Anar al contingut

Valverde (llinage)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Valverde és un llinage històric castellà.

Castell dels comtes de Oropesa, Jarandilla (Càceres).
Palau dels comtes de Oropesa.
Emperador Inca Atahualpa.
Fra Vicente de Valverde, batejant a l'emperador Atahualpa, abans de ser ajusticiado per l'assessinat del seu germà Huascar.
Inca Huascar,germà de Atahualpa.
Catedral de Cuzco, construïda en 1537 com a sèu del primer Bisbe, Fra Vicente de Valverde.
Els Valverde, varen ser la primera noblea titulada de Cuzco. Plaça d'Armes de Cuzco, Perú.
Palau dels Valverde, en Valladolit, (Espanya).

Orígens

Juan de Valverde i Pizarro va aplegar a Trujillo del Perú en 1538. Este Juan va ser primer del Conquistador Francisco Pizarro. Va nàixer en Trujillo Espanya. Va viajar al Perú en companyia del Bisbe Valverde primer bisbe de l'Amèrica del Sur. De Juan de Valverde i Pizarro varen descendir els Marquesos de Herrera i Vallehermoso. La seua germana va casar en el fundador de Trujillo del Perú apellidar Mora.

Elenc de Grandea i Títuls del Regne

La Casa originària dels cavallers d'este llinage, està en Treviño (Burgos), prop de la ciutat de Vitòria, junt a un lloc cridat Morasa.

El primer Valverde del que es té notícia documentada, va anar Ruy Sebastián Valverde, (possiblement primer senyor de Castellanos), enterrat en el Monasteri de Sant Pedro de Eslonza, a unes llegües de la ciutat de León.

És un dels llinages més antics i nobles d'Espanya,[1] gojant a lo llarc de l'història de numeroses dignidades i títuls nobiliaris (vore «Elenc de Grandea i Títuls del Regne», publicat per l'institut Salazar i Castro). Aixina ho atesten historiadors de provada rellevància, com el croniste José Pellicer de Ossau Sales i Tovar.

Quan els cavallers d'esta Casa es varen desplaçar, cap al centre i sur de la península, fundant nous pobles i señoríos, sempre varen aportar les seues cèdules de noblea i hidalguía, com aixina consta en la Real Chancillería de Valladolit i en la Real Chancillería de Granada,estant documentat en el "Nobiliario dels Regnes i Señoríos d'Espanya", de Francisco Piferrer i "Linajes Nobles d'Espanya" de Juan José Vilar i Psayla. Els Valverde es varen estendre per tota la península ibèrica, emparentant en la noblea titulada, com els comtes de Oropesa, en Castella i Lleó, i en importants famílies hidalgas, com la de Francisco Pizarro, en Extremadura.

Edat Mija

És, principalment, durant l'Edat Mija, quan els cavallers d'este linaje, sempre al servici del rei de Castella, s'estenen per tota la península, fundant nous pobles i viles, donant-los en molts casos el nom del seu llinage, com per eixemple Valverde de Llerena, fundada pel fidalc Rodrigo de Valverde en 1240, cavaller que va anar de l'Orde de Santiago i comendador de Valez.

En el XIV, Fernán Gutiérrez de Valverde (1368-1380), IX senyor de Castellanos, de Alburquerque i de Trujillo i Alcáide de Alburquerque, va emparentar en la Casa Real de Castella, en casar en Mahalda de la Cerda (n. c. 1370), filla,llegitima o bastarda, d'Alfonso Fernández de la Cerda, fill de Fernando Alfonso de la Cerda i d'Elvira d'Ayala i bisnieto bastardo de l'infant Fernando de la Cerda (1255-1275), qui a la seua volta era el fill primogènit del rei Alfonso el Sabio.


Fernán Gutiérrez de Valverde i la seua esposa Mafalda de la Cerda, varen tindre per filles a María Gutiérrez de la Cerda, que va casar en Gonzalo Porcallo Morán, els qui a la seua volta varen ser pares de Vasc Porcallo de la Cerda, que va casar en Teresa de Sotomayor, filla de Gutierre de Sotomayor i Isabel de Henestrosa, i a Violante Gutiérrez de la Cerda i Valverde, i per fills a Martín Gutiérrez de Valverde i de la Cerda i a Alvar Gutiérrez de Valverde i de la Cerda, X senyor de Castellanos.

Notes Adicionals

Referències


Referències