Völkerschlachtdenkmal
El Völkerschlachtdenkmal (en espanyol: Monument a la Batalla de les Nacions) és un monument en Leipzig, Alemània, a la Batalla de Leipzig de 1813, també coneguda com a «Batalla de les Nacions», en la que es varen enfrontar les tropes napoleòniques a una coalició de nacions (Prusia, Rússia, Suècia i Àustria). És un dels principals monuments de Leipzig.
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
.jpg){kind=link}
.png){kind=link}
En la batalla de les Nacions hi havia alemans barallant en abdós bandos, ya que les tropes de Napoleón incloïen alemans de la vora esquerra del Rin, ocupada pels francesos, aixina com de la Confederació del Rin, per l'allistament obligatori. El monument commemora la derrota de Napoleón en Leipzig. Esta batalla va supondre un pas crucial cap al fi de les hostilitats, lo que era, en essència, una victòria per als prusianos. Ademés, honra als morts de totes les nacions involucrades, no només als soldats alemans.
L'estructura medix 91 metros d'altura. Té més de 500 escalons que ascendixen cap a la plataforma superior, en la part més alta del monument, des d'a on es contemplen unes vistes espectaculars de la ciutat i les seues afores. L'estructura està feta de formigó, recoberta en plaques de granit.
Finançat enterament per donacions particulars i per una loteria independent de l'Estat, el monument va ser completat en 1913 per al centenari de la batalla. El Kàiser Guillermo II va estar present en l'inauguració, pero solament com invitat, ya que no va parlar.
El monument és considerat un dels millors eixemples de l'arquitectura guillermina, en molts elements masónicos. Es diu que està erigit en el lloc de la batalla més sanguinosa, a on Napoleón va vore aniquilat el seu eixèrcit. L'arquitecte del monument va ser Bruno Schmitz, i les figures esculpidas, incloent els jagantescs Totenwächter ('Guardians dels morts', de 5,5 metros), són obra de l'escultor Franz Metzner. Les obres es varen prolongar a lo llarc de 15 anys, baix la direcció de l'arquitecte local Clemens Thieme.
Enfront del monument hi ha un llac artificial rectangular que simbolisa la sanc i llàgrimes derramades durant la guerra contra Napoleón. Encara que el monument té un estil nacionaliste i populiste, que va fer que fora explotat pels nazis com a lloc de reunió, puix Hitler ho va triar com a lloc habitual per als seus discursos quan es trobava en Leipzig, és en realitat una cripta funerària, desprovista, salve per l'image de l'Arcàngel Miguel, del caràcter heròic i agressiu d'atres monuments semblants.
Durant el periodo comuniste que va governar l'Alemània Oriental, el Govern de la República Democràtica Alemana no estava segur de permetre que es demolira el monument, por cuanto que simbolisava el nacionalisme del periodo del Imperi Alemà. Finalment es va decidir que el monument seguira en peu, ya que representava també una batalla en la que russos i alemans varen barallar junts contra un enemic comú. D'esta manera el monument va adquirir un nou significat com a representatiu de la «Germandat armada rus-alemana» (Deutsch-russische Waffenbrüderschaft).
El monument ha segut restaurat actualment en 2013, en motiu del segon centenari de la batalla.
El monument de la Batalla de les Nacions està ubicat al surest de Leipzig i es pot aplegar fins a allí en les llínees 15 i 2 de tramvies (parada: Völkerschlachtdenkmal).[1]
Referències
- ↑ «[Völkerschlachtdenkmal Monument a la Batalla de les Nacions]» (en espanyol). Consultat el 1 de novembre de 2021.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Völkerschlachtdenkmal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.