies (el mercat de les quals en l'época era ingent), sino obres originals segons les característiques de l'época clàssica, inspirant-se en les obres més antigues.
El neoaticisme, encara que només es coneguera principalment en la seua dimensió escultòrica, va interessar segurament també a la pintura i a l'arquitectura. Artistes neoáticos es varen establir directament en Roma, dominant la producció artística, com l'arquitecte Hermodoro de Salamina.
El terme va ser falcat per l'arqueòlec i historiador de l'art alemà Friedrich Hauser (1859-1917), en Die Neuattischen Reliefs (1889) (Stuttgart: Verlag von Konrad Wittwer, 1889). El corpus que Hauser va cridar "Neoático" consistia en bajorrelieves en gots ceràmics i plaques decoratives, que amprava un estil figuratiu i drapería, que va buscar per al seu cànon de models «clàssics» d'Atenes i del Ática de finals de el V i inicis de el IV a. C.
El neoaticisme pot considerar-se com la primera manifestació del neoclassicisme, que demostra el coneiximent del valor de l'art clàssic en el periodo tarde helenístico.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neoaticismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.