Utensilis de ferro fos

Els utensilis de cuina de alta resistència fets de ferro fos es valoren per la seua retenció de calor, durabilitat, capacitat per a usar-se a temperatures molt altes i cocció antiadherente quan es tracten o "curen" adequadament. El curat també s'usa per a protegir el ferro fos de l'oxidació. Els utensilis de cuina de ferro fos inclouen paelles, forns holandesos, planches, planches de gofres, barbacoes flattop, prenses panini, creperas, freidoras, tetsubin, woks, potjies, i karahi.
Història

En Àsia, particularment en China, Índia, Coreja i Japó, existix una llarga història de cuinar en recipients de ferro fos. La primera menció d'una tetera de ferro fos en anglés va aparéixer en l'any 679 o 680 d. C., encara que este no va ser el primer us de recipients de metal per a cuinar. El terme gorc va entrar en us en el 1180 d. C.. Abdós térmens es referixen a un recipient capaç de resistir la calor directa d'un fòc.[1] Els calderos i gorcs de ferro fos es valoraven com a artículs de cuina per la seua durabilitat i la seua capacitat per a retindre la calor de manera uniforme, millorant aixina la calitat dels menjars cuinats.
En Europa i els Estats Units, abans de l'introducció de l'estufa de cuina a mitan de el XIX, els menjars es cuinaven en el llar, i els gorcs i paelles per a cuinar estaven dissenyades per a usar-se en la llar o per a ser suspeses dins d'ell. Els gorcs de ferro fos es feyen en torres per a penjar-les sobre el fòc, o en pates per a que pogueren parar-se sobre les brases. Ademés dels forns holandesos de tres o quatre peus, patentats per Abraham Darby en 1708 per a produir,[2] solia trobar-se una paella de ferro fos d'us comú cridada aranya que tenia un torra i tres pates. Estes pates li permetien mantindre's empinada sobre fogatas, aixina com en les brases i cendres d'un fumeral.
Els gorcs i paelles per a cuinar en fondo pla i sense pates varen escomençar a utilisar-se quan les estufes de cuina es varen fer populars a finals de el XIX.
Els utensilis de cuina de ferro fos varen ser especialment populars entre les ames de casa durant la primera mitat de el XX. Era una bateria de cuina barata pero duradora. La majoria de les llars nortamericanes tenien a lo manco una paella de ferro fos. Els fabricants populars varen incloure Griswold, que va començar la producció en 1865, Wagner Ware en 1881 i Blackrock Foundry en 1896. El XX també va vore l'introducció i popularisació dels utensilis de cuina de ferro fos recoberts d'esmalt.
El ferro fos va caure en desgràcia en les décades de 1960 i 1970, quan es varen introduir els utensilis de cuina antiadherentes d'alumini recoberts de teflón. La disminució en l'us diari d'utensilis de cuina de ferro fos va contribuir al tancament de casi tots els fabricants d'utensilis de cuina de ferro en els Estats Units en la década de 1920.
No obstant, Els gorcs i paelles de ferro fos dels sigles XIX i XX continuen sent d'us diari fins als nostres dies. També són molt buscats pels coleccionistes i comerciants d'antiguetats.[3] El ferro fos també ha experimentat un resorgiment de la seua popularitat en els mercats d'especialitats. A través de programes de cuina, els chefs famosos han prestat una atenció renovada als métodos de cuina tradicionals, especialment l'us de ferro fos.[4] En la década de 2010, les chicotetes empreses emergents varen començar a produir dissenys d'utensilis de cuina de ferro fos per als mercats de cuina especialisada.
Superfície
Ferro fos nuet
La majoria dels gorcs i paelles de ferro fos es fabriquen com una sola peça de metal, inclós el mànec. Açò permet que s'utilisen tant en l'estufa com en el forn. Moltes receptes requerixen l'us d'una paella o un gorc de ferro fos, especialment per a que el plat puga ser inicialment chamuscado o fregit en l'estufa i després transferit al forn, paella i tot, per a terminar de hornear.[5] De la mateixa manera, les paelles de ferro fos poden funcionar com a plats per a hornear. Açò diferix de moltes atres gorcs de cocció, que tenen diversos components que poden danyar-se per les temperatures excessives de 400 °F (204 °C) o més.
El ferro fos és un mal conductor de calor en comparació al coure i l'alumini, i açò pot resultar en un calfament desigual si una paella de ferro fos es calfa massa ràpit o en un cremador de tamany insuficient.[6] El ferro fos té una major capacitat calorífica que el coure pero una menor capacitat calorífica que l'acer inoxidable o l'alumini.[7] No obstant, el ferro fos és més dens que l'alumini i almagasena més calor per unitat de volum. Ademés, les cacerola de ferro fos solen ser més grosses que les cacerola de tamany similar d'atres materials. La combinació d'estos factors dona com a resultat que els gorcs de ferro fos siguen capaços d'almagasenar més calor durant més temps que els gorcs de coure, alumini o acer inoxidable.[8] El calfament llent sobre un cremador de tamany adequat (o en un forn) pot conduir a una distribució de temperatura més uniforme. Per la massa tèrmica dels utensilis de ferro fos, especialment els gorcs i paelles resistents, poden retindre la calor durant molt temps i continuar cuinant els aliments en acabant de que s'haja llevat la font de calor.
Ferro fos esmaltado
El ferro fos esmaltado és ferro fos que té un esmalt vítreo aplicat a la superfície. La fusió de l'esmalt en el ferro fos evita l'oxidació, elimina la necessitat de curar el metal i permet una neteja més profunda.[9] El ferro fos esmaltado és excelent per a cuinar llentament i extraure el sabor dels aliments.[10] Ademés, els pigments utilisats en el procés de esmaltado poden produir colors vibrants. [11] Si ben el ferro fos recobert d'esmalt no té els problemes de secat i neteja del ferro fos nuet, un estil similar de ferro fos recobert d'esmalt pot costar tres o quatre voltes la seua contrapart de ferro fos nuet. Per a aquells que busquen reduir el ferro en la seua dieta, el ferro fos esmaltado llimita la filtració del ferro de la dieta en els aliments. No obstant, alguns dels beneficis del ferro fos nuet, com la capacitat de soportar la calor abrasador i resistir l'adherencia, es perden en el esmaltado. Ademés, el revestiment d'esmalt pot desconcharse si la paella cau, es sobrecalienta o si s'agrega aigua freda a un gorc calent. [12]
Curat
- Artícul principal → Curat (utensilis).
Una paella curada té un revestiment resistent a les adherencias creat per olis i grasses polimerizados. El condiment és un procés per mig del qual s'aplica una capa de grassa animal o oli vegetal i es cou sobre utensilis de cuina de ferro fos o acer al carbono. Per lo general, els utensilis de cuina de ferro fos pre-curats (en un recobriment aplicat pel fabricant) se'ls retira el recobriment i són tornats a curar per l'usuari. Un recobriment de ferro fos adequat protegix els utensilis de cuina de l'oxidació, proporciona una superfície antiadherente per a cuinar i reduïx l'interacció dels aliments en el ferro de la paella.
Les paelles de ferro fos en revestiment d'esmalt no necessiten curat ya que el revestiment d'esmalt evita l'oxidació en la majoria dels casos.
Una paella curada no deu colocar-se en un lavavajillas convencional. Si ben alguns escritors d'aliments desaconsellen tot us de detergent per a paelles sazonados, les proves realisades per America's Test Kitchen varen trobar que chicotetes cantitats de sabó no danyen el curat.[13] L'exposició a aliments àcits, com les tomates, danya el curat i és possible que siga necessari tornar a curar els utensilis de cuina en el temps.[14] Encara que alguns escritors recomanen evitar per complet cuinar aliments àcits en paelles sazonadas, America's Test Kitchen va descobrir que cuinar aliments àcits durant periodos curts de temps no va tindre un efecte notable.
Neteja
Degut a que atres tècniques de neteja d'utensilis de cuina, com fregar o llavar en un lavavajillas, poden eliminar o danyar el recobriment en una paella de ferro fos sense revestiment, estes paelles no deuen netejar-se com la majoria dels demés utensilis de cuina. Alguns chefs advoquen simplement per netejar-los despuix d'usar-los o llavar-los en aigua calenta i un raspall rígit.[15] Uns atres advoquen per llavar-se en aigua i sabó suau i després tornar a aplicar una fina capa de greix o oli.[16] Un tercer método consistix en restregar en sal grossa i una tovalla de paper o un drap net.[17]
Efectes en la salut
Un estudie de l'Associació Dietètica Nortamericana va trobar que els utensilis de cuina de ferro fos poden filtrar cantitats significatives de ferro dietètic en els aliments. Les cantitats de ferro absorbides varen variar molt segons l'aliment, la seua acidea, el seu contingut d'aigua, quant temps va estar cuit i quina edat tenen els utensilis de cuina. El ferro en la salsa de espagueti va aumentar un 845 per cent (de 0.61 mg / 100g fins a 5,77 mg / 100g), mentres que atres aliments varen aumentar menys dràsticament; per eixemple, el ferro en el pa de dacsa va aumentar un 28 per cent, de 0,67 a 0,86 mg / 100g.[13][18] Els anémicos i aquells en deficiències de ferro poden beneficiar-se d'este efecte,[19] que va ser la base per al desenroll del lingot de ferro que s'utilisa durant la cocció per a proporcionar ferro en la dieta a les persones en deficiència de ferro. Les persones en hemocromatosis (sobrecàrrega de ferro, malaltia del bronze) deuen evitar l'us d'utensilis de cuina de ferro fos per l'efecte de lixiviaació del ferro en els aliments.[20]
Vore també
Referències
- ↑ Ragsdale, John G. (2015). Dutch Ovens Chronicled: Their use in the United States, Fayetteville: The University of Arkansas Press, p. 1. ISBN 978-1-55728-690-1.
- ↑ Ragsdale, John G. (2015). Dutch Ovens Chronicled: Their use in the United States, Fayetteville: The University of Arkansas Press, p. 3. ISBN 978-1-55728-690-1.
- ↑ Carroll. «Skilled in skillets: Dentist's hobby forged in cast iron history». The Times. Consultat el 9 May 2018.
- ↑ Park, Eleanore. «Eat Joyfully, and Other Wise Advice form Nigella Lawson», 2018-04-12. Consultat el 9 May 2018.
- ↑ «50 Cast-Iron Skillet Recipes». Bon Appétit. Consultat el 2019-09-16.
- ↑ «A Cast-Iron Skillet Is the Only Kitchen Tool You Need». Vogue (2014-04-21). Consultat el 2019-09-16.
- ↑ Chu. «Common Materials of Cookware - Equipment & Gear». Cooking For Engineers. Consultat el 2019-09-16.
- ↑ «Heavy Metal: the Science of Cast Iron Cooking». Cooking Issues (2010-02-16). Consultat el 2019-09-16.
- ↑ «Use & Care: Enameled Cast Iron Use & Care». lodgemfg.com. Archivat des de l'original, el 26 d'octubre de 2019. Consultat el 9 May 2018.
- ↑ Sherman. «This Is Nigella Lawson's Favorite Cookware». Food and Wine. Food & Wine. Consultat el 9 May 2018.
- ↑ John, Paul. «Hadala Kitchen Equipment». Consultat el 22 de setembre de 2022.
- ↑ Flexi, Paul. «Cloud kitchen». Consultat el 21 de setembre de 2021.
- ↑ 13,0 13,1 «The Truth About Cast Iron». America's Test Kitchen. Consultat el 2020-12-14.
- ↑ Chodosh (2019-11-08). «Seasoning your cast iron pa isn't enough». Popular Science. Consultat el 2020-12-14.
- ↑ «Use and care for Lodge Seasoned Cast Iron». Archivat des de l'original, el 2013-05-12. Consultat el 2013-04-23.
- ↑ «Using and Caring For Your Cast-Iron Skillet» (2015-08-08). Consultat el 2008-02-29.
- ↑ «YouTube: Good Eats Episode 1 Pt.2 "Steak Your Claim"».
- ↑ «Techniques for Restoring an old Cast-Iron Skillet» (2015-11-07). Consultat el 2007-12-30.
- ↑ Geerligs, PD; Brabin, BJ(August 2003).«Food prepared in iron cooking pots as an intervention for reducing iron deficiency anèmia in developing countries: a systematic review.».J Hum Nutr Diet.16(4): 275–81.doi:10.1046/j.1365-277x.2003.00447.x.
- ↑ Patel (2016-06-08). «Llaure cast iron pans unsafe?». Examine.com. Consultat el 2018-11-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Utensilios de hierro fundido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.