Anar al contingut

Vegetarianisme d'Adolf Hitler

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Adolf Hitler sopant.

El vegetarianismo d'Adolf Hitler es referix a la dieta vegetariana d'Adolf Hitler que va adoptar durant la Segona Guerra Mundial. Es creu que esta es va basar en les teories històriques antisemites de Richard Wagner[1] que conectava el futur d'Alemània en el vegetarianisme.[2][3] No obstant, existix discrepància entre opinions d'els qui estan d'acort en que Adolf Hitler practicava alguna forma de vegetarianisme, a partir de les fonts de l'época[4] i uns atres que creuen que açò no va ser cert, per situacions com que supostament els seus cuiners i meges personals li brindaven aliments i suplements d'orige animal, sense el seu coneiximent.[5][6]


Està àmpliament documentat que, cap al final de la seua vida, Hitler s'autodenominava com a vegetarià i agradava d'incomodar a atres comensals que degustaven plats d'orige animal, senyalant-los que estaven menjant «cadàvers».[7] D'igual forma, en la seua autobiografia «La meua lluita», Hitler va resaltar obertament el seu amor pels animals i solidaritat en els mateixos, com a traces pròpies de la seua superioritat moral.[8]

Opinions a favor

[editar | editar còdic]

Hitler creïa que una dieta vegetariana podia tant aliviar els seus problemes de salut com regenerar espiritualment a la raça humana.[3] A pesar d'estes creències, moltes persones apunten que Hitler menjava ocasionalment carn durant la década de 1930. Aixina mateix, Hitler no va ser un vegetarià estricte a pesar de la seua preferència pels menjars vegetarians. Algunes de les referències modernes al vegetarianisme de Hitler es troben en la comèdia.[9][10]

¿Saps que el teu Führer és un vegetarià, i que ell no menja carn per la seua actitut general respecte a la vida i el seu amor pel món animal? ¿Saps que el teu Führer és un amic dels animals eixemplar, i inclús com a canceller, no es va separar dels animals que va mantindre durant anys?... El Führer és un ardent oponent de qualsevol tortura en els animals, en particular la vivisecció i ha declarat que acabarà en eixes condicions... complint aixina el seu paper com el salvador dels animals, dels continus i innombrables tormentos i el dolor.
Neugeist/Die Weisse Fahne (Revista alemana del moviment Nou Pensament)[11]

Conforme a les transcripcions estenográficas traduïdes per Hugh Trevor-Roper de conversacions entre Hitler i el seu círcul íntim que es varen realisar entre juliol de 1941 i 1944, Hitler es referia a sí mateixa com a vegetarià (de tots modos, el historiador britànic Allan Bullock argumenta que Hitler no va poder permetre l'us d'una gravadora i les transcripcions escrites varen ser editades per Bormann).

D'acort en eixes transcripcions datades l'11 de novembre de 1941, Hitler va dir, "Un pot llamentar viure en una época en que és impossible formar-se una idea de la forma que el món assumirà en el futur. Pero hi ha una cosa que puc predir als menjadors de carn: el món del futur serà vegetarià." El 12 de giner de 1942, va dir: "L'única cosa que seré incapaç de compartir en els xeics és el corder. Soc vegetarià, i em deuen excusar de la seua carn."

En conversacions privades, Hitler a sovint recitava els beneficis de menjar vegetals crus, fruta i grans, particularment per a chiquets i soldats. En un intent d'estropejar-los el menjar als seus invitats i provocar que s'alluntaren de la carn, narrava gràficament històries de les visites que va fer a un matador en Ucrània.


L'escritor sobre alimentació Bee Wilson senyala:

"Li va divertir estropejar les ganes carnívors dels seus invitats... Quan varen baixar les seues forquetes en disgust, ell va poder arengarles per la seua hipocresia. 'Açò mostra lo covart que és la gent', va dir. 'No poden afrontar fer certes coses horribles per sí mateixos, pero gogen dels seus beneficis sense una punzada de consciència."
Bee Wilson

En novembre de 1938, un artícul de la revista anglesa Homes & Gardens descrivia la casa en la montanya de Hitler, El Berghof. Ignatius Phayrethe va escriure, "Una llarga vida vegetariana en la taula, les seccions de la cuina de Hitler són totes variades i estan plenes de productes. Inclús en la dieta sense carn de Hitler, és una espècie de gourmet; com Sir John Simon i Anthony Eden varen comprovar sorpresos quan varen menjar en ell en el Palau Presidencial en Berlín.

El seu chef de Baviera, Herr Kannenberg, idea una atarassana imponent de plats vegetarians, saborosos i rics, satisfent a l'ull aixina com al paladar, i tot conforme als estàndarts dietètics que Hitler exigix".

En una entrada de diari datada en el 26 d'abril de 1942, Joseph Goebbels va descriure a Hitler com un vegetarià convençut, escrivint:

"Un capítul ampliat de la nostra charrada va ser dedicat pel Führer a la qüestió vegetariana. Ell creu més que mai que menjar carn és perjudicial per a l'humanitat. Per supost, ell sap que durant la guerra no es pot alterar per complet el nostre sistema alimentari. Despuix de la guerra, no obstant, té l'intenció d'abordar este problema també. Tal volta té raó. Sense dubte els arguments que aduïx en favor del seu punt de vista són molt convincents."
Joseph Goebbels

Martin Bormann, qui com a cap de la Cancelleria del Partit (i secretari privat de Hitler) és considerat per la majoria dels historiadors com el segon oficial nazi més poderós en Alemània, va construir un gran hivernàcul para Hitler en Berchtesgaden, a fi de mantindre-li proveït de frutes i hortalices fresques durant la guerra. Fotografies personals dels fills de Bormann mostren que el hivernàcul va sobreviure, i per a 2005, les seues bases es troben entre les úniques ruïnes associades en el liderage nazi encara visibles en la zona.

Finalment, en la seua vida personal, Hitler va mostrar tendències anticarne. Hitler va desaprovar els cosmètics ya que contenien productes d'orige animal. Freqüentment es burlava del seu amant Eva Braun sobre el seu hàbit d'usar maquillage. En la seua reminiscència de la postguerra The Enigma of Hitler, el general de la SS Belga i amic de Hitler, Léon Degrelle va escriure: "No pot soportar menjar carn, perque això significa la mort d'una criatura viva. Ell rebujava per igual sacrificar un conill com una trucha per al seu menjar. Admetia només ous en la seua taula, perque per a la posada d'ous la gallina no ha sofrit més que matada."

Qüestionant el vegetarianisme de Hitler

[editar | editar còdic]

Encara que Hitler ingerira productes animals, tals com a formage, manteca i llet, tractava de no menjar carn per a no alterar la seua "nerviós estòmec". Sofria d'indigestió i espasmos periòdics des de que era adolescent,[12] aixina com d'excessives ventosidades i suors incontrolables.[13] La primera senya que es coneix dels seus intents per controlar els seus problemes gàstrics a través de la dieta apareix en una carta que va escriure en 1911 quan estava en Viena: "Estic content de poder-te anunciar que ya em sent completament ben [...]. No va ser sino una llaugera indisposició i estic intentant curar-l'en una dieta de frutes i verdures"[14] Va observar que, quan reduïa l'ingesta de carn, no suava tant i no tacava tant la seua roba interior. També estava convençut de que en menjar verdures les seues flatulència no oloraven tan mal, alguna cosa que li resultava sumament embarazoso i que li angustiava.[15]


Tenia pànic a que li apareguera un càncer (la seua mare havia mort aixina) i creïa que la dieta omnívora i la contaminació eren les causants d'eixa malaltia.[16]

També està la qüestió de si les polítiques d'estat de Hitler recolzaven o no el vegetarianisme. És mantingut per la British Vegetarian Society que Hitler va perseguir i va tancar organisacions i associacions vegetarianes alemanes com "Vegetarier-Bund Deutschlands” (tancada pels propis membres de l'associació, despuix de decidir després d'una votació no unir-se a el "Moviment Reformiste Nazi" en 1936). No obstant, açò es deu a la prohibició general dels nazis de qualsevol societat independent i no a qualsevol hostilitat cap al vegetarianisme, que Hitler dia recolzar personalment. "Vegetarier-Bund Deutschlands" només va començar les seues activitats llegals despuix que els nazis pergueren la Segona Guerra Mundial en 1945.[17]

En una carta titulada "Don't Put Hitler Among the Vegetarians",[6] Richard H. Schwartz, autor de Judaism and Vegetarianism, va apuntar a que Hitler adoptava en ocasions una dieta vegetariana per a aliviar la seua excessiva sudoració i flatulència, pero la seua dieta principal estava centrada en la carn. També va mencionar que segons coneguts biógrafs de Hitler, com Robert Payne o Albert Speer, a Hitler li encantaven les salchichas, el cuixot, el fege, i la carn de caça. Ademés va argumentar que ademés de prohibir organisacions vegetarianes en Alemània i els països ocupats, tampoc va instar a la gent alemana a seguir una dieta sense carn com a modo d'afrontar l'escassea d'aliments durant la Segona Guerra Mundial.

D'acort en el citat Robert Payne, el vegetarianisme de Hitler va ser una invenció feta pel ministre de propaganda Joseph Goebbels per a dotar al Führer d'un aire de revolucionari ascético:

"L'ascetisme de Hitler va jugar un important paper en l'image que proyectava sobre Alemània. D'acort en la llegenda àmpliament creguda, ell mai fumava ni bevia, aixina com tampoc menjava carn o tenia res a vore en dònes. Només lo primer va ser cert."
Robert Payne[5]

Dione Lucas, en la seua obra "L'Escola de Cuina gourmet Cookbook" (1964), que va ser chef d'un hotel d'Hamburc abans de la Segona Guerra Mundial, afirma haver vist Hitler menjar carn a sovint:[18]

"Hitler no va ser de cap modo un vegetarià ètic," assegura Berry. Ell creu que és important contrarrestar les asseveracions d'experts sobre que el cap nazi s'abstinguera de la carn "perque els no vegetarians tendixen a usar l'assunt nazi per a desacreditar el vegetarianisme en general."
Deborah Rudacille[19]

L'autor Rynn Berry,[20] vegetarià i defensor dels drets dels animals, manté que encara que Hitler va reduir la cantitat de carn en la seua dieta, mai va parar de menjar carn completament durant una cantitat de temps significativa. Berry argumenta que molts historiadors usen el terme 'vegetarià' incorrectament per a descriure a algú que simplement reduïx el seu consum de carn.[4][21]

"No desige estropejar la seua gana per la carn de coloma reblix, pero pot ser que estiga interessat en saber que era un gran favorit del Sr. Hitler, que va sopar en el hotel a sovint."
Dione Lucas


Traudl Junge, que es va convertir en secretària de Hitler en 1941, va declarar que ell "sempre evitava la carn" pero el seu cuiner austríac Kruemel a voltes va afegir una miqueta de caldo o grassa animal als seus menjars. "El Fuhrer es va donar conte la majoria de voltes de l'intent d'engany, s'enfadava molt i després tenia dolor de ventre," va dir Jungle. "Al final només li varen permetre a Kruemel cuinar-li sopa clara i puré de creïlles."

En 1943, Marlene von Exner es va convertir en la dietista de Hitler i segons s'informa va afegir mèdula òssea a les seues sopes sense el seu coneiximent perque "despreciava" la seua dieta vegetariana. Des de 1937 fins a casi la mort de Hitler per suïcidi en 1945, Theodor Morell, el seu mege personal, li va donar "suplements medicinals" que contenien components animals.[21][22] Morell suministrava a Hitler diàriament injeccions de tònics preparats comercialment que contenien productes d'orige animal, com Gyconorm, un compost inyectable que conté vitamines B1, B2 i C, múscul cardíac, glándula adrenal, fege i pàncrees.

Atres preparats injectats contenien placenta, testosterona vacuna i extractes que contenien vesícules seminals i próstata per a combatre la depressió. En eixa época, es creïa popularment que els extractes de glándulas animals eren "elixirs de joventut".[23]

En el document 2 "Les dònes de Hitler. Dònes al voltant de Hitler" del llibre "Interrogatoris. El III Reich en el banquet" pot llegir-se lo següent:[24]

"Este havia prescrit l'any anterior la dieta vegetariana de Hitler els components de la qual solia enviar a la Berghof des de la seua clínica. La senyoreta Martiali anava a voltes a la cuina a preparar els menjars. Hitler tenia creixents problemes intestinals i com l'ajudant dietètica (una mig judeua) que li havia enviat el Mariscal Antonescu(34) estava absent, l'elecció va recaure en la senyoreta Martiali." (...) "La casa que tenia Hitler en Munich, en la Prinzregentenstrasse, estava al recapte d'un matrimoni apellidar Winter. El marit s'encarregava de tots els detalls de la vivenda, de les reparacions, etcétera, pero el treball principal ho feya la senyora Winter, que tenia el càrrec d'ama de claus. Feya molt que coneixia a Hitler. Era de procedència humil. Mantenia la casa, de cinc habitacions, en orde, i cuidava de Hitler –en lo que no era competència dels criats de sexe masculí– quan estava en la ciutat. Li preparava menjars senzills, consistents sobretot en ous, verdures i ensalades."
Interrogatoris. El III Reich en el banquet, "Les dònes de Hitler. Dònes al voltant de Hitler", document 2

Léon Degrelle, general de les SS i amic de Hitler, va escriure: "No soportava menjar carn, perque significava la mort d'una criatura viva. Només tolerava els ous, perque la posada de l'ou significava que la gallina havia segut conservada en lloc de sacrificada".

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Proctor 1999, p. 136. "Several of [Hitler's] biographers point to the influence of nationalist antisemitic composer, Richard Wagner." See also: Moore, Gregory. (2002). Nietzsche, Biology and Metaphor. Cambridge University Press. ISBN 0-521-81230-5. pp. 155-157: "Wagner, the leading apostle of Aryan Christianity, whose attempt to fuse vulgar anti-Semitism with the 'noble' - and therefore 'Aryan' - Christan 'morality of pity'...This insidious form of anti-Semitism...seized upon by Wagner, sought to purge the Christian religió of 'foreign' Jewish elements, holding that the essence of Christianity, baix close in spirit to Eastern religions, must be of Aryan provenance. Wagner suggested...that 'it is more than doubtful if Jesus himself was of Jewish extraction'...These basic themes llaure reprised in a séries of essays written by Wagner in the clapix 1870s...The 'degeneration of the human race' - which Wagner also refers to in more conventional terms as 'man's historic fall' - was initially triggered, he believes, by the 'departure from its natural food'. An antediluvial, irenic and above all vegetarian people were driven by the famine which followed catastrophic climatic and geological upheavals to renounce their natural diet and consumix flesh...the second source of corruption which Wagner cites: the interbreeding of the Aryan with the Jew, a centuries-long 'tainting [degenerierende Vermischung] of the hero-blood of noblest races with that of former cannibals now trained to be business-agens of Society'. As the quintessence of Jewishness, this carnivorous, bloodthirsty 'predator' - and here Wagner is ressurecting the ancient anti-Semitic legend of the blood libel - is the ultimate source of the vitiation of our blood', the pollution of the onze proud German-Aryan race....According to Wagner, spiritual renewal, which ca be attained through vegetarianism...brings with it the regeneration of the race."
  2. ↑ Arluke & Sanders 1996, pp. 144, 150. "In an essay, entitled "Heldentum und Christenheit" (Heroism and Christianity), Wagner articulated an anti-Semitic theory of history, which linked vegetarianism to Germany's future. It drew on the racial theories of Joseph Arthur Gobineau, the philosophy of Arthur Schopenhauer, and Wagner's own idiosyncratic brand of Catholicism. Wagner believed that, in abandoning their original vegetarian diet, people had become corrupted by the blood of slaughtered animals. This degeneration was then spread by the mixing of races. Interbreeding eventually spread through the entire Roman Empire, until only the "noble" Germanic race remained pure. After their conquest of Rome, the Germans, however, finally succumbed by mating with the subject peoples. "Regeneration" could be achieved, even by highly corrupted races such as the Jews, through a return to natural foods, provided this was accompanied by partaking of the Eucharist."
  3. ↑ 3,0 3,1 Rudacille 2001, p. 88: "These authors, together with Robert Procter and other scholars, agree that Hitler and many of his aides were vegetarians who believed that abstaining from meat would not only enhance human health but also spiritually regenerate the human race. Procter, Arluke, Sanders, and others have attributed Nazi dietary habits to the influence of Richard Wagner, the nineteenth-century German composer, who believed that civilization could be regenerated through vegetarianism."
  4. ↑ 4,0 4,1 Rudacille 2001, p. 88.
  5. ↑ 5,0 5,1 The life and death of Adolph Hitler. Payne, R. (1973) Cape. ISBN 0-224-00927-3
  6. ↑ 6,0 6,1 Don't Put Hitler Among the Vegetarians - New York Claves 21 de setembre de 1991
  7. ↑ «Was Hitler a Vegetarian? The Nazi Animal Protection Movement | Psychology Today» (en en-us). www.psychologytoday.com. Consultat el 2024-02-10.
  8. ↑ Hitler, Adolf (2016-06-30). La meua Lluita (Mein Kampf) (Spanish Edition) (en és), CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 978-1-5349-7084-7.
  9. ↑ Harry Hill's TV Burp - Naughtiest Vegetarians - Heather Mills vs Hitler - YouTube
  10. ↑ Bill Bailey - Blood Sport and Vegetarians - YouTube
  11. ↑ Arluke & Sanders 1996, p. 148. Quoted from Wuttke-Groneberg, W. (1980). Medizin im Nationalsozialismus. Tübingen: Schwabische Verlaggesellschaft.
  12. ↑ Redlich, Hitler, 66, 77
  13. ↑ Kressel, Mass Hate, 133
  14. ↑ Colin Spencer, The Heretic's Feast: A History of Vegetarianism (Londres, Fourth State, 1990), 306
  15. ↑ Waite, Psychopathic God, 27.
  16. ↑ Kapleau, El respecte a la vida, 103
  17. ↑ See also:
  18. ↑ The Gourmet Cooking School Cookbook. Dione Lucas en Darlene Geis. Bernard Geis Associates, 1964. Nova York p. 89.
  19. ↑ Rudacille 2001, p. 89.
  20. ↑ Autor de The New Vegetarians (1993) ISBN 0-9626169-0-7, Famous Vegetarians and Their Favorite Recipes (2002) ISBN 0-9626169-1-5, Food for the Gods: Vegetarianism and the World's Religions (1998) ISBN 0-9626169-2-3 , i el monogràfic, Why Hitler Was Not a Vegetarian (2004) ISBN 0-9626169-6-6; coautor de The Vegan Guide To New York City (2004) ISBN 0-9626169-8-2; cofundador de la Big Apple Vegetarian Society; assessor històric de la North American Vegetarian Society; comissionat a escriure una entrada sobre el història del vegetarianisme en Amèrica per a The Oxford Encyclopedia of Food and Drink in America (2004) ISBN 0-19-515437-1
  21. ↑ 21,0 21,1 Berry 2004
  22. ↑ Wilson 1988: "His diet thereafter was free of flesh, but bolstered with a medley of quack supplements, administered with zeal by Theodor Morell."
  23. ↑ Doyle 2005, pp. 75-82
  24. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2012. Consultat el 29 de decembre de 2011.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vegetarianisme_d%27Adolf_Hitler&oldid=967780»