Vastu shastra
El vastu shastra és una antiga doctrina hinduista que tracta sobre l'influència de les lleis de la naturalea en les construccions humanes.
- vāstu, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteració del sánscrito).
- वास्तु, en escritura devanagari del sánscrito.
- Pronunciació: /vástu/.[1]
- Etimologia: podria provindre de vasá (habitant, que residix en una casa).[1]
- vāstu: lloc, edifici, vivenda i shastra (ciència, doctrina, teoria).
Està basat en una série de tractats que reunixen els distints preceptes que deuen respectar-se a l'hora de dissenyar un edifici per a qualsevol us; ya siga una vivenda o un temple.
D'acort en els Vedas, el vastu shastra considera que l'univers està compost per cinc elements: terra, aigua, fòc, aire i éter, i que el disseny d'un edifici deu conseguir una relació equilibrada entre ells. Els dissenys proposts per esta doctrina es basen en una planta quadrada que es subdivide en varis quadrats menors, dedicats a distintes funcions segons la seua orientació. Encara que existixen vàries formes de dividir el quadrat, la més popular és la divisió de 3x3, que a la seua volta subdivide cada u dels nou quadrats resultants en una atra reixeta de 3x3, per a sumar un total de 81 quadrats. En independència del número de subdivisions, les vivendes s'organisen de forma concèntrica entorn a un pati central.
Encara que tradicionalment l'us d'esta doctrina s'ha circumscrit a l'àmbit de l'arquitectura índia (essencialment per al disseny de temples i palaus), el vastu shastra cobrix també atres disciplines artístiques com l'urbanisme, la dansa, la poesia o l'escultura.
En l'Índia contemporànea, afirma Chakrabarti, consultors que inclouen a "curanderos, sacerdots i astròlecs" alimentats per la codícia estan comercialisant pseudociència i superstició en nom dels Vastu-sastreses. Tenen poc coneiximent de lo que els texts històrics del Vastu-sastresa ensenyen realment, i ho emmarquen en térmens d'una "tradició religiosa", en lloc de basar-ho en qualsevol "teoria arquitectònica" en ella.[2]
Característiques
El vastu shastra es considera una disciplina integral, que comprén no solament la distribució de les estàncies (la traça més coneguda), sino també la construcció, els materials, la forma i disposició dels elements, les circulacions o la pròpia ornamentació. Dins de la pràctica del vastu shastra s'inclou també la celebració de diferents ritos i cerimònies entre el constructor i el client, com a part del procés de construcció de l'edifici.[3]
Els llibres sobre «vastu shastra» (tractats sobre arquitectura)
Es diu Vastu shastra (del sánscrito vāstu —lloc, edifici, vivenda— i śāstra —ciència, doctrina, ensenyança—) a varis texts que tracten sobre arquitectura hindú.
- Manasara silpa shastra
- Mayamata
- Visvakarma-vastu-shastra
- Samarangana-sutra-dhara
- Aparayita-priccha
- Silpa-ratna
Cada u d'ells està dedicat o inspirat en una deïtat del panteón hinduista, i procedixen d'époques i llocs distints. Existixen no obstant varis tractats més, com el Agní-purana o el Ralla-vállabha,[3] que són acceptats o no segons les distintes escoles de pensament.
Els cinc elements
Segons el vastu shastra, el món està compost per cinc elements, cada u d'ells en unes característiques que permeten associar-los a diversos aspectes de l'activitat humana.
- terra (bhumi): el planeta Terra és un gran imant en els pols nort i sur com a centres d'atracció. Els adeptes al vastu shastra consideren que la força de la gravetat i el camp magnètic eixercixen un considerable efecte sobre qualsevol element sobre la terra, ya siga viu o inanimado.
- aigua (yala): forma part de qualsevol ser viu.
- aire (vaiú): com a element que soporta la vida, es considera una poderosa font de vitalitat. El benestar de les persones depén en gran mida de la humitat, temperatura i composició de l'aire, aixina com d'un adequat fluix del mateix.
- fòc (agní): representa la llum i la calor, i es relaciona en el dia i la nit, les estacions, l'energia, l'entusiasme, la passió i el vigor.
- espai (akasha): l'espai alberga als atres quatre elements. Es considera el principal conductor de totes les energies presents en la naturalea, incloent tant les físiques (sò, llum) com les socials (emocionals) o les intelectuals (intuïció).
Estos cinc elements es troben en permanent relació. La disciplina del vastu sastresa s'encarrega de que el disseny dels espais habitats conseguixca harmonisar esta relació, potenciant les qualitats beneficioses de cada u d'ells.
Vastu Purusha Mandala
Existixen varis "mandalas" o diagrames que servixen de base per al disseny de l'edifici. Estos diagrames s'identifiquen en una representació del cosmos,[3] i incorporen conceptes sobrenaturals com les forces còsmiques, energies i deïtats. El número de subdivisions del diagrama varia segons els usos prevists per a l'edifici, la regió climàtica o també segons les escoles, pero sempre respectant una série de principis bàsics. La major diferència entre els diferents diagrames, ademés del número de subdivisions, és l'ubicació de la "cap" divina en el noreste o en l'est, o l'opció de subdividir els espais en retícula o de forma concèntrica.[3]
Dels distints mandalas existents, el més popular és el Vastu Purusha, que ubica la "cap" en el noroest i dividix el quadrat inicial en dos trames successives de 3 × 3 elements.
Dels nou quadrats principals, el quadrat central rep el nom de Brahmasthanam i deu estar descobert, ben allumenat i carir de pilars o elements que entorpixquen el fluix d'aire i energies. Segons el concepte hinduista, és el lloc per a on respira l'edifici i el centre energètic de la vivenda. No està dissenyat per a estar habitat, reservant-se únicament per a la realisació de cerimònies puntuals, tals com a bodes o ofrenes als deus.
Els huit quadrats restants es subdividen en una retícula de 3x3, quedant el renc de quadrats perimetral dedicada a circulació.
Els quadrats restants es dedicaran a distintes activitats segons la seua orientació. Els ubicats en els cantons (de tamany 2x2 en la retícula) estan associats a deïtats específiques i tenen usos assignats, mentres que els espais intermijos, ocupant 2x5 quadrats en la retícula, poden tindre distints usos. El cantó noreste (Isanya) estajarà el lloc d'oració. El cantó surest (Agni) es reservarà per a la cuina. La suroest (Niruthi) contindrà el dormitori principal, i la noroest (Vayu) l'almagasén. Com a norma general, es consideren adequats els dormitoris en el sur, les netea en l'est i el menjador en l'oest.
Una atra característica de les edificacions vastu shastra és la necessitat d'inclinar les teulades, sent el cantó noreste la més baixa, i la suroest la més elevada.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Vore l'accepció vā́stu baix l'entrada vāstava, que es troba en la mitat de la tercera columna de la pág. 948 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Vibhuti Chakrabarti (2013). Indian Architectural Theory and Practice: Contemporary Uses of Vastu Vidya, Routledge, pp. 32, 181–184. ISBN 978-1-136-77882-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Indian architectural theory: contemporary uses of Vastu Vidya» (en anglés). Consultat el 13 de novembre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vastu shastra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.