Ultrallauger
Un ultrallauger o ultraliviano[1] (substantivaciones i abreviatures de «avió ultrallauger» i «avió ultraliviano», respectivament) és un aerodino d'ala fixa deportiu concebut per a ser de poc pes i de poc consum.[2] La major part de models està constituïda per aparats monoplaza (encara que existixen models biplaza), monomotor i desprovistos de carenat o de fuselage (encara que existixen models enterament carenats i proveïts de fuselage).
Història
Tipos actuals
Hui en dia existixen varis tipos d'aeronaus ultrallaugeres:
De 3 eixos
Estos, com el seu nom ho indica, es controlen a través dels 3 eixos: Eix llongitudinal, eix vertical i eix travesser, és dir, els eixos es controlen a través dels pedals i timó o bastó i estos fan que es moguen les superfícies mòvils de control principals, com lo són els alerones, el timó de direcció i l'elevador o timó de profunditat, ademés de que els més complets ya vénen en flaps o aletes hipersustentadoras i compensadors, instruments, etc. Són els més semblats als avions convencionals que consten d'un fuselage, ales, empenaje i motor que és la tracció d'estos equips. Dit siga de pas, per al vol d'estes aeronaus es requerix una capacitació especialisada i cuidadosa, perque, de la mateixa manera que l'aviació convencional, es necessita saber d'aerodinàmica, meteorologia, navegació aérea, trànsit aéreu, reglamentació, etc.
Pendulares
El control de vol en el cas dels pendulares, també coneguts com trikes o ala delta motorisada, és per desplaçament del centre de gravetat (WSC per les seues sigles en anglés, de Weight-Shift-Control). Un pendular és una aeronau motorisada en un ala montada en una armassó pivotante i un fuselage controlable solament en cabotege i alabeo per mig de l'habilitat del pilot per a canviar el centre de gravetat de l'aeronau sobre l'ala. Deuen contar ademés en instruments de vol. Igualment que els ultrallaugers de 3 eixos, requerixen una capacitació especialisada i cuidadosa, devent conéixer-se tota la teoria sobre el vol.
Vore també
Referències
- ↑ «Anàlisis Estructural de Fuselage i Tren D'Aterrisage d'una Aeronau Deportiva en Procés De Construcció».Universitat de Sant Buenaventura, Facultat D'Ingenieria, Programa Aeronàutica.
- ↑ Entrada «ultrallauger» en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola.
Bibliografia
- Ernesto Martínez de Carvajal Hedrich, Pilote d'avió ultra llauger motorisat, guia de referència, 2014, 542 pp., rúst., color, ISBN 978-84-6170478-1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ultraligero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.