Anar al contingut

Vasa vasorum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vasa vasorum

Vasa vasorum (del llatí vasa: gots, i vasorum: dels gots, és dir gots dels gots) és una ret de chicotets gots sanguíneus que constituïxen les parets d'atres gots sanguíneus de major diàmetro, com les artèries elàstiques (aorta) i les venes grans (venes caves).

Estructura

Per mig d'estudis de tomografía microcomputada tridimensional (3D Micro-CT) en artèries porcines i humanes de diferents capes vasculars s'han determinat tres tipos de vasa vasorum:

  • Vasa vasorum internae, que sorgixen directament del lumen principal de l'artèria. Després es ramifican dins de la paret del got.
  • Vasa vasorum externae, originats en branques de l'artèria principal i després es reintroducen en les parets de gots d'esta artèria.
  • Vasa vasorae venarum, que emergixen en l'interior de la paret del got de l'artèria pero després drenan en el lumen principal o en branques de venes concurrents.[1] Segons siga el tipo de vasa vasorum, penetra la paret del got a partir de l'estrat interior (vasa vasorum internae) o de la capa adventicia (vasa vasorum externae). Per pressions radials i circulares més altes dins dels estrats de les parets dels gots més propencs al lumen principal de l'artèria, els vasa vasorum externae no poden irrigar estes regions de la paret dels gots (pressió oclusiva).

L'estructura dels vasa vasorum varia segons el tamany, la funció i l'ubicació dels gots. Si els diàmetros de les cèlules dels teixits no anaren de la finura d'un capilar, fenecerían les cèlules. Els vasa vasorum penetren les capes exterior (corfoll adventicia) i medial (corfoll mig) casi fins a alcançar l'estrat interior (corfoll íntim) dels gots més grans. En gots menors penetren solament fins a la capa externa. En els de menor tamany, la seua pròpia circulació nutrix directament a les parets. Carixen de vasa vasorum.

Esta diminuta ret de gots sanguíneus és més abundant en venes que en artèries.[2] Alguns autors prestigiosos suponen que, a mida que les pressions parcial d'oxigen i osmótica són inferiors en les venes, els vasa vasorum són més abundants en venes grans. Per a abastiment suficient dels gots, això necessitaria major cantitat de vasa vasorum. Inversamente, conforme el fluix sanguíneu transcorre a una pressió més alta, per lo general les parets arterials són més grosses i més musculosas que les venes. Açò implica que es necessitaria més temps per a que una miqueta d'oxigen es difonga a través de les cèlules en els corfolls adventicia i mija, lo que demandaria major extensió de vasa vasorum.

Funcions

Els vasa vasorum es troben en venes grans i en artèries tals com l'aorta i les seues derivació. Les funcions d'aquells chicotets gots consistixen en recapte de sanc i de nutrició per a la corfoll adventicia i parts exteriors de la corfoll mig de gots grans.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ Gössl, M. “Functional anatomy and hemodynamic characteristics of vasa vasorum in the walls of porcine coronary arteries.”. The Anatomical Record Part A: Discoveries in Molecular, Cellular, and Evolutionary Biology 272 (2): 526–37. doi:10.1002/ar.a.10060. PMID 12740947.
  2. ↑ Carneiro, Luiz Carlos Junqueira, José (2005). Basic histology text & atles, 11th edició, New York, N.Y., [etc.]: McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-144091-2.
  3. ↑ Loscalzo, editor, Joseph (2010). Harrison's cardiovascular medicine, New York: McGraw-Hill Medical, pp. 2, 33. ISBN 978-0-07-170291-1.