Vector d'excentricitat
En mecànica celest, el vector d'excentricitat d'una òrbita de Kepler es definix per mig d'una direcció que apunta del apoápside al periápside i en una magnitut adimensional igual a l'excentricitat orbital de l'òrbita. Per a les òrbites de Kepler, el vector d'excentricitat és una constant del seu moviment. El seu us principal és l'anàlisis d'òrbites casi circulares, ya que les forces perturbadoras (no Keplerianas) en una òrbita real faran que el vector d'excentricitat osculante canvie contínuament. Per als paràmetros d'excentricitat i del argument del periastro, l'excentricitat zero (òrbita circular) correspon a una singularitat. La magnitut del vector d'excentricitat representa l'excentricitat de l'òrbita. Tinga's en conte que els vectores de velocitat i de posició deuen ser relatius al marc inercial del cos central.
Càlcul
[editar | editar còdic]El vector d'excentricitat és:[1]
lo que se seguix immediatament de l'identitat del vector:
a on:
- és la velocitat
- és el moment angular relatiu específic (igual a )
- és la posició
- és el paràmetro gravitacional estàndart
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cordani, Bruno (2003). The Kepler Problem, Birkhaeuser, p. 22. ISBN 3-7643-6902-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vector de excentricidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.