Anar al contingut

Ulmus thomasii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ulmus thomasii (Ulmus thomasii)

Ulmus thomasii Sarg. és un arbre caducifolio pertanyent a la família de les ulmáceas.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És originari del Mig Oest dels Estats Units. La zona de distribució va des del sur d'Ontario i Quebec, cap al sur fins a Tennessee, cap a l'oest fins al nordest de Kansas, i cap al nort en Minnesota.[1] El seu hàbitat preferit és la marga arenenca humida pero be drenada, marga, o sol de marga limoso, mesclat en atres fustes nobles; és moderadament tolerant a l'ombra [1] [2] archivat en Wayback Machine.. No obstant, també creix en terres altes àrides, especialment en vores rocoses i riscs escarpados de calcàrea.

Descripció

[editar | editar còdic]

L'arbre creix fins a 15-30 m d'alt i pot aplegar a viure 300 anys. Quan creix de forma selvada, la corona és cilíndrica i recta en branques curtes, i és més estret que la major part dels oms. És també inusual entre els oms en que usualment té un hàbit de creiximent monopódico.[2] La corfa és de color pardo grisáceo i profundament forrat en vores escamosos aplanados. Moltes branques més velles tenen 3-4 ales grosses irregulars. És per esta raó per lo que este om a voltes és cridat, en anglés, Cork Elm, açò és, "om de corcho".

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Ulmus thomasii va ser descrit per Charles Sprague Sargent i publicat en The Silva of North America 14: 102. 1902.[3]

Etimologia

Ulmus: nom genèric que és el nom clàssic grec per a l'om.[4]

thomasii: epítet otorgat en honor de David Thomas, un ingenier americà, qui va anar el primer en nomenar i descriure l'arbre en l'any 1831 com Ulmus racemosa.[5]

Sinonímia
  • Ulmus racemosa (no Borkh.) Thomas[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «"Ulmus Thomasii Range Map"». United States Geological Survey. Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2006. Consultat el 2 de març de 2008.
  2. Bean, W. J. (1981). Trees and shrubs hardy in Great Britain, 7.ª edició. Murray, Londres.
  3. «Ulmus thomasii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de maig de 2015.
  4. En Nom Botànics
  5. This name had been used in 1800 for a different species of elm, hence the need for the later renaming that honored Thomas.
  6. «Ulmus thomasii». The Plant List. Consultat el 9 de maig de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
  3. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  7. Sherman-Broyles, S. L. 1992. Ulmaceae, Genus Ulmus. 26 pp.
  8. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons