Anar al contingut

Tumisa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tumisa

El Tumisa (també conegut com a Cerro Tumisa) és un estratovolcán del Pleistoceno en els Vages. Situat a l'est del Salar de Atacama, forma part de la Zona Volcànica Central, que des del Mioceno ha estat somesa a una extensa activitat efusiva andesítica/dacítica i a erupció ignimbríticas. El basamento sobre el que s'assenta el Tumisa inclou roques paleozoicas i productes volcànics més recents del volcà Lleixiu i de les ignimbritas Atana i Patao.[1]

Fluix de blocs, colades de lava, domo de lava i algunes ignimbritas de composició pumícea formen este volcà compost. Més de sis cúpules de lava i dos cons principals formen part d'este sistema i estan rodejats per una plataforma piroclástica, que cobrix una superfície de 300 quilómetros quadrats i està formada per numerosos fluix piroclásticos en un volum total de 21 quilómetros cúbics.[2] Els fluix piroclásticos contenen pedra pómez i grans blocs, alguns dels quals mostren signes de deformació quan encara estaven calentes. Els domo de lava i les lava s'agrupen en tres unitats. Presumiblement, l'activitat del Tumisa es va iniciar en erupció explosives que varen generar el devantal ignimbrítico, posteriorment el magma desgasificado va formar els domo de lava i les colades de lava.[3]

La datació del volcà indica que es rejovenix a mida que aumenta l'altitut, un patró que pot explicar-se be per un canvi en el sistema magmático o per una esmonyida progressiva cap a avall del volcà durant la seua història a una velocitat de 0,5-2 centímetros per any. El Tumisa es va desenrollar sobre sediment llacustres que faciliten l'esmonyida. Esta interpretació es recolza en els patrons de drenage del volcà, en canals que es doblen cap a fòra i es curven cap a l'oest. Estos canals possiblement es varen formar sobre les falles del volcà en esmonyida. Les valls (quebrades) varen ser excavats fa menys d'un milló d'anys durant les etapes glaciars en el flanc nort de Tumisa. També es troben morrenas que reflectixen el passat de la glaciació en la montanya; es troben a uns 4.900 metros d'altitut.[4]


El volcà ha fet erupció de lava dacíticas que contenen inclusions máficas andesíticas. Estes inclusions s'assemblen a les del fluix Soncor del veí Lascar, situat al noreste. Algunes roques poden haver segut influenciades per l'interacció en el carbonat càlcic en les cambres magmáticas. També estan presents cristals d'hornblenda en dimensions de 5 a 10 milímetros i megacristales de feldespat en dimensions de fins a 1,5 centímetros . Les textures dels productes sugerixen que es va produir una mescla de magma durant l'activitat. Les dacita tenen un aspecte porfídico blanc. El complex de domo està datat entre 2,5 i 0,5 mya i els piroclásticos associats entre 1,5 i 0,5 mya i construïts sobre ignimbritas del Terciario. En el domo de les Mules es va obtindre una data d'1,2±0,6 millons d'anys. El complex és d'edat pleistocena. Posteriorment es va produir una alteració hidrotermal.[5]

Una falla en activitat provablement postglacial creua l'estany Lleixiu i està associada al Tumisa, conectant el Tumisa en un maar basáltico i un domo de lava aïllat. Corre en direcció noroest-surest i creua el Lejia en el seu marge sur.[6]

En la seua ala oriental hi ha una mina de sofre abandonada i una carretera que conduïx a ella. Els habitants de Socaire consideren que el Tumisa i les seues montanyes veïnes, Lausa, Chiliques, Ipira i Miniques, formen part d'una jagantesca mà esquerra humana de 40 per 30 quilómetros en l'horisó oriental.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ferrán, O. González (1995). Volcans de Chile (en és), Institut Geogràfic Militar. ISBN 978-956-202-054-1.
  2. “Volcano spreading controlled by dipping substrata” (31 de juliol 2004). Geology 32 (7): 573. doi:10.1130/G20472.1. Bibcode2004Geo....32..573W.
  3. «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2015. Consultat el 2021-07-01.
  4. «Factors Contributing to Volcano Lateral Collapse», Volcanic Debris Avalanches: From Collapse to Hazard (en en), Cham, Switzerland: Springer International Publishing, p. 96. doi:10.1007/978-3-030-57411-6_5. ISBN 978-3-030-57411-6.
  5. Climate Change in donen trockenen Vagen (en de), Verlag dones Geographischen Institutes der Universität Bern, p. 60. ISBN 3906151034.
  6. “Empirical Calibration of the Sulphur Valence Oxygen Barometer from Natural and Experimental Glasses: Method and Applications” . Mineralogical Magazine 63 (3): 421–431. doi:10.1180/002646199548510.
  7. Lascar Volcano, Northern Chile; Evidence for Steady-State Disequilibrium” . Journal of Petrology 35 (2): 401–432. doi:10.1093/petrology/35.2.401. Bibcode1994JPet...35..401M. Recuperate le 2015-10-11.