Tubo de Geissler
El tubo de Geissler és un tubo de vidre inventat pel físic (igualment soplador de vidre) alemà Heinrich Geissler en 1857 concebut per a demostrar visualment els principis de la descàrrega elèctrica lluminosa (plasma no magnetizado).
Són tubos capaços d'emetre llum de diferents colors en produir-se una descàrrega elèctrica en una atmòsfera de gas continguda en el seu interior, preferentment en condicions de baixa pressió. Derivats d'estos tubos, són per eixemple el tubo fluorescent, el tubo de flash, les llànties de descàrrega en general i els tubos utilisats per a anuncis lluminosos.
El tubo originalment amprat per a experimentació, en la seua forma bàsica conté aire a pressió normal que es va reduint per mig de la seua extracció amprant per a això una bomba de buit, i si en estes circumstàncies, entre els electrodos situats a abdós extrems, s'establix una diferència de potencial de varis millers de volts, es produïx un pas de corrent. Si la pressió continua disminuint fins als dèu mm de mercuri, es produïx una lluminositat dèbil per l'ionisació pel choc de les molèculas en l'aire. Estos ions alcancen grans velocitats i en chocar en les molècules que es troben al seu pas poden desprendre-li electrons. Si la pressió disminuïx encara més, la lluminositat s'estén i es estratifica.
Vore també
[editar | editar còdic]- William Crookes
- Tubo de rajos catódicos
- Tubo de Crookes
- Bobina de Ruhmkorff
- Tubo de neó
- Tubo de rajos X
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tubo de Geissler» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.