Tubo de Pitot

El tubo de Pitot s'utilisa per a calcular la pressió total, també denominada pressió d'estancament, pressió remanente o pressió de remanso (sumixca de la pressió estàtica i de la pressió dinàmica).

Ho va inventar l'ingenier francés Henri Pitot en 1732^[1] i va ser modificat per Henry Darcy en 1858.^[2] S'utilisa molt per a medir la velocitat del vent en aparats aéreus i per a quantificar les velocitats d'aire i gasos en aplicacions industrials.

Medix la velocitat en un punt donat de la corrent de fluix, no la mija de la velocitat del vent.^[3]

Funcionament

L'instrument consistix d'un tubo que apunta al fluix que es desija medir. En el seu interior es troba un líquit que la seua pressió d'estancament permet determinar la velocitat de fluix per mig d'un rebuge de l'equació de Bernoulli (tractant al decorregut com incompresible):

p_{t} = p_{e s t a t i c a} + p_{d i n a m i c a}

p_{t} = p_{e s t a t i c a} + (\frac{ρ u^{2}}{2})

u = \sqrt{\frac{2 (p_{t} - p_{e s t a t i c a})}{ρ}}

a on

$u$ és la velocitat de fluix.
$p_{t}$ la pressió d'estancament (o total).
$p_{s}$ la pressió estàtica.
$ρ$ la densitat del decorregut.

Aplicacions

Avions

Els avions en vol realisen ajusts en el seu altitut de forma periòdica, lo que modifica la pressió estàtica. És dir que per a conéixer la velocitat aerodinàmica verdadera de l'aeronau és necessari medir el seu pressió d'estancament. A este fi s'instalen tubos de Pitot en el fuselage.

Automòvils

Molts automòvils de carreres aprofiten fenomens aerodinàmics com l' efecte solc per a generar càrrega aerodinàmica. En un vehícul d'estes característiques les simulacions de decorreguts no alcancen la complexitat necessària. Els dissenyadors precisen utilisar un despalladora aerodinàmica per a evaluar l'eficiència aerodinàmica d'un vehícul de forma experimental.^[4]

Indústria

Medir el fluix d'algun decorregut a través d'una canonada és una aplicació industrial comuna dels tubos de Pitot en l'indústria. La seua robusta construcció els permet ser insertats en condicions de temperatura i pressió extremes. S'oferixen sondes de Pitot que soporten entre −250 °C i 1300 °C.^{cita requerida}

Vore també

Tubo de Prandtl

Efecte Venturi

Referències

↑ (1732).Histoire de la Académie Royale dones Sciences avec els mémoires de mathématique et de physique vaig tirar de registre de cette Académie.
363-376.Consultat el 19 de juny de 2009.
↑ (1858).Annales dones Ponts et Chaussées.
351-359.Consultat el 31 de juliol de 2009.
↑ Geankoplis, C.J. (2003). Transport processes and separation process principles (includes unit operations), 4.ª edició, New Jersey: Prentice Hall.
↑ «Testing explained: Rob Smedley on aero rakes» (en anglés). Consultat el 23 de febrer de 2023.

Mecànica de Decorreguts i Màquines Hidràuliques. Claudio Mataix Plana, 2009.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Tubo de Pitot» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] (1732).Histoire de la Académie Royale dones Sciences avec els mémoires de mathématique et de physique vaig tirar de registre de cette Académie.
363-376.Consultat el 19 de juny de 2009.

[2] (1858).Annales dones Ponts et Chaussées.
351-359.Consultat el 31 de juliol de 2009.

[3] Geankoplis, C.J. (2003). Transport processes and separation process principles (includes unit operations), 4.ª edició, New Jersey: Prentice Hall.

[4] «Testing explained: Rob Smedley on aero rakes» (en anglés). Consultat el 23 de febrer de 2023.

[1]

[2]

[3]

[4]