Anar al contingut

Vegetarianisme jaina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El vegetarianismo jaina és la dieta dels seguidors del jainisme. Es tracta de la dieta de motivació religiosa més estricta del subcontinent indi.

Com ocorre en l'hinduisme i el budisme, les objeccions dels jainas a menjar carn o peix es basen en el principi de la no violència, el ahimsa. Segons este principi, tot acte pel que una persona directa o indirectament recolze la mort o el dany es veu com a violència (himsa) i conseqüentment crea un karma amolador. L'objectiu del ahimsa és evitar l'acumulació d'eixe karma.[1]

L'intensitat en la que es du a la pràctica esta intenció varia àmpliament entre hindús, budistes i jainas. Estos últims, consideren que la no violència és el deure religiós més bàsic per a qualsevol persona, com es reflectix en la frase: ahimsa paramo dharma («no violència és el deure suprem») escrita freqüentment en temples jainas.[2][3][4] És ademés condició indispensable per a lliberar-se del cicle de la reencarnació[5] que és el fi últim de totes les accions jainas.

Si be compartixen este objectiu en budistes i hindús, el seu particular conte en portar a terme la no violència en les activitats diàries i especialment en el menjar es convertix en una senya d'identitat per al jainisme.[6][7][8][9]

Un efecte secundari d'esta disciplina estricta és l'eixercici del ascetisme, que en el jainisme es fomenta tant per a llaics com per a monges i monges.[10]

Pràctica

  • Per als jainas, el lacto vegetarianisme (en Índia conegut com vegetarianisme) és obligatori. Qualsevol menjar que continga partícules, per chicotetes que siguen, de cossos d'animals morts o ous és totalment inacceptable.[11] Algunes autoritats i activistes jainas recolzen el veganisme puix la producció de productes làcteus implica una important violència (himsa) sobre les vaques.
  • Els jainas duen este plantejament al punt d'evitar ferir insectes o atres animals chicotets[12] puix creuen que el dany causat per descuit és tan reprobable com el dany causa deliberadament.[13] Per això prenen molts contes a el hora d'assegurar-se de que cap chicotet animal o insecte haja sofrit danys en la preparació dels seus menjars o en l'acte de menjar i beure.[14]
  • Els jainas havien tingut prohibit tradicionalment beure aigua sense filtrar. En un atre temps, quan s'ampraven baolis com a font d'aigua, la tela amprada com a filtre solia ser donada el regrés i sobre ella s'abocava una miqueta d'aigua filtrada, per a que els organismes que s'hagueren quedat en ella tornaren a l'aigua. Esta pràctica es coneix com yivani (de yivá: ‘vida’) o bilch-javani. Hui en dia els jainas poden seguir realisant este ritual en aigua de l'aixeta i uns pocs porten a terme este procés inclús en aigua mineral embotellada.
  • Els jainas fan considerables esforços per a no ferir plantes en la vida diària. Admeten que les plantes deuen ser destruïdes per la necessitat alimentària, pero solament accepten esta violència en la mida en que siga necessària per a la supervivència del home. Existixen instruccions concretes per a previndre una violència innecessària cap a les plantes.[15] Els jainas no mengen verdures de raïl (com a carlotes) ni tubèrculs com a creïlles o cebes. Consideren que en extraure la planta es maten chicotetes formes de vida, i veuen el bulbo com un ser viu, ya que podria tornar a germinar.[16] Ademés, el consum de les raïls implica desarraïlar la planta i la seua mort completa. En canvi, el consum de la majoria dels vegetals terrestres poden consumir-se sense matar la planta, que seguirà viva, i que de tots modos algun dia es marchitará.
  • La mel està prohibida, ya que recolectar-la du aparellada violència cap a les abelles.[17]
  • Estan prohibits els aliments que han començat a podrir-se.
  • Tradicionalment, cuinar o menjar de nit estava desaconsellat, puix els insectes són atrets per les llànties o pel fòc. Els jainas estrictes fan el vot (anastamita o anthau) de no menjar despuix de la posada de sol.
  • Els jainas estrictes no consumixen menjar que ha passat la nit cuinada, ya que posseïx una major concentració de microorganismes en comparació al menjar que es consumix despuix de ser preparada. En esta mateixa llínea, no consumixen yogurt, dhokla o idli, a no ser que hagen segut preparats fresca eixe mateix dia.
  • Els jainas no consumixen menjars ni begudes fermentades, incloent les alcohòliques, per a evitar matar a tots els microorganismes associats a la fermentació.
  • En periodos específics del calendari jaina s'abstenen de consumir verdures de color vert.

Història

Quan Majavirá va organisar el moviment jaina en el VI o V,[18] el ahimsa ya era una regla establida i observada estrictament.[19] Parshva, un líder jaina (Tirthankar) considerat per historiadors occidentals com a figura històrica[20] havia fundat una comunitat a la que pertanyien els pares de Majavirá.[21] Els seus seguidors prometien seguir el ahimsa.[22] Açò va ser adoptat per Majavirá en el seu còdic de conducta. En els temps de Majavirá i en els sigles següents, els jainas varen criticar als budistes per la seua incoherència a l'hora de portar a terme el ahimsa. Particularment varen protestar contra els vedistas (seguidors de la religió védica, precursora del hinduisme més pacifiste) per la costum de realisar sacrificis animals en el subsegüent consum de carn i per les caceres.[23]

Referències

  1. ↑ James Laidlaw: Riches and renunciation. Religion, economy, and society among the jains (págs. 26-30 i 191-195). Oxford, 1995.
  2. ↑ Paul Dundas: The jains (pág. 160). Londres, segona edició, 2002.
  3. ↑ Kristi L. Wiley: «Ahimsa and compassion in jainism», en Peter Flügel (ed.): Studies in jaina history and culture. Londres, 2006, pág. 438.
  4. ↑ James Laidlaw: Riches and renunciation. Religion, economy, and society among the jains (págs. 153-154). Oxford, 1995.
  5. ↑ Jema Chandra: Yogashastra 2.31.
  6. ↑ Laidlaw, págs. 154-160.
  7. ↑ K. B. Jindal: An epitome of jainism. Nova Delhi, 1988, págs. 74-90.
  8. ↑ Unte Tähtinen: Ahimsa: senar-violence in indian tradition. Londres, 1976, pág. 110.
  9. ↑ Dundas, págs. 176-177.
  10. ↑ Dundas, págs. 187-192, 199-200; Laidlaw, págs. 153-159.
  11. ↑ Laidlaw, págs. 166-169; Tähtinen, pág. 37.
  12. ↑ Jindal, pág. 89; Laidlaw, págs. 54, 154-155, 180.
  13. ↑ Sutra-kritanga-sutram 1.8.3; Uttara-adhiaiana-sutra 10; Tatua-artha-sutra 7.8; Dundas, págs. 161-162; Granoff, págs. 32-35.
  14. ↑ Vilas Adinath SANGAVE: Jaina community, a social survey (págs. 260-261). Bombay, segona edició, 1980; Tähtinen, pág. 109.
  15. ↑ R. M. Lodha: «Conservation of vegetation and jain philosophy», en: Medieval jainism: culture and environment. Nova Delhi, 1990, págs. 137-141; Tähtinen, pág. 105; Dundas, pág. 106.
  16. ↑ Laidlaw, págs. 156-157, 167-170; Sangave, pág. 260.
  17. ↑ Jema Chandra: Yoga-shastra 3.37; Laidlaw, págs. 166-167; Tähtinen, pág. 109.
  18. ↑ La data tradicional de la mort de Majavirá és el 527 a. C.
  19. ↑ Goyal, S.R.: A History of Indian Buddhism, Meerut 1987, págs. 83-85; Asim Kumar Chatterjee: A comprehensive history of jainism, vol. 1, Calcutta 1978, pág. 14
  20. ↑ Dundas, pág. 30 suggests the 8th or 7th century; the traditional chronology plaus him in the clapix 9th or early 8th century, Chatterjee, pág. 15.
  21. ↑ Acharanga Sutra 2.15; Chatterjee, págs. 20-21.
  22. ↑ Sthananga Sutra 266; Tähtinen, pág. 132; Goyal, págs. 83-84, 103.
  23. ↑ Dundas, págs. 160, 234, 241; Wiley, pág. 448; Granoff, Phyllis: «The violence of senar-violence: a study of some jain responses to senar-jain religious practices», en: Journal of the International Association of Buddhist Studies, 15, págs. 1-43, 1992; Tähtinen, págs. 8-9.