Autogiro
L'autogiro o girocóptero és un aerodino d'ales mòvils, és dir, en este cas, esta aeronau vola com els avions pero el seu ala és un rotor que gira per l'acció del vent relatiu que ho travessa d'avall dalt. Per això, es pot considerar un híbrit entre l'aeroplano i l'helicòpter: de la mateixa manera que el aeroplano, la seua propulsió es realisa per mig d'una hèliç, pero, ademés d'ales, té un rotor com l'helicòpter. Este rotor no està conectat al motor de l'aeronau, per lo que autogira, impulsat per l'aire, generant aixina la força de sustentació.[1] En l'helicòpter, pel contrari, la propulsió i la sustentació es produïxen en el rotor, que sí està impulsat pel motor.[2][3]
Història
El autogiro va ser invenció de l'ingenier espanyol Juan de la Cierva, qui va desenrollar el rotor articulat que més vesprada usarien els helicòpters (encara que és passiu, este sistema dissenyat per Juan de la Cierva compensava la diferència d'espente de l'aire batut, quan la pala va avant, en el batut, quan va arrere, que feya volar tant al autogiro com a l'helicòpter). En el seu primer vol, el autogiro va conseguir recórrer 200 metros en 1917, i més vesprada va realisar el primer viage entre aeròdroms des de Getafe a Quatre Vents, en 1918. Cal destacar que Juan de la Cierva mai es va interessar pels helicòpters, als que considerava massa complicats per a volar i proclius als accidents.
Els primers models d'autogiros fabricats per Juan de la Cierva disponien d'unes chicotetes ales que feyen la funció d'alerones per a controlar l'alabeo. Posteriorment el seu inventor va introduir una articulació en el cap del rotor i li va aplicar «mando directe» fent innecessàries les citades ales. Aixina mateix, en els models més alvançats es podria transmetre força del motor al rotor per mig d'un prelanzador, acurtant aixina la carrera d'envolament, fins a aplegar al «envolament de bot», pràcticament vertical.[4] El primer prelanzador va ser dissenyat per Heraclio Alfaro Fournier. Un perfeccionament posterior va ser el cridat rotor autodinámico, introduint un àngul respecte a la vertical en l'articulació d'arrastre, sistema que mantenia les pala del rotor en «pas fi» fins que alcançada una certa velocitat i es desembragaba el motor, moment en el que les pala es desplaçaven en arrastre aumentant bruscament la seua àngul d'atac, i generant aixina la sustentació necessària per al «envolament de bot».
El naiximent dels helicòpters va propiciar el decliu dels autogiros fins a la seua pràctica desaparició, encara que en temps més recents hi ha hagut un cert resorgir entre l'aviació deportiva, tant per iniciatives comercials com per aficionats que construïxen els seus propis autogiros. Igualment es varen desenrollar aparats experimentals com el Wallis WA-116 Agile, famós per la seua participació en la película de James Bond de 1967 Només es viu dos voltes.[5]
Despuix de varis anys de treball en la Maestranza Aérea d'Albacete, el 15 de giner de 1998 va volar de nou un autogiro Cierva C.30. Va ser pilotat pel tinent coronel Fernando Iglésia Manix. Despuix d'un accident en juny de 2000 va ser entregat al Museu de l'Aire, ubicat en la base aérea de Quatre Vents (Madrit).[6][7]
Autorrotación en motor parat
En cas d'una parada del motor en vol, el autogiro planeja i comença a descendir llentament, tal com cau la llavor d'un sicomor, que té una forma d'hèliç que fa que caiga suaument de l'arbre en autorrotación.[2] Quant més ràpit ho faça, tant més ràpidament giren les pala del rotor, almagasenant energia i proporcionant major sustentació. També en un helicòpter es pot recórrer a la autorrotación per a prendre terra sense motor, pero el pilot té que actuar sobre el pas colectiu i colocar el rotor en règim d'autorrotación. En canvi, un autogiro vola sempre en autorrotación. cal aclarir que per a que les pala autorroten, l'àngul d'atac deu ser negatiu.
Vore també
- Fira Aerosport
- Helicòpter
- Juan de la Cierva
- Pere de Sò Gall
- Història de l'aviació
- Anex:Cronologia de l'aviació
- Ígor Sikorski
- Girodino
Referències
- ↑ Wragg, David W. (1973). A Dictionary of Aviation, first edició, Osprey, p. 147. ISBN 9780850451634.
- ↑ 2,0 2,1 (Edicions Altea, 2012)
- ↑ (Leishman, 2006, pp. 20-23)
- ↑ «Recuperen la documentació de l'autogiro de Juan de la Cierva i Codorníu desapareguda des de 1998» (en és). 20minuts. és - Últimes Notícies. Consultat el 1 de març de 2019.
- ↑ Apostolo (1984). p. 101.
- ↑ «Torna a volar el autogiro Cierva C.30» (en és). AviationCorner. Consultat el 20 de març de 2022.
- ↑ «L'Eixèrcit de l'Aire promocia la construcció d'una rèplica de l'autogiro La Cierva C30» (en és). Fundació Infant d'Orleans. Consultat el 20 de març de 2022.
Bibliografia
- (1994) El País/Altea (ed.). Mijos de transport: Automòvils, avions, barcos,trens. ISBN 9788486459598.
- (2006) Cambridge University Press (ed.). Principles of Helicopter Aerodynamics. ISBN 978-0-521-85860-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Autogiro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.